BarcelonaLa Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha premiat amb el Nobel de Literatura la contundència, compromís i lirisme de l'obra de Han Kang (Gwangju, 1970). L'autora de Corea del Sud és coneguda sobretot per la novel·la La vegetariana, i va ser la porta d'entrada per a molts lectors a la rica i enigmàtica literatura produïda en un país que ha donat també figures reconegudes internacionalment com Lee Seung-U, Kim Young-Ha i Bae Suah. L'Acadèmia ha atorgat a Kang el guardó literari més prestigiós del món –i un dels més ben dotats, amb 950.000 euros– per "la seva intensa prosa poètica, que confronta traumes històrics i exposa la fragilitat de la vida humana". Quan han trucat a l'autora per comunicar-li la decisió del jurat, "acabava de sopar amb el seu fill després de passar un dia com qualsevol altre", han explicat. Kang ha assegurat que en cap cas s'esperava una notícia com aquesta, i que ha celebrat el premi "prenent un te i en silenci". "Em sento molt honrada –ha afegit–. Des de ben petita he crescut llegint llibres de la meva literatura i també traduccions. Em sento molt unida amb la tradició del meu país, així que espero que el Nobel sigui una bona notícia per als lectors de literatura coreana i també per als meus amics escriptors".

És la primera vegada que una autora de Corea del Sud rep el premi Nobel de literatura, i mai una escriptora asiàtica l'havia guanyat (tot i que sí que ho havien fet homes com Mo Yan i Kenzaburo Oe). També és la quarta guardonada més jove, després de Pearl S. Buck, Sigrid Undset i Selma Lagerlöf: ha rebut el premi amb 53 anys. L'obra de Kang "travessa gèneres i temàtiques diverses per mostrar empatia amb els vulnerables i fer-ho amb una capacitat metafòrica remarcable", segons ha recordat Mats Malm, secretari de l'Acadèmia Sueca. Poc després, Ann-Karin Palm, escriptora i membre del comitè del Nobel, ha afegit que la seva obra és "d'una riquesa i complexitat remarcables".

Tot i que va debutar com a poeta el 1993, ha estat gràcies a les seves novel·les i narracions, dures, sovint compromeses socialment i líriques, que Kang ha aconseguit obrir-se camí internacionalment. La vegetariana, que va publicar en català i castellà l'editorial Rata el 2017 gràcies al bon olfacte de Iolanda Batallé, ha tingut un llarg recorregut. Va començar quan en va aparèixer la versió en coreà el 2007 i va culminar amb la concessió del Man Booker International 2016. “La novel·la va ser ben rebuda per la crítica literària i per una minoria de lectors seriosos –recordava l'autora quan va viatjar a Barcelona per primera vegada per presentar la novel·la–. Així i tot, la reacció general va ser una altra: es va considerar que el llibre era estrany i que el personatge principal, la Yeonghye, era extrem. La Yeonghye porta la seva idea de deixar de menjar fins a les últimes conseqüències. Jo la veig com una paràbola que descriu què passa quan algú descobreix la violència que hi ha al món i en si mateixa com a ésser humà i es proposa rebutjar-la”.

Una novel·lista que trasbalsa i enganxa

Des de La vegetariana, la relació de Kang amb els lectors catalans no s'ha aturat. L'autora ha visitat Barcelona com a mínim en dues ocasions més: la primera, per parlar d'una de les seves novel·les més polítiques, Actes humans (Rata, 2018; publicada en coreà el 2014), i la segona, amb motiu de l'edició de La classe de grec (La Magrana, 2023), que va presentar durant la Setmana del Llibre en Català. "Recordo una gentada impressionant escoltant-la parlant en coreà en un silenci absolut –explica Joan Riambau, director literari de La Magrana, Rosa dels Vents i La Campana, de Penguin Random House–. Després de la presentació, Kang explicava que quan va començar a passejar La vegetariana pel món, la gent no sabia situar Corea del Sud al mapa. Al cap dels anys, no només li demanen dedicatòries, sinó que molts lectors han après a saludar-la en la seva llengua".

Les històries, sovint dures i traumàtiques, que explica Han Kang a les seves novel·les li han permès connectar amb les noves generacions de lectors, igual que han fet autores com Kim Ae-Ran, Won Pyung-Sohn i Kim Hye-jin. "Quan vaig començar a preparar l'editorial Rata buscava llibres literaris escrits des de la necessitat –recorda Iolanda Batallé–. Una agent de Nova York em va passar La vegetariana quan encara no estava publicada en anglès. La vaig llegir de seguida i em va trasbalsar i commoure. Li vaig dir que no només volia publicar La vegetariana, sinó els altres llibres que tingués. Va ser així com també vam acabar fent Blanc i Actes humans". Anys després, quan Riambau va tenir l'oportunitat de publicar Kang des de La Magrana –després que Enciclopèdia Catalana deixés Rata en stand-by– hi va veure "una autora capaç de retratar la part més íntima de la condició humana", que a més de "plantejar reflexions profundes a les seves novel·les poc seduir un públic lector força ampli gràcies al magnetisme i la bellesa del seu estil".

