BarcelonaDe totes les coses que ha viscut Jaume Clotet (Barcelona, 1974) amb La germandat de l'àngel caigut (Columna, 2024), l'èxit de vendes i de lectors de la novel·la és de les sorpreses més inesperades. "N'hem venut més de 20.000 exemplars, n'hem fet cinc edicions i ha estat entre els cinc llibres més comprats de l'any passat", constata l'editora de Columna Glòria Gasch. "Va tenir un èxit tan gran que, a les presentacions i durant les firmes de Sant Jordi, la gent em preguntava si en faria més", explica Clotet. Davant d'aquella resposta, l'escriptor i periodista, exdirector general de Comunicació del Govern de la Generalitat, ha decidit donar continuïtat a la història del germà Bernat, monjo de Montserrat, amb una segona novel·la, La calavera de l'apòstol (Columna), que arriba aquest dimecres a les llibreries amb una tirada de 10.000 exemplars en català i 3.000 en castellà amb Destino. I no en serà l'última: Clotet ja prepara el tercer llibre, que tancarà la trilogia i que espera publicar el 2026.

Com passava amb la primera novel·la, es poden explicar poques coses de la història de La calavera de l'apòstol sense revelar-ne els misteris. Clotet conrea el gènere del "thriller històric arrelat al territori", en paraules de la seva editora, i aquí hi tornarà a aparèixer la possibilitat que el diable estigui capturat a Montserrat. Els protagonistes són, de nou, el monjo Bernat i la Berta, mossa d'esquadra, que topen amb una intriga al voltant d'una bíblia escrita amb la sang de Crist. "Aquesta història té una base llegendària, no me l'he inventat jo, segons la qual la sang de Crist va viatjar a Catalunya al segle VII quan el papa Bonifaci IV va decidir treure les relíquies de Roma per evitar-ne la destrucció si l'imperi dels perses els atacava", assenyala Clotet.

Una bíblia robada pels francesos

A partir d'aquí, l'autor també fa entrar en la història una de les tres bíblies que l'abat Oliba va encarregar de copiar al segle XI i que custodiava el monestir de Sant Pere de Rodes. "D'aquelles bíblies, una la van robar els francesos durant les guerres napoleòniques i és a París, l'altra és a Roma i la tercera es va perdre en un incendi", explica Clotet. La novel·la, de fet, transcorre en ciutats com Jerusalem, París i Roma, però gran part dels seus escenaris són catalans: hi apareixen Sant Martí del Canigó, Sant Pere de l’Avern, Ripoll, el santuari del Miracle i, evidentment, Montserrat i Sant Pere de Rodes.

"Estem molt acostumats a llegir novel·les de temàtiques semblants que transcorren fora de Catalunya. Part de l'èxit del primer llibre s'explica perquè passa a casa nostra, a llocs que podem visitar el cap de setmana", afirma Clotet. En la recerca per documentar-se, l'escriptor va topar amb la llegenda que diu que la distància entre Catalunya i l'infern són 30 portes i la primera es troba a Sant Pere de Lavern (Alt Penedès). "D'aquí surt la dita que diu que Sant Pere de Lavern és el primer esglaó cap a l'infern. I també el fet que els seus campanars tenen un àngel que assenyala la direcció on hi ha la porta", diu l'autor, que reivindica les llegendes catalanes. "Tenim un mapa llegendari tan ric com el de qualsevol altre país del món, però l'hem menyspreat i infantilitzat massa. Algunes històries són terrorífiques", destaca.

La calavera de l'apòstol es pot llegir sense conèixer la història de la novel·la predecessora, però agafa alguns elements d'aquell primer llibre i en segueix estirant el fil. Per exemple, els estira-i-arronses en la relació entre en Bernat i la Berta, que Clotet assegura que segueix desenvolupant, tot i que és prudent: "Són un monjo de Montserrat i una mossa d’esquadra; no em vull enemistar amb cap dels dos col·lectius".