BarcelonaQuan es va convocar la primera edició del Premi ARA de Còmic, l’abril del 2020, la situació del còmic en català no convidava a l’optimisme: segons dades recollides pel portal L'Illa del Còmic, l’any anterior, el 2019, s’havien publicat només 184 còmics en català, la majoria dirigits al lector infantil. Cinc anys després, el panorama és un altre: l’any passat, el 2024, es van publicar 411 títols en català, amb una gran presència del manga i el còmic infantil però també de gèneres adults com la novel·la gràfica i la no-ficció. I en els tres primers mesos del 2025 ja s’han publicat 108 còmics en català, xifra que fa pensar que la collita d’aquest any serà encara més abundant.

En aquesta nova realitat del còmic en català arriba un nou volum de l’antologia que recull les millors historietes curtes de no-ficció presentades al Premi ARA de Còmic: Vinyetari 5 (Finestres), que el 9 d’abril serà a les llibreries, conté la selecció corresponent a la cinquena edició del concurs, en la qual van presentar-se una cinquantena d’obres. No podia faltar la historieta guanyadora, Indis de Barcelona, que posa en imatges una conversa entre el guionista Lluc Silvestre i el seu fill i que funciona com a reflexió sobre el racisme que existeix a Catalunya contra les persones llatinoamericanes. Dibuixada per un mestre del traç viu i el dinamisme visual com Ed Carosia, aquesta historieta obre Vinyetari 5 amb una denúncia de la xenofòbia que es trasllada a la portada del llibre, obra de Carosia, que dibuixa el monument de Colom tacat de sang.

De Montserrat al Patronato de la Mujer

Vinyetari 5 és, sobretot, un mostrari de la vitalitat i el talent del còmic català actual. Les onze historietes incloses són punta de llança d’un còmic català que s’està despertant de la letargia. N’és un exemple Vols venir a Montserrat a veure ovnis amb l’Oriol Junqueras?, crònica d’una excursió inoblidable a Montserrat que el guionista del còmic, Joan Ferrús, va fer amb un company de pis i un Junqueras encara alcalde de Sant Vicenç dels Horts. Amb els dibuixos estripats i vibrants de Camille Vannier, Ferrús barreja la història esotèrica de la muntanya amb el vessant autobiogràfic. “Era una història que sempre havia explicat a tothom –explica–, així que vaig pensar que la faria en còmic a veure si així la deixava d’explicar”.

Un dels dibuixants històrics d’El Víbora protagonitza Calonge, creada per Ferran Vidal, finalista del Premi ARA de Còmic del 2020 i la més alta autoritat en aquest autor. “Va ser el millor dibuixant que hi va haver a Catalunya o Espanya als 80”, diu Vidal, que a través de la historieta també vol homenatjar aquesta època daurada del còmic adult, una generació “molt valenta i que es va enfrontar a coses molt difícils, però que, després del franquisme, ens va obrir les portes a un món modern i en colors”.

A La fuga, en canvi, és la pervivència del franquisme el que protagonitza aquesta historieta de Carla Berrocal (La tierra yerma, Doña Concha) a partir d’una història d’Andrea Momoitio ambientada en un centre que tenia a Barcelona el Patronato de Protección de la Mujer, la institució franquista que va reprimir i traumatitzar milers de dones. “És un tema que vaig descobrir arran d’un pòdcast i vaig contactar amb l’Andrea, una de les investigadores pioneres, que em va cedir molt generosament part de la seva investigació”, explica la dibuixant.

I aquestes són només un grapat de les històries de Vinyetari 5: completen el volum Una data, totes les dates, de Vicente Perpiñá i Marc Zanón; Infern, de Xevi Domínguez i Montse Batalla; Ofegar-se, d’Anna Ferrer; La paella, de Moisès Casanovas; Terra, d’Álex Martínez Ruano; Turisme i utopia, de Juan Lobo Hispano López, i La penúltima etapa, de Martí Raset i Marc Zanón.