Barcelona"Acabo de llegir una novel·la que em sembla una petita joia: La grapa (L'agrafe), de Maryline Desbiolles", diu Najat El Hachmi, meravellada per la prosa de l'escriptora francesa nascuda a Ugine el 1959 i autora de novel·les com Anchise, premi Femina el 1999. "És subtil i està escrita amb un lirisme molt natural", afegeix El Hachmi sobre La grapa, un llibre publicat el 2024 a França, on va guanyar el premi Le Monde. Desboilles hi narra la història d'Emma Fulconis, una adolescent de Niça que és mossegada per un gos i insultada per l'amo, que li etziba que al seu gos no li agraden els àrabs.

Paral·lelament, l'autora hi explica la història de la família de la mare de l'Emma, una família harki: la comunitat algeriana que durant la guerra d'independència d'Algèria va estar al costat de França i de l'statu quo colonial, i que després va ser abandonada per l'estat francès, que la considerava una nosa.

"La grapa parla de com el passat i l'origen ens encalcen i ens mosseguen encara que no el coneguem. O precisament perquè no el coneixem", diu Najat El Hachmi, reflexiva de mena sobre identitats, conflicte i convivència, i autora de novel·les com L'últim patriarca (2008; premi Ramon Llull) i La filla estrangera (2015; premi Sant Jordi i premi Ciutat de Barcelona) i col·laboradora de l'ARA.

"La novel·la de Maryline Desbiolles em va fer somiar; en el sentit literal, perquè mentre la llegia somiava que era dins la novel·la. Per a mi, això vol dir que és molt bona, que el subconscient de l'autor o l'autora penetri en el meu vol dir que és una obra d'art", assegura Najat El Hachmi sobre un llibre que entoma racisme, odi, cicatrius antigues i resistència quotidiana. La grapa és la primera novel·la de Desboilles que es publica a l'estat, i arriba de la mà de l'editorial Las Afueras, amb traducció al castellà de Blanca Gago.