Garbuix Books és una nova editorial de llibres de no-ficció que no distingeix entre obres de narrativa i novel·la gràfica. De fet, les dues primeres referències són còmics: la biografia Anaïs Nin. En un mar de mentiras, premiada al Festival d'Angulema, i Solas en Berlín, basada en els diaris d'una civil alemanya i una soldat russa que van forjar una inesperada amistat a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. Al darrere d'aquesta iniciativa editorial hi ha Montserrat Terrones, exagent literària i especialista en autores de còmic.
El còmic en català es mou
Una col·lecció de novel·la gràfica, una revista de còmic i una nova subvenció estimulen el panorama de la historieta en llengua catalana
BarcelonaAlguna cosa està passant en el panorama del còmic en català, que últimament viu una explosió d'iniciatives inèdites en l'àmbit en què el català estava menys representat, el del còmic adult: una col·lecció de novel·la gràfica, una revista d'historietes i l'antologia Vinyetari del Premi ARA de Còmic estan obrint nous camins necessaris per a l'anhelada –i encara llunyana– normalització de l'edició de còmic en català. 8hores, per exemple, és la primera novel·la gràfica de la col·lecció que coordina Jaume Barrull per a Pagès Editors. Es tracta d'un homenatge de Pepe Gálvez i Alfons López a la figura del sindicalista Salvador Seguí, el famós Noi del Sucre, i a la vaga de la Canadenca que fa un segle va aturar bona part de Catalunya i va forçar l'adopció de la jornada laboral de vuit hores.
Gálvez, que a més de guionista i divulgador també és sindicalista, imprimeix al relat un “protagonisme coral” en sintonia amb la idea que la vaga de la Canadenca va ser “una manifestació molt potent d'organització col·lectiva enmig d'un context de gran repressió, amb la premsa en contra i venint d'una epidèmia terrible”. Posar el focus en una única figura, tot i que tan fascinant com el Noi del Sucre, hauria sigut una traïció a un moviment que va triomfar “gràcies a una xarxa humana potentíssima basada en vincles profunds de solidaritat obrera”.
A la tardor arribarà una segona referència, Cavalls salvatges, adaptació en còmic de la novel·la de Jordi Cussà sobre les pròpies experiències de l'autor i els seus amics amb l'heroïna als 80, amb guió del mateix Cussà i il·lustracions del ninotaire Kap (Jaume Capdevila), dos berguedans que, curiosament, s'han conegut gràcies a la iniciativa de Pagès Editors. “Si ets una editorial gran potser reps molts projectes, però nosaltres som petits i començàvem de zero, així que els vam haver d'anar a buscar”, explica Barrull. El nom de la col·lecció, Doble Tinta, no és gratuït: tots els llibres han d'estar impresos a dues tintes –els autors trien quines–, una manera d'abaratir costos però també de marcar una personalitat gràfica per a la col·lecció.
'Forn de Calç', una revista audaç
També té el seu perquè el nom de la revista Forn de Calç, un recull d'historietes autoconclusives enfocades “al surrealisme, el disbarat i l’humor negre” que barreja noms punters del panorama català com Pep Brocal, Nadia Hafid i Sergi Puyol amb autors i autores més emergents. “El nom ve d'una novel·la de Thomas Bernhard, igual que el de l'editorial, Extinció Edicions”, explica Marc Charles, director de la revista. “I també denota un fer bullir les coses que ja li escau al projecte”.
Sovint s'ha esgrimit la dimensió reduïda del mercat del còmic com a excusa per no editar en català, però Charles i el seu editor, Aleix Purcet, no es van plantejar mai fer-ho en cap altra llengua: primer, perquè Extincions és una editorial en català, però també perquè, com apunta Charles, “l'idioma és cada vegada menys una barrera quan la gràfica és potent i pot engrescar lectors no catalanoparlants”. Forn de Calç es pot comprar a la web d'Extinció o en llibreries com Finestres o Fatbottom i tindrà una periodicitat anual.
