BarcelonaDesprés d'abaixar la persiana de la gasolinera de Grand Canyon a principis d'agost, i abans de tornar-la a aixecar per engegar la temporada a La Villarroel (del 10 al 21 de setembre), Joan Carreras té uns dies de relax absolut. Aquesta tranquil·litat és el que el convida a recomanar un llibre com L'idiota de Fiódor Dostoievski, una novel·la que havia llegit d'adolescent i que va rellegir fa un parell d'anys perquè va posar veu a les 25 hores de l'audiollibre. "Em sonava com un llibre gran i complex i, revisitant-lo, em va semblar fascinant, fantàstic, una obra reveladora i molt contemporània", diu l'actor, que al teatre també ha interpretat clàssics russos, com Ivànov de Txékhov.

Carreras descriu l'argument com "el viatge d'un nano ple d'innocència i de mons per descobrir que acaba sent engolit per una societat tancada i viciada". Dostoievski va escriure L'idiota el 1868, després de Crim i càstig i abans de la culminant Els germans Karamàzov i hi explorava la manipulació i l'interès contraposats a la bondat absoluta, a través de la figura ingènua del príncep Mixkin. L’escriptor rus hi escrivia: "Soc un idiota perquè soc diferent d'ells. Veig el món amb compassió i comprensió, i crec en la bondat de les persones. Però la meva bondat es confon amb debilitat, i la meva compassió es veu com una ximpleria. Soc un idiota perquè estic sol en un món de ximples".

A Carreras l'atreu justament aquest retrat de la puresa en un entorn corrupte, "la idea de l'antiheroi, del denominat idiota que no ho és gens, perquè simplement viu la vida d'una manera més innocent que la resta, una caterva de personatges endogàmics, molt ben definits". "Posats a revisar clàssics, busquem els grans clàssics", argumenta. De fet, ell mateix té entre mans un altre gran clàssic revisitat: aquesta tardor estrenarà a Temporada Alta un text de Gabriel Calderón que ressona a Calderón de la Barca, Ai! La misèria ens farà feliços.