Barcelona"Sempre que vaig a París vaig a Notre-Dame, i sempre que hi passejo per dins recordo una de les meves novel·les preferides, que finalment m'he decidit a publicar en català", explica Josep Cots, fundador d'Edicions de 1984, fent referència a un dels llibres emblemàtics del segle XIX francès, Notre-Dame de París, de Victor Hugo.

L'editorial va començar la celebració del quarantè aniversari amb una fita històrica, la publicació de les 2.000 pàgines de Guerra i pau de Lev Tolstoi traduïdes directament del rus per primera vegada en català per part de Judit Díaz Barneda (de la qual han venut més de 2.100 exemplars) i va continuar commemorant l'efemèride amb projectes tan ambiciosos com els Contes de William Faulkner (1.000 pàgines; traducció d'Esther Tallada), la Poesia completa de Ventura Ametller (1.800 pàgines) i Tots els versos d'Arthur Rimbaud (450 pàgines; traducció de Jaume Galmés). Ara que estan a punt de fer 41 anys, l'equip format per Josep Cots, Laura Baena i Núria Miralpeix ha fet pública l'última "bogeria" del seu fastuós catàleg: acaben de posar en circulació, a més del clàssic de Victor Hugo, la primera traducció íntegra al català d'uns dels llibres de poesia més esplendorosos i críptics del segle XX, Els Cantos d'Ezra Pound.

Esther Tallada s'encarrega de presentar la seva nova traducció de Notre-Dame de París. "La primera i única versió catalana d'aquesta novel·la va arribar gairebé un segle després de l'original francès, que és del 1831 –recorda–. Se'n va ocupar Rafael Folch i Capdevila el 1929, llicenciat en dret, polític i escriptor. Llegida ara, sona una mica antiga i arcaïtzant. Calia tornar-s'hi a posar per motius objectius i qualitatius, als quals s'afegeix el meu gust personal: m'ho he passat molt bé fent-ho". Cots explica que, més enllà de contenir la conegudíssima història de devoció del campaner Quasimodo per Esmeralda, Notre-Dame de París és una novel·la que parla de com "la construcció d'una catedral aconsegueix transcendir el temps". La publicació catalana s'avança unes setmanes a la reobertura del temple parisenc després de l'incendi del 15 d'abril del 2019.

Un poeta que revoluciona la forma i la tècnica

Els Cantos d'Ezra Pound (1885-1972) és un llibre que el poeta nord-americà va anar escrivint i reescrivint al llarg de pràcticament tota la seva trajectòria, durant gairebé cinc dècades. "Al marge del seu posicionament polític [admirador i col·laborador de Mussolini], Pound ha estat un autor influent i d'una grandíssima ambició", comenta Joan Antoni Cerrato, que hi ha dedicat cinc anys i mig. "Hi ha dos lemes de l'autor que marquen la seva obra. El primer és make it new, que fa referència a com encara que els temes siguin sempre els mateixos, sempre hi ha noves maneres d'abordar-los: Pound va revolucionar la forma i la tècnica –continua–. L'altre és que, en la disjuntiva d'escriure més o millor, ell es decantava per escriure millor". Pound va meravellar poetes com Marianne Moore, T.S. Eliot, Allen Ginsberg i e.e. cummings. També narradors tan singulars com James Joyce, de qui Cerrato també ha traduït al català el seu llibre més difícil, el Finnegans Wake, que va guanyar la penúltima Beca de Traducció Vidal Alcover de Tarragona. "Fa més de 40 anys que tradueixo en silenci, i des que em vaig jubilar no he parat", diu Cerrato, de qui recentment s'ha pogut llegir també Adam Bede, de George Eliot, publicada per Adesiara.

És la primera vegada que Els Cantos es poden llegir sencers en català. "Hi ha poques llengües al món que incorporin, en la seva traducció, també els Cantos publicats a títol pòstum", reconeix Cerrato. Fins ara, Francesc Parcerisas n'havia traduït una mostra: Catai, a Empúries (1985), i els Cantos pisans (2016), escrits en una gàbia d'internament de l'exèrcit nord-americà a Pisa al final de la Segona Guerra Mundial.