De moment, les primeres sensacions dels dos projectes són bones. A Doble Tinta reconeixen que han fet curt amb la tirada de 8hores i ja han llançat una segona edició del llibre. Charles i Purcet es plantegen fer una reimpressió del primer Forn de Calç però són conscients que no es “faran rics” amb un projecte de vocació indie. Sigui com sigui, aviat publicaran un altre còmic en català, L'oracle, de Francisco Jota-Pérez i Victor F. Dúnkel, que l'editor defineix com “una novel·la gràfica de terror híbrid a l'estil d'Alan Moore amb un punt de Lovecraft”.
100.000 euros per al còmic en català
Hi ha més bones notícies per al còmic en català: al març, l'Institut Català d'Empreses Culturals va crear una subvenció per a l'edició de llibres en català “d'interès cultural especial o de temàtiques i gèneres poc difosos” que, de manera inèdita, incloïa una partida important (100.000 euros) per al còmic. Tant Pagès Editors com Extinció s'hi han presentat i, tot i que no condicionen la viabilitat dels seus projectes de còmic a la concessió de l'ajut, reconeixen que seria un gran estímul per garantir-ne la continuïtat.
També s'ha presentat a la subvenció Andana Gráfica, un segell de còmic valencià dirigit per Miguel Ángel Giner Bou (Premio Nacional per El dia 3) que pública el seu catàleg en català i castellà i ha forjat aliances amb el segell gallec Demo per coeditar títols com Natxo Camatxo. Entre les seves últimes novetats hi ha la novel·la gràfica Temporada de collita, d'Ángel Abellán i Alba Flores, guanyadora del Premi València, que concedeix la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis.
- 'Vinyetari' Antologia que recull les 18 millors historietes de no-ficció del Premi ARA de Còmic en Català, inclosa l'obra guanyadora, de Pep Brocal, i les dues finalistes. Són 272 pàgines de còmic periodístic, autoficció dibuixada i potents assajos en vinyetes.
- 'Temporada de collita' L'obra guanyadora del 3er Premi València explora la precarietat del món laboral femení a través de les converses de treballadores de tres generacions que es troben cada matí a les onze per fer l'entrepà i compartir les inquietuds.
- 'Avui m'he comprat una destral' Sembla el títol d'un film de Nicolas Cage però és un relat en primera persona sobre l'exili rural d'un dissenyador de Gràcia que marxa al Montseny a viure-hi amb la família. L'originalitat és que només dibuixa objectes i paisatges, mai persones.
L'efervescència actual no sembla passatgera. En l'horitzó ja es perfilen el segon Forn de Calç, un nou volum de l'antologia Vinyetari –el corresponent a la segona edició del Premi ARA de Còmic en Català– i un grapat de projectes interessants de Doble Tinta: l'adaptació al còmic de l'obra teatral d'Ivan Morales Jo mai –amb guió del mateix Morales i dibuixos de Mar Mascaró–, una obra amb guió de Rafael Vallbona sobre una cursa ciclista antifeixista que es va celebrar a Catalunya durant la Guerra Civil, una obra d'autoficció del dibuixant lleidatà Òscar Sarramia en col·laboració amb el guionista Ramon Pardina i una investigació de la maternitat als pobles del pla de Lleida als anys 40 del segle passat amb guió de Mariona Visa i il·lustracions de Clara Tanit.
El còmic en català, doncs, comença a dibuixar un futur esperançador més enllà de la seva perenne vitalitat en l'àmbit infantil. A Pagès Editor, de fet, ja pensen en exportar al mercat francès, abans i tot que en traduir les obres al castellà. “Avui dia, el mercat espanyol no és gaire receptiu als autors catalans –afirma Barrull–. De fet, veig més viable arribar al mercat francès que a l'espanyol. I potser és més fàcil entrar al mercat espanyol a través del francès”.