Llegim 15/03/2021

Fracassar com a parella per poder estimar-se tota la vida

Alba Dalmau publica la novel·la 'Amor i no', on ressegueix la relació d'un home i una dona després de la ruptura

3 min
L'escriptora Alba Dalmau, la setmana passada a Barcelona

BarcelonaAquesta història comença a Roma el 1987: les ruïnes de la ciutat italiana "són a dins i fora de l'autobús que va de l'aeroport de Fiumicino al Centro Città". La Carme hi viatja per comunicar a la seva parella del moment, l'Yngve, que vol que ho deixin córrer. Després de passar una última nit junts, ella –que té 25 anys– tornarà a Barcelona, la seva ciutat, i ell –que en té 27– farà el mateix poc després, però instal·lant-se a casa de la germana, a Estocolm. Així comença Amor i no (Angle, 2021), el cinquè llibre d'Alba Dalmau, que la confirma com una de les veus imprescindibles de la literatura catalana actual. L'estil sobri i el do per posar al lloc adequat observacions il·luminadores ressegueixen, en aquest cas, les vides dels dos protagonistes després de fracassar com a parella.

"Normalment trobem que una història romàntica acaba amb dues persones fent-se el primer petó –diu–. Amor i no comença per l'últim petó. A partir d'aquí plantejo una relació que, si es cuida i compta amb el suport de l'entorn, pot arribar a ser molt especial". Tot i les vicissituds laborals i personals de l'un i de l'altre, la Carme i l'Yngve continuaran en contacte al llarg de més de dues dècades i es retrobaran com a mínim una vegada cada dos anys a Catalunya i Suècia, però també als Estats Units, França, Itàlia, Alemanya i Lapònia. "Al nostre món d'ara abunden les relacions fràgils, fredes i superficials –continua Dalmau–. Ells rebutgen aquest món líquid i tindran una relació sòlida, càlida i tendra, on s'escolten l'un a l'altre".

Un triomf sense pretensions

Si als contes d'El camí dels esbarzers (Angle, 2019) Dalmau proposava la mirada "a un món en blanc i negre, dels anys 50 i 60, en un petit poble dels Estats Units, proper a Nashville", el viatge que proposa ara col·loca en primer pla l'amistat singular entre els dos protagonistes, secundats per parelles, fills i familiars, passant de puntetes per la Barcelona olímpica, l'atemptat contra les Torres Bessones i l'incendi del Liceu. "Ella es dedica a la cotilleria al Liceu: si el que hi ha a dins dels vestits està bé, el que es veu des de fora llueix –explica–. L'Yngve comença treballant a l'Agència Sueca de Gent Desapareguda, però a poc a poc es va decantant cap a l'art. El veig com un home molt genuí, algú que faci el que faci acabarà triomfant. És molt bo, però no és pretensiós, i això encara el fa millor".

Estructurada en capítols encapçalats per l'any i el lloc on passen, Amor i no canvia hàbilment de punt de vista per explicar dues vides marcades per una relació que els protagonistes mantindran passi el que passi. "Un amor platònic com el que tenen ha de ser molt bonic: t'estalvies les impureses i la rutina no t'arrossega –diu–. La Carme i l'Yngve passen el temps imaginant la propera trobada, i això fa que la seva història sigui perfecta. Si haguessin arribat a estar junts més enllà de Roma haurien vist com de dur és aconseguir que tot funcioni". Dalmau aconsegueix que el lector experimenti el pas del temps. La vida es complica, a mesura que avança. "Les maletes personals de l'un i de l'altre es van carregant –admet–. Quan estaven junts, l'única responsabilitat que tenien era estudiar".

Nascuda a Cardedeu el 1987, Alba Dalmau va debutar el 2011 amb Vonlenska, que va aconseguir el premi Recvll. Després de Bategant (Cossetània, 2015) va obrir nova etapa a Angle amb Estàndards (2017). "Vaig deixar enrere el dramatisme, el fet de prendre'm massa seriosament i de voler-ho fer tot molt bonic –explica–. He anat aprenent que menys és més. Vull fer llibres que semblin senzills, però que només ho semblin". El punt de partida d'Amor i no va ser pensar en una pregunta que poc o molt tothom s'ha plantejat: "Hi ha un moment de la vida que penses, ¿i com hauria sigut si hagués continuat amb aquella persona?" La Carme i l'Yngve també s'ho demanen, però prefereixen no tornar-se a embolicar mai més. "Estimant-se a la seva manera perden algunes coses –admet l'autora–, però la relació que conserven és la més especial que hauran tingut mai".

stats