Còmic
Llegim 12/02/2021

Ana Penyas: “Europa va dissenyar Espanya com la seva segona residència”

La dibuixant reflexiona a 'Todo bajo el sol' sobre l'impacte del turisme i l'especulació immobiliària al litoral mediterrani

3 min
Pàgina del còmic 'Todo bajo el sol', d'Ana Penyas

Barcelona“Entre tots em vau convertir en autora de còmic”, reconeix amb humor Ana Penyas (València, 1987), que el 2018 va veure com Estamos todas bien, un còmic que va néixer com un encàrrec de classe a belles arts va acabar guanyant el premi de novel·la gràfica Fnac/Salamandra, el premi d'autora revelació del Saló del Còmic i el Premio Nacional de còmic, del qual va ser la primera dona a guanyar-lo. “Jo abans ni tan sols havia publicat, em vaig sentir molt aclaparada i sentia que tot allò m'anava gran –recorda–. No estava preparada per a l'exposició mediàtica i vaig haver d'aprendre a dir que no a algunes coses. Però tot aquell alè em va fer sentir que, tot i que em considerava una il·lustradora, havia de fer almenys un altre còmic”.

Tres anys després, la dibuixant salda el deute: Todo bajo el sol (Salamandra, 2021) explora les conseqüències del desarrollismo econòmic en un litoral valencià devastat pel turisme massiu i l'especulació, però sense identificar cap lloc. Penyas vol subratllar que “el que va passar aquí també va passar a Múrcia, Palma o Màlaga, això és un fenomen que es dona en gairebé tota la costa mediterrània peninsular”. El còmic estira el fil d'una família que és testimoni, beneficiària i víctima de les transformacions del territori. No és la família de l'autora, com a Estamos todas bien, que donava veu a les seves dues àvies, però sí el paisatge amb què va créixer. “Els meus pares viuen just al límit entre la ciutat [València] i l'Horta –diu–. Quan vaig néixer el paisatge ja estava configurat per la construcció i el turisme, i no ha fet sinó augmentar”.

La il·lustradora Ana Penyas

Cap al principi del còmic hi ha una panoràmica d'una idíl·lica línia de costa als anys 60. Cap al final, la mateixa perspectiva cinquanta anys després, plena de torres de formigó armat. Todo bajo el sol visualitza tot el que s'ha construït en aquests anys però sobretot el que s'ha destruït: “S'ha perdut una manera de viure i de relacionar-se entre la gent, substituïda per una lògica individualista i de mercat”. Penyas està implicada en col·lectius i moviments de defensa de l'Horta, una preocupació generacional que, diu, ha fet que molta gent tingui ara una visió massa romàntica d'aquella vida “sense tenir en compte les renúncies que implicava”. Ella ha intentat “no idealitzar-la” i assumeix que “hi va haver de tot: gent que es va resistir a marxar, gent que va vendre... Si fos tan idíl·lic ningú hauria volgut marxar-ne”.

Una generació perduda

Un dels temes de Todo bajo el sol és com la mateixa immigració rural que abraça amb entusiasme la idea de progrés lligada a la construcció i el turisme acaba sent després, d'una manera o una altra, víctima de l'especulació immobiliària. I també els fills d'aquesta generació, que assumeixen un plantejament de vida a curt termini amb la bastida com a escenari entre setmana i la discoteca de divendres nit a diumenge. “Volia parlar de tota aquesta generació, en què els nois que deixaven els estudis per treballar a la construcció i les noies continuàvem estudiant”, diu Penyas, que a l'hora de buscar responsables en el còmic apunta a la inversió estrangera, que des de l'ombra va ser un actor clau en un procés “sempre dirigit” des de fora d'Espanya. “Ja els anys 60 es van crear ajudes al desenvolupament que venien d'Alemanya i eren per a països subdesenvolupats com el nostre, i el seu destí principal van ser infraestructures turístiques –explica Penyas–. Europa va dissenyar Espanya com una segona residència concedint-hi ajudes de tal manera que incentivaven la desindustrialització”.

Todo bajo el sol aborda aquestes qüestions amb sensibilitat i empatia, utilitzant de manera original referències documentals –des d'una molt franquista guia turística d'Espanya fins a seqüències del concurs Un, dos, tres i el mític documental suec Soc curiosa– i mantenint la mirada sempre arran de la gent i els seus problemes. Un salt endavant en una carrera brillant en el còmic que Penyas aturarà un temps: “Fer un còmic és un procés molt lent, puc estar un any treballant-hi abans de posar-me a dibuixar. I a mi m'agrada dibuixar, soc il·lustradora i també m'agrada fer coses més ràpides. Però això no vol dir que no torni a fer còmic més endavant”.

stats