L'amor de Kang pel català

Actes humans, que La Magrana recuperarà aviat, igual que va fer fa uns mesos amb La vegetariana, està inspirada en la massacre de Gwangju, la ciutat on l'autora va néixer. Entre el 18 i el 27 de maig del 1980, l'exèrcit va matar entre 1.000 i 2.000 persones que es manifestaven a favor de la democràcia i els drets humans. "El que em fa por són els soldats, no els morts", deia un dels personatges a la novel·la. "Els malsons m'han il·luminat el camí mentre escrivia –explicava Kang el 2018–. Un dels motors narratius d'Actes humans és un jove que surt a buscar el seu germà gran, desaparegut enmig d'una manifestació. El noi arriba a un poliesportiu on hi ha centenars de cadàvers no identificats, i passa allà cada tarda amb dues noies, acompanyant les famílies que volen saber si algun dels seus parents ha estat assassinat pels militars".

Quan l'any passat va presentar La classe de grec, Han Kang va tenir unes paraules d'amor cap a la llengua catalana. "Tots els idiomes minoritaris són importantíssims –assegurava l'autora–. Mantenir el català és molt important, i per això estic molt contenta que la novel·la s'hagi traduït a aquesta llengua. No vull que el català acabi desapareixent com el grec clàssic de la novel·la, vull que visqui eternament". La novel·la explora el silenci i la incomunicació a través d'una dona que ha perdut la parla i el seu professor de grec antic, un home que cada vegada hi veu menys, i torna a ser un bon exemple de la mirada inclement i alhora tendra de l'escriptora.

La concessió del premi Nobel a l'escriptora sud-coreana ha despertat l'interès d'Abacus Futur per tornar a posar en circulació Blanc, que havia publicat Rata el 2020. El grup reeditarà la novel·la properament, tal com ha anunciat el seu director editorial, Ernest Folch. Es tracta d'una meditació sobre la mort de la germana de la narradora dues hores després de néixer, i de com aquesta absència l'ha acompanyat sempre. Publicada en coreà el 2016, precedeix l'últim llibre de Kang, Els adeus impossibles (2021). "Des de La Magrana estem treballant perquè pugui sortir abans de Nadal, i si no pot ser arribarà segur abans de Sant Jordi –avança Joan Riambau–. És una grandíssima novel·la que parteix de l'estada d'una dona a casa d'una amiga en una illa on hi va haver una revolta reprimida amb molta violència per part de l'exèrcit coreà. En aquella casa, la protagonista descobreix els records traumàtics que va patir anys enrere aquella família". La novel·la promet emocions fortes, expressades amb la contenció i l'elegància habituals en Han Kang.

QUATRE NOVEL·LES IMPRESCINDIBLES PER CONÈIXER L'AUTORA

Publicada en coreà el 2007, la novel·la ha tingut una llarga i imparable trajectòria internacional. Traduïda a una quinzena de llengües, i mereixedora de premis com el Booker (2016), parteix de la decisió d’una dona de deixar de menjar carn. La decisió marca l’inici d’una relació cada cop més conflictiva amb l’alimentació, fet que l’acabarà distanciant de la família i del món.

El 1979, només un any abans de la massacre que explica Actes humans, Han Kang i la seva família van marxar de Gwangju i es van instal·lar a Seül. El 2016, l'autora va publicar un dels seus llibres més polítics, inspirats en aquella revolta i en la posterior repressió policial per part de l'exèrcit del país.

Entre La classe de grec (2011) i Actes humans (2016), Kang va recuperar la faceta de narradora breu i de poeta, amb les quals s'havia donat a conèixer als anys 90. La novel·la explica la peculiar relació entre un professor de grec antic i una alumna que ha perdut la parla. Ella acaba de perdre la mare i la custòdia de la filla. Ell s'està quedant cec.

De tots els llibres disponibles en català de la premi Nobel, Blanc és el més experimental. Parteix de l’enumeració, en principi intranscendent, de tot de coses blanques, però la narradora acaba fent un exercici d’introspecció que viatja cap al centre del seu patiment, que radica en la mort de la seva germana només dues hores després d'haver nascut.