BarcelonaLa setmana passada, Nico Rodríguez (Reus, 1973) va rebre un visitant inesperat a Fatbottom, la seva llibreria de còmics: era Chris Ware, el dibuixant nord-americà més influent de la seva generació, a qui el CCCB dedica una exposició fins al 9 de novembre. “Jo estava fent les factures del trimestre i, de sobte, aixeco el cap i el veig allà”, explica el llibreter, encara incrèdul. Ware no és només el sant patró del còmic experimental modern, sinó un autor molt important per a Rodríguez. “Jo havia sigut molt lector de còmics, però amb el temps vaig desenganxar-me'n –explica–. I un dia, quan vivia a Anglaterra i feia cinc o sis anys que no llegia res, vaig entrar a la llibreria Forbidden Planet a tafanejar i vaig comprar el Jimmy Corrigan de Ware i vaig reenganxar-me als còmics”. Uns anys després, ja a Barcelona, la crisi del 2008 va obligar Rodríguez a abandonar la feina de fotògraf, i va obrir una llibreria especialitzada en còmic d’autor amb especial atenció als fanzins, el còmic autoeditat i el d’importació, és a dir, justament el que faltava a les altres llibreries.

Si l’obra de Ware havia impressionat Rodríguez, a Ware també el va impactar Fatbottom. Després de passejar-s’hi en companyia seva per la llibreria –i per la impremta i taller d’autoedició Máquina Total, que comparteix local i sensibilitat amb Fatbottom– i d’adquirir alguns títols (el catàleg de l’exposició dedicada a Saul Steinberg a la Fundació March, el flipbook Danza del gorrión amb dibuixos de Hokusai, Mala olor de Nadia Hafid...), Ware va dir-li al llibreter que era la millor llibreria que havia vist. I no era per quedar bé: l’endemà, en una entrevista amb l’ARA, es va reafirmar: “Podria ser la millor llibreria de còmic en què he estat mai. És realment sorprenent, impecablement comissariada. [...] M’ha semblat inspirador i m'ha impressionat”.

Rodríguez creu que al dibuixant li va agradar sobretot veure “com el taller d’autoedició estava integrat a la llibreria” i que el va sorprendre descobrir “molts còmics que no coneixia, però no només els editats aquí, sinó també nord-americans”. Una de les coses que Ware va destacar a l’ARA és la “sensibilitat i intel·ligència” de Rodríguez, que ell apreciava només mirant els prestatges, i la manera peculiar com estan organitzats els còmics. “Les portades són on són perquè lliguen d’alguna manera al cap del Nico”, deia Ware, i Rodríguez ho confirma. “Tinc un problema d’espai a la botiga, però intento organitzar els còmics d’una manera més intuïtiva que pràctica, i que es vegin les portades, o almenys una part”, explica.

Programació cultural

Si bé ara és al carrer Lluna, 21, del Raval, Fatbottom va néixer el 2010 en un local del Poble-sec, on, per atraure el públic, organitzava presentacions de còmics i fanzins i exposicions d’autors afins a la sensibilitat independent de la llibreria. Amb el temps, les activitats s’han convertit en un dels trets característics de Fatbottom, que compta amb un grup de parroquians (la gran majoria dibuixants) que s’hi deixen caure cada divendres. Si la setmana passada era una exposició de Nadia Hafid, aquest divendres serà la presentació d’Orlando, de Delphine Panique, que inaugura la col·lecció de còmic en català La rectificadora.

Epicentre natural de l’escena de còmic independent, Fatbottom fins i tot acull les reunions de treball del Gutter, el festival de l’autoedició de Barcelona, un dels organitzadors del qual és, de fet, Pablo Taladro, ànima de Máquina Total. Rodríguez ja està acostumat a rebre visitants estrangers que han sentit a parlar de la llibreria; Ware és el més il·lustre, però fa uns mesos va ser el canadenc Dave Cooper, que va aprofitar un viatge a Angulema per organitzar una sessió de firmes a Fatbottom, per a molts, entre els quals Chris Ware, la millor llibreria de còmics del món.