BarcelonaLes editorials despleguen centenars de novetats el primer trimestre de l'any. A l'Ara Llegim en triem 25, ordenades alfabèticament, que tenen molts números de fer forat per Sant Jordi, si els lectors, la crítica i els llibreters les acompanyen. Atenció també a les interessants traduccions d'afany completista de clàssics de la poesia, com Emily Dickinson.

'Contes complets'

Hans Christian Andersen (Adesiara). Traducció de Henrik Brockdorff i Miquel-Àngel Sànchez Fèrriz

L'encomiable tasca de l'editorial Adesiara continua donant fruits que enriqueixen una cultura. A la primavera publicaran en català els contes de Hans Christian Andersen (1805-1875) traduïts directament del danès. Fins ara només hi havia antologies, però no tots els contes, en traduccions de Josep Carner i Albert Jané.

(sense títol)

Xavier Bosch (Proa)

Fidel al seu ritme de publicació biennal, l’escriptor que sempre penja el cartell d'“el més venut per Sant Jordi” torna a les llibreries al març amb una novel·la de la qual només se sap que té “la intenció de tornar a captivar i de sorprendre”. Xavier Bosch (Barcelona, 1967), que ha guanyat el Premi Sant Jordi i el Ramon Llull, torna a Columna després de publicar 32 de març a Univers.

‘En carn i ossos’

Núria Cadenes (Ara Llibres)

A Tiberi Cèsar (Proa), Núria Cadenes (Barcelona, 1970) recuperava amb totes les seves complexitats l’emperador romà i el posava en relació amb familiars, parelles i enemics. A En carn i ossos torna a mirar enrere a través de dotze relats. Tanmateix, no trobareu cap d’aquestes històries als llibres convencionals d’història: hi ha des de metges impostors fins a una versió amb veus de dones de la violació de la pintora Artemisia Gentileschi. Cadenes mira al passat llunyà però també el recent, perquè el llibre s'acaba l’octubre del 2024 a València.

‘Els altres catalans’

Francesc Candel (Edicions 62)

En motiu del centenari del naixement de Francesc Candel (1925-2007), i en una època en què la integració i la cohesió dels nouvinguts torna a ser una qüestió troncal en la societat catalana, es publica una edició no censurada del seu clàssic assaig del 1964 sobre els immigrants dels anys 50 i 60 del segle XX. Amb un text de Najat El Hachmi i pròleg de l'historiador Marc Andreu.

‘La gran família’

Antònia Carré-Pons (Club Editor)

Com una Auca del senyor Esteve moderna i amb protagonistes femenines. Així es presenta La gran família, la nova novel·la d’Antònia Carré-Pons (Terrassa, 1960) que publicarà Club Editor el 5 de març. Amb la botiga familiar com a pal de paller, dues germanes, la Rateta i la Sió, es retroben després de dur vides oposades.

‘Somiàvem una illa’

Roc Casagran (Univers)

Univers, ara un segell del nou grup editorial Abacus Futur, publicarà el 18 de febrer la novel·la guanyadora del 65è Premi Sant Jordi. En aquest retorn a la ficció llarga des del 2018, Roc Casagran (Sabadell, 1980) tria com a protagonista una documentalista que entona un crit d’auxili i d’amor després de patir dos sotracs. La mateixa Nit de Santa Llúcia que va guardonar Casagran també es va lliurar el premi Carles Riba de poesia a Blanca Llum Vidal (Barcelona, 1986) per a Tan bonica i tirana, que publicarà Proa el 19 de febrer; i el premi Mercè Rodoreda de contes al cap d’Opinió de l’ARA, Toni Güell (Barcelona, 1979), per Elefants, que arribarà a les llibreries el mateix dia i també editat per Proa.

‘Si una família’

Alba Dalmau (Angle)

Si a Amor i no (2021), Alba Dalmau (Cardedeu, 1987) proposava una relació poc convencional que qüestionava els tòpics de l'amor, ara, a Si una família, descabdella la institució de la família i les relacions familiars. Ho fa a través del personatge de la Paloma, una auxiliar de vol, amb una vida hippie a Mèxic, a la qual tot un seguit d’encontres canvien el rumb de la seva existència.

‘I vaig deixar de dir-te pare’

Caroline Darian (Edicions 62 / Seix Barral). Traducció de Mercè Ubach

La filla de Gisèle Pelicot ofereix el seu testimoni en forma de dietari, des que la policia li notifica que el seu pare ha drogat i violat la seva mare durant una dècada i que l’ha ofert a altres homes i ho ha filmat. També descobreix que ella ha estat drogada. La família es trenca, la relació amb la mare es tensa. Què passa quan descobreixes que el teu pare estimat és un monstre?

