Any rere any, el sector del llibre infantil i juvenil acaba saturat de publicacions; molts segells s’esforcen per mantenir una producció elevada, sovint perquè volen tenir una forta presència al mercat, i fins i tot alguns editors esperen trobar la gallina dels ous d’or, aquell bestseller que pot donar projecció i creixement. A més, hi ha editorials que tenen un estil molt marcat i segueixen una uniformitat que sol respondre a les tendències del moment o a les exigències comercials. En aquest context és difícil separar el gra de la palla. El 2018 no ha sigut diferent, tot i que, en aquest exercici de buscar entre la multitud les coses que ens agraden, sempre apareix alguna sorpresa: obres de qualitat, úniques, que destaquen per damunt de la resta. En aquest sentit, cal considerar la feina que fan les editorials més petites, que solen arriscar-se apostant per títols que potser no tindran un gran èxit entre un tipus de lectors, però que t’emocionen i et reconcilien amb el sector. De tota manera, això no exclou que una empresa amb una línia més comercial també tregui algunes joies; s’ha de tenir en compte i valorar-ho.

D’aquest 2018 hem seleccionat cinc llibres per a infants i joves que ens semblen imprescindibles per a qualsevol casa, escola o biblioteca: Tíroli, píroli, pop!, El bosc, Robinson, Els contes de la mare ossa i Frank. Però no cal dir que n’hi ha d’altres que també podrien ocupar aquest espai, esclar.

Al llarg d’aquest any s’han recuperat alguns clàssics que, dècades més tard, continuen vigents perquè són històries atemporals: avui les llegim sense tenir la sensació de desfasament. Kalandraka està recuperant el conjunt de l’obra de l’autor de Brooklyn Maurice Sendak, de qui destaquem la novel·la infantil Tíroli, píroli, pop!, publicada per primera vegada el 1967. Relata la història de la gossa Jennie, que, tot i que gaudeix d’una rutina confortable i plaent, pensa que la vida ha de ser més que tot això i decideix deixar enrere aquell món per conèixer el que hi ha allà fora i convertir-se en la primera actriu del Teatre Mundial de la Vora del Foc. En aquesta línia també heu d’estar atents a la bona feina que fa Blackie Books, amb autors que són referents de la literatura infantil i juvenil: per exemple, hi ha el nord-americà William Steig, de qui ha començat a publicar àlbums per al públic infantil i la novel·la L’illa de l’Abel.

Tant la gossa Jennie com el ratolí Abel fan un viatge, que podria entendre’s en un sentit més profund com una oportunitat per conèixer-se a un mateix o reflexionar sobre la pròpia existència. També són viatges dos àlbums (nous) apareguts el 2018: El bosc (Milrazones) i Robinson (Ekaré). El primer, escrit per Riccardo Bozzi i il·lustrat per Violeta Lópiz i Valerio Vidali, juga amb la materialitat del llibre per descriure aquest bosc com un univers natural que sempre canvia. Aquí, els lectors es converteixen en exploradors que s’hi endinsen i el recorren fins al final, com una al·legoria de la vida. A Robinson, del txecoamericà Peter Sís, el protagonista, trist perquè els seus amics s’han rigut de la seva disfressa de Robinson Crusoe, s’adorm acotxat per la seva mare i inicia un periple en forma de somni: el llit esdevé una barca sense rumb que, com en el clàssic d’aventures, acaba naufragant en una illa paradisíaca.

Les profunditats del bosc

Al petit Peter, dins del llit, segurament li hauria agradat escoltar Els contes de la mare ossa (Libros del Zorro Rojo), de la belga Kitty Crowther, tres rondalles per anar a dormir que ens obren la porta a les profunditats d’un bosc tenebrós on viuen bèsties, animals i criatures fantàstiques. Cadascuna de les escenes està tenyida d’un color fúcsia que ens transporta a un món fantàstic a cavall entre la realitat i el somni.

Molt diferent és l’àlbum del valencià Ximo Abadia: Frank (Dibbuks), l’últim títol d’aquesta selecció. Amb un estil gràfic, l’autor se serveix de la simplificació de la forma i la idea per explicar la vida de Francisco Franco, aquest personatge mediocre que va conduir Espanya a 40 anys de dictadura. S’hi descriu una etapa important de la història que encara tenim present, perquè la ferida continua oberta.

Fins aquí hem vist algunes obres del 2018 que criden l’atenció tant pel text com per la il·lustració i una edició acurada, i també perquè trobem que són propostes personals que s’allunyen de l’homogeneïtat que impera. Esperem amb delit, doncs, les novetats d’aquest 2019 que acaba de començar.