De vegades cal fer un cop de cap i aventurar-se a descobrir el món que hi ha a fora, encara que el nostre entorn ens resulti còmode i confortable. Això és el que li passa a la Jennie, l’adorable gossa que protagonitza Tíroli, píroli, pop!, una novel·la infantil que el cèlebre Maurice Sendak va escriure el 1967 per recordar una mascota que se li acabava de morir. Tenint en compte que les obres de l’il·lustrador nord-americà, referent imprescindible de la literatura per a infants, han estat descatalogades durant força anys, sempre és una bona notícia que ja es puguin trobar a casa nostra gràcies a l’editorial Kalandraka, molt ben editades respectant l’original i amb traduccions catalanes de qualitat -la que tenim a les mans és de Miquel Desclot.

Fill d’immigrants polonesos, Maurice Sendak va néixer a Brooklyn el 1928 i va morir a Connecticut el 2012. Fou d’aquells autors de llibre infantil complets, que poden mostrar el talent tant en el text com en la imatge per explicar històries que no deixen mai indiferent i que sovint són, fins i tot, polèmiques. Segur que coneixeu, per exemple, Allà on viuen els monstres, que el 1963 el va llançar a la fama i li va donar reconeixement internacional, o Allà fora i A la cuina, de nit. Però, sense perdre la sensibilitat artística i el toc personal, també va il·lustrar narracions d’altres, com els contes dels germans Grimm, alguns textos de Ruth Krauss o la sèrie delpetit Ós, escrita per Else Holmelund Minarik. A la casa de Brooklyn on va créixer, al petit Maurice li agradava mirar per la finestra i observar i dibuixar els altres nens que jugaven al carrer. El recurs de la finestra li servirà en diverses obres per explicar el que hi ha a l’altre costat, que sovint té una forta càrrega simbòlica. La Jennie també hi mira, amb una maleta preparada, mentre des de l’ampit una planta li recorda que té “dos coixins, dues menjadores, una samarra de llana vermella, gotes per als ulls, gotes per a les orelles, dos flascons de pastilles diferents, un termòmetre, i a més a més ell t’estima”.

Però per a la gossa la vida ha de ser més que tot això: deixa enrere la rutina plaent i tranquil·la d’aquesta banda de la finestra per conèixer el que hi ha allà fora i donar sentit a la seva vida. “Vull ser la primera actriu del Teatre Mundial de la Vora del Foc”, diu. Sendak va explicar en més d’una ocasió que els textos han de ser definitius i estar ben travats abans de posar-se a il·lustrar, i el resultat és que els dos llenguatges sempre es complementen a la perfecció. Llegim Tíroli, píroli, pop! acompanyant la protagonista en aquest viatge ple d’entrebancs que juga amb el sense sentit, fins que al final puja a l’escenari i fa realitat el seu somni. Enriqueixen la lectura unes estampes que poden recordar els gravats de Durero: una línia feta amb tinta, en blanc i negre, a base de trames en un treball precís i detallat de clarobscurs. Aquí dibuix i paraula no s’expliquen com un mirall, sinó que el reguitzell d’escenes il·lustrades també traça camins nous que poden llegir-se independents, una empresa gens fàcil.

Per a la Jennie la llar deixa de ser el refugi que representa la vida consentida, la qual cosa ens fa pensar en aquella necessitat d’aventura i llibertat que s’experimenta en la infància. De fet, Maurice Sendak no creu que als nens se’ls hagi de protegir, i els seus llibres, que trenquen amb la idea de la infantesa idíl·lica, esdevenen espais en què els petits lectors poden explorar i descobrir allò desