BarcelonaEls adolescents llegeixen molt, ¿però què els apassiona? Què els atrapa? L’últim baròmetre d'hàbit de lectura i compra elaborat per l'Institut Català d'Empreses Culturals (ICEC) donava xifres molt optimistes: el 2024, un 75,3% dels joves entre 14 i 24 anys llegien en el temps lliure. En qüestions d’idioma, el mateix baròmetre mostra que un 45,3% d'aquests joves lectors llegeixen en català. Tanmateix, hi ha dades de venda (no de lectura) que mostren un percentatge més alt per al llibre en castellà. "L’últim Sant Jordi, a Abacus, en literatura juvenil es va vendre el 17% en català, enfront del 83% en castellà. Hi ha una oferta altíssima i variada de títols en castellà que no hi són en català", afirma Pema Maymó, directora editorial dels segells de literatura infantil i juvenil d'Abacus Futur. Són moltes les editorials que publiquen en castellà que s’han abocat amb ganes a la literatura que alguns qualifiquen de young adult i altres romance i fantasy. En molts casos, el fenomen ha estat impulsat per plataformes com Wattpad i recomanacions a TikTok i Instragram de booktokers o bookstagramers.

No hi ha cap adolescent igual ni tampoc tots tenen els mateixos gustos literaris. Hi ha llibreries amb prestatges plenes de sagues romàntiques de colors llampants i n’hi ha on aquesta mena de llibres són pràcticament inexistents. Però si per orientar-nos fem servir els llibres més prestats a les biblioteques o els que apareixen als més venuts segons el gremi de llibreters, hi ha autors dels Països Catalans com Eloy Moreno (Castelló, 1976), Care Santos (Mataró, 1970) i Joana Marcús (Fornalutx, 2000), però també internacionals com Sarah J. Maas (Nova York, 1980), Chloe Walsh (Cork, 1989) i Rebecca Yarros (Washington DC, 1981) que són autèntics fenòmens editorials. Yarros va vendre més de 12 milions d’exemplars només als Estats Units amb la saga que va començar amb Ales de sang (en català a Columna), i on tot succeeix en una acadèmia a l’estil Harry Potter, però amb genets que cavalquen sobre un drac i sexe explícit.

"La novel·la romàntica està de moda, com fa uns anys ho van estar els vampirs o les distopies. N'hi ha una gran producció i, en molts casos, les autores han saltat de la plataforma Whatpadd al paper", assegura Isabel Resina, bibliotecària a la biblioteca de Nou Barris, a Barcelona. Resina creu que els joves han de tenir accés a tota mena de llibres. A més, acostumen a ser molt autònoms. "Demanen poc consell i moltes vegades venen sols i agafen el que volen perquè ja s’han informat prèviament. Hi ha molts tipus de novel·la romàntica, i n’hi ha amb històries molt boniques, com Eleanor & Park de Rainbow Powell", assegura Resina, que també destaca que hi ha hagut una explosió de novel·les amb temàtica LGBTI.

Les raons de la passió lectora

Cristian Olivé és professor de llengua i literatura a secundària. Autor de Profes rebels: El repte d’educar a partir de la realitat dels joves (Rosa dels Vents, 2020) i El quadern on per fi em puc expressar sense filtres (Larousse, 2021), acaba de publicar el primer volum d’una saga: Únics. Dos per un (Rosa dels Vents), una història d’amor en què dos bessons es disputen un mateix noi. "Crec que ara llegeixen més perquè s’ha treballat molt per fomentar la lectura i fer-la més accessible, s’ofereixen gèneres que els són més propers i es treballa la lectura d'una forma més vivencial, més des del coneixement i des de l'experiència", assegura Olivé, que escriu en català: "Ho vaig decidir des del principi, és gairebé una decisió política".

Olivé considera que hi ha poca oferta juvenil en català amb temàtica LGBTI. "Hi he volgut aportar una mica la meva part des de la meva experiència com a docent i volia que persones d'un col·lectiu molt minoritari tinguessin referents", diu. Malgrat tot, admet que té moltes més lectores que lectors. De fet, la majoria d’històries amb protagonistes masculins que s’enamoren tenen sobretot lectores. "M’he preguntat moltes vegades per què passa, hi ha qui m’ha dit que és com un amor impossible que no viuran mai, és com veure-ho des de la barrera amb una certa tafaneria, viure un sentiment nou", explica.