‘Poesia completa’

Emily Dickinson (Edicions de 1984). Traducció de Jaume Bosquet

Emily Dickinson (1830-1886) es considera una de les millors poetes de la literatura nord-americana —al costat de noms com Ralph Waldo Emerson, Walt Whitman i Edgar Allan Poe—, però, en canvi, no és una figura tan coneguda, i la seva obra va estar condemnada a l’oblit durant tota la seva vida. Dels mil vuit-cents poemes que va escriure en va veure molt pocs de publicats. Dos anys després de Poesia 1850-1888, amb traducció de Carme Manuel i edició de la Institució Alfons el Magnànim, ara la poesia completa de Dickinson arriba en una nova traducció de Jaume Bosquet per a Edicions de 1984, que continua amb la lloable política d'edició en català de grans autors d'arreu.

‘Los seductores’

James Ellroy (Random House). Traducció al castellà de Carlos Milla Soler

James Ellroy (Los Angeles, 1948), el "gos diabòlic" de la literatura americana segons ell mateix, o “el Dostoievski americà”, segons Joyce Carol Oates, el rei del noir, torna per oferir la seva versió de la mort de Marilyn Monroe. Freddy Otash, l’expolicia corrupte, extorquidor i addicte, farà de cicerone pels baixos fons d’una ciutat amb l’encàrrec oficial de descobrir la veritat de la mort de l’actriu per allunyar els Kennedy de tota sospita.

‘En l’amor i en la guerra’

Ildefonso Falcones (Rosa dels Vents / Grijalbo)

Ildefonso Falcones (Barcelona, 1959) tanca la trilogia que va començar amb L’església del mar, amb En l’amor i en la guerra. En aquesta nova novel·la, l’escriptor trasllada l’escenari al Regne de Nàpols del 1442. En aquell moment, havien acabat les campanyes d’Alfons el Magnànim per conquerir el regne, que estava en mans dels Anjou. Ho va aconseguir, sobretot, gràcies a la força naval de la corona catalanoaragonesa.

‘Intrús en la pols’

William Faulkner (L’Agulla Daurada). Traducció de Manuel de Pedrolo

Dins la col·lecció Mississipi, que dirigeix Núria Bendicho i que recull les obres més emblemàtiques del sud dels Estats Units, L’Agulla Daurada publica una novel·la detectivesca de William Faulkner. El protagonista és un granger afroamericà acusat injustament d’assassinar un home blanc. El granger en tot moment defensa la seva innocència i no es mostra ni submís ni temorós, cosa que als anys 40 del segle passat era un desafiament al sud dels Estats Units. L’editorial publica l’obra del premi Nobel amb la traducció, revisada i actualitzada, que en va fer Manuel de Pedrolo el 1969.

‘Codi font. Els meus inicis’

Bill Gates (Ara Llibres)

La història del fundador de Microsoft, explicada per ell mateix. Però en comptes de documentar una vida d’èxits professionals, Bill Gates (Seattle, 1955) aprofundeix en les vivències més íntimes de la infantesa i l’adolescència, una època que considera fonamental per explicar la revolució tecnològica que va protagonitzar després.

‘Orbital’

Samantha Harvey (Edicions 62 / Anagrama). Traducció d’Ernest Riera Arbussà

Un grup de sis astronautes han de passar més de quatre mil hores a l’espai. A més de 400 quilòmetres de la Terra, fan les tasques que se’ls han assignat, però també es fan moltes preguntes sobre per què han escollit ser astronautes i si el que viuen s’assembla al que havien imaginat. La fragilitat de la vida humana omple les seves converses. Observen també, fascinats, el seu planeta. En un dia hi donen setze voltes i travessen continents i els quatre cicles de les estacions. Estan molt lluny però potser mai s’havien sentit tan a prop de la Terra. Samantha Harvey (Kent, 1975), que va guanyar el premi Booker 2024 amb aquest llibre, el dedica a totes les persones que treballen per la pau.

‘Amb ulls de romànic’

Joan Pau Inarejos (Rosa dels Vents)

Joan Pau Inarejos (Esplugues de Llobregat, 1983), l’autor del perfil digital Romànic Català, proposa un viatge fascinant a l’art català dels segles XI al XIII, parant atenció diferents elements de la plàstica i l’escultura, dels frescos a les talles de marededeus. Amb ulls de romànic el publicarà Rosa dels Vents el 23 de gener.

‘Els adeus impossibles’

Han Kang (La Magrana). Traducció d’Hèctor Bofill i Hye Young Yu

Han Kang (Gwangju, 1970), la primera dona sud-coreana que ha guanyat el premi Nobel de Literatura, relata a Els adeus impossibles la història d’una dona que ha d’anar a casa d’una amiga per tenir cura del seu ocell, mentre ella està a l’hospital. Arribar a la casa, que és a l’illa de Jeju és una autèntica odissea. La protagonista hi descobreix els records traumàtics que va patir anys enrere la família de la seva amiga, quan van ser assassinats milers de comunistes.

