BarcelonaUn grup de cavallers templers aconsegueix fugir de l'agonitzant regne de Jerusalem l'any 1291. A la galera on viatgen hi porten “el secret més ben guardat de la cristiandat, una arca misteriosa que a partir de llavors ha de ser custodiada dels infidels al lloc més segur del món”. Així arrenca La germandat de l'àngel caigut, amb la qual Jaume Clotet (Barcelona, 1974) ha guanyat l'últim premi Josep Pla, dotat amb 10.000 euros. Després de Lliures o morts (2012) i El càtar proscrit (2016), el periodista i exdirector general de Comunicació del Govern de la Generalitat ofereix un híbrid de novel·la històrica i thriller –un Dan Brown a la catalana, segons l'editora Glòria Gasch–on combina el pes del passat amb una trama ambientada en l'actualitat i protagonitzada per en Bernat, un monjo de Montserrat i professor de filosofia, i la mossa d'esquadra Berta Bosch. Serà en Bernat l'escollit pel papa Pau VII per transportar des del Vaticà fins a l'abadia catalana la preuada arca, cobejada per les forces demoníaques, que se'n volen apoderar.

“El que m'interessava explorar en aquesta novel·la és la naturalesa del mal, des d'un punt de vista global, però també íntim, a través de les nostres debilitats i temptacions”, avança Clotet. La mort macabra de bona part de la Santa Germandat de Guardians de l'Àngel Caigut –protectora de l'arca– i la desaparició del cardenal Hwang afegeixen una mica de tensió al trasllat de l'objecte per part del monjo protagonista de la novel·la. L'enigmàtic Belzebú persegueix en Bernat, que acabarà fent equip amb la Berta, mossa d'esquadra. “Belzebú és un dels set lloctinents del diable, i juga un paper central al llibre”, promet l'autor, que ha buscat oferir “un entreteniment de ritme sempre picat als lectors”. “Si una cosa he après escrivint és que cada capítol ha d'acabar amb un moment d'intriga per passar al següent –admet–. Si no, el thriller queda desdibuixat”.

Monstres exemplars

Clotet recorda unes paraules de Tomàs d'Aquino en relació a un dels temes centrals de la novel·la, “el mal és l'absència del bé”. I afegeix: “Jo ho veig una mica diferent. Les dues coses estan barrejades. En determinats contextos, qualsevol de nosaltres podria comportar-se com un monstre. Hi ha treballadors exemplars que a casa es transformen en maltractadors. La gent normal és capaç de cometre grans maldats: ho hem pogut comprovar en moltes ocasions al llarg de la història”. Un dels altres flaixos d'història del llibre envia els lectors al Berlín del 1945, durant els últims dies de la Segona Guerra Mundial, quan el règim nazi emprèn una expedició per anar a buscar el sant Graal a Montserrat, lloc on es creia que havia anat a parar.

Jaume Clotet no va dubtar gaire a l'hora de convertir un monjo de Montserrat, reflexiu, astut i amb algun secret torturat a dins, en protagonista de la novel·la. “Catalunya i el cristianisme van de la mà –diu l'autor–. Els elements religiosos i bíblics ens han acompanyat durant segles i encara ens constitueixen”. L'autor se sent tan còmode amb el monjo Bernat i la mossa d'esquadra Berta que no descarta escriure un segon o fins i tot un tercer llibre amb noves peripècies d'ells dos.