Olivé defensa que en la literatura també hi ha modes, i ara hi ha una abundància de títols on l’argument bàsicament és que persones enemistades s’enamoren. Al llibre de Yarros aquestes relacions tòxiques són explícites i l'heroïna n'és conscient. "No m'atrauen els homes tòxics, em dic a mi mateixa, però aquí estic, totalment atreta", es llegeix a Ales de sang. És un estereotip antic. "Estem parlant molt d’evitar l’amor tòxic, i precisament aquest tipus de novel·les on hi ha amors possessius i desiguals tenen èxit. Potser és perquè ara ens ho plantegem més i ho analitzem, perquè si mirem històricament, tant a les novel·les com a les pel·lícules hi trobarem aquest tipus de relacions", afirma Olivé. Hi ha un component propi de l’adolescència que també hi pot contribuir, que és la rebel·lia. "Alguns poden considerar que llegir certes novel·les els fa sentir que estan contra el sistema", diu Olivé. Al marge de què llegeixin, els adolescents busquen, en moltes ocasions, el mateix que molts adults: "Entendre’s, acceptar-se a si mateixos, trobar un canal per reflexionar sobre un mateix. Pots llegir per passar-t'ho bé, però també per fer-te moltes preguntes", afegeix Olivé.

Els canvis en la manera de llegir

"A nosaltres no ens agrada parlar de romance o fantasy, sinó que parlem de literatura young adult", explica Mar López, responsable comercial de Bookish i del Crush Fest. "Són novel·les que van adreçades a un públic d’entre 13 i 30 anys i la novel·la romàntica hi és predominant, però també hi ha novel·la fantàstica i thriller, que cada vegada tenen més força. És literatura que apel·la a les persones joves pel tipus d’arguments i inquietuds i perquè està escrita per joves que tenen menys de 35 anys", afirma. López explica que el fenomen s’entén, perquè ha canviat la manera de submergir-se en les històries. "Es llegeix de manera més comunitària i més experiencial, es creen experiències al voltant del llibre i es creen vincles. Nosaltres, per exemple, aquesta tarda hem organitzat un te a l’estil de la sèrie dels Bridgerton".

"Les protagonistes d'aquestes novel·les normalment són molt potents, però a la vegada hi ha aquestes històries d'amor força tòxic en què el sexe és molt explícit", diu Maymó. En cap d'aquests llibres hi especifica edats recomanades. Hi ha molta distància entre un noi o una noia que comença ESO, amb 12 anys, i una universitària de 23 anys. "¿Què fem amb aquests infants que tenen entre 12 i 14 anys?, crec que a aquestes edats encara se'ls ha d'acompanyar", reflexiona Maymó, que aposta perquè en català també es publiquin més títols. "A aquestes edats hi ha una explosió, i és normal que busquin als llibres coses que els puguin ajudar a entendre què els passa, i si no ho troben als llibres ho buscaran en el format audiovisual", afirma, tot i que aposta per un tipus de novel·la no tan fosca ni tòxica, amb llibres com Un far a la fi del món, de Gerard Guix (Elastic), o Eleanor & Park.

Entre tots aquests joves enganxats a la lectura hi ha, evidentment, molta diversitat. "Hi ha joves que busquen històries d’amor, però també n’hi ha que volen entendre el seu món, o a qui els apassiona la ciència-ficció", assegura Laura Huerga, l’editora de Raig Verd, que també publica el segell juvenil Indòmita. "Hi ha gent jove que també llegeix assaig sobre el feixisme, l’ecologisme, el feminisme, i hi ha moltes històries d’amor. Nosaltres hem publicat Guia per a lesbianes a l’escola catòlica de Sonora Reyes, on l’amor no sorgeix des de l’animadversió sinó des de l’admiració, i reflexiona sobre el fet d’acceptar-se a un mateix", afegeix Huerga.