‘El meu país estimat’

Elena Kostiutxenko (La Segona Perifèria). Traducció de Miquel Cabal Guarro

L’1 de setembre del 2004 va tenir lloc un atac terrorista terrible a Rússia: el segrest a l’escola de Beslan, una petita ciutat d’Ossètia del Nord. Els terroristes van tancar a l’escola les criatures, els pares i els mestres, un total de 1.128 persones. Hi va haver execucions i l’assalt de les tropes russes. En total, van morir 310 persones, 186 de les quals eren criatures. La periodista Elena Kostiutxenko recorda aquells fets, però també les mares a qui van matar les criatures i a qui Rússia va tractar de criminals perquè no ho van voler oblidar.

‘El futur és una petita flama’

Jordi Nopca (Proa)

“Fa cinc anys i mig em va canviar la vida. Aquest canvi és el punt de partida d'una novel·la divertida i desesperada”, avisa Jordi Nopca (Barcelona, 1983), coordinador de l’Ara Llegim, que torna a la novel·la justament sis anys després de guanyar el Premi Proa amb La teva ombra. Aquest canvi de vida, aquesta flama, té forma de fill i també té forma d’animal, en aquesta mirada tendra sobre la intimitat familiar i, en canvi, més cínica sobre el món.

‘A l’altra banda de la por’

Marta Orriols (Proa)

Després d’una neonatòloga i d’una corresponsal de guerra, la protagonista de la nova novel·la de Marta Orriols (Sabadell, 1979) és una restauradora del MNAC. L’escriptora continua indagant en la vida i en la complexitat emocional de les persones, ara d’una dona establerta en la maduresa que reflexiona sobre l’amor en passat, però també en clau de present o de futur, un cop els fills estan agambats.

‘La intrusa’

Irene Pujadas (L’Altra)

Irene Pujadas (Sant Just Desvern, 1990), que el 2024 ha publicat un relat a The New Yorker, té una mirada irònica, molt sentit de l’humor i un punt de negror. En aquest nou llibre relata el viatge de la Diana cap al seu món interior amb l’objectiu d’arreglar el que falla i sortir-ne ben nova. Tanmateix, no serà un viatge fàcil, perquè el seu interior és un lloc terrible i hostil. De fet, serà tan complicat que tindrà feina per sortir-ne amb vida.

‘Les tenebres del cor’

Albert Sánchez-Piñol (La Campana / Alfaguara)

Després de l’assaig Les estructures elementals de la narrativa (2020) i la novel·la Pregària a Prosèrpina (2023), l’autor de Victus s’embarca en una aventura entre la narrativa i la no-ficció dins el cor de l’Àfrica i el cor de la literatura. Un viatge que narra la recerca dels pigmeus per part dels grans exploradors de tots els temps (i del mateix Sánchez-Piñol) en companyia d’autors com Homer i Conrad.

‘El buen mal’

Samanta Schweblin (Seix Barral)

Samanta Schweblin (Buenos Aires, 1978) és una de les grans veus de la literatura argentina actual des que va debutar el 2024 amb la novel·la Distancia de rescate, que va guanyar un Premi Shirley Jackson. Al març Seix Barral en publicarà el llibre de contes El buen mal, i aprofitarà per recuperar aquella primera novel·la i un altre recull de contes: Pájaros en la boca.

‘El jo que no mor’

Ferran Torrent (Columna)

Després d’una pandèmia, un càncer i una riuada, el gran exponent de la novel·la negra en català torna als baixos fons. Ferran Torrent (Sedaví, 1951) recupera el context dels anys finals de la dictadura i estira el fil de Memòries de mi mateix (2023), amb el seu icònic protagonista, el falsificador d'art conegut com el Mític Regino; el militar franquista Moreno, i el director de l’Hotel Metropol de València, un antifeixista que ha de mantenir-ho tot sota control.

‘Manifest delictiu’

Colson Whitehead (Periscopi / Random House). Traducció de Ferran Ràfols Gesa

El nord-americà Colson Whitehead (Nova York, 1969) té dos premis Pulitzer de ficció, una fita que només han aconseguit tres escriptors més als Estats Units: William Faulkner, John Updike i Booth Tarkington. Al gener Edicions del Periscopi publica en català Manifest criminal, la segona entrega de la trilogia que va iniciar amb El ritme de Harlem, i en la qual s’endinsa en la Nova York dels anys 70. L’autor combina thriller, comèdia i drama per explicar el dia a dia de Ray Carney, que intenta ser un botiguer i pare de família exemplar. Tanmateix, res és fàcil en una ciutat violenta i hostil.

‘Rafael Argullol: Caminar, pensar, escribir’

Diversos autors (Acantilado)

La llibertat i la veritat, la idea d’Europa, l’humanisme, l’extrema dreta i el mirall de les xarxes socials. El filòsof Rafael Argullol (Barcelona, 1949) ha tornat una vegada i una altra a tots aquests temes. Aquest llibre és un homenatge a ell i a la seva obra, a través del testimoni de companys, amics i lectors de diferents generacions i de diferents llocs del món. Pot ser una excel·lent manera d’iniciar-se en el seu univers o una oportunitat per rellegir-lo amb una perspectiva diferent. Una edició de Victoria Cirlot, Tamara Djermanovic i Estela Ocampo, coordinada per Oriol Alonso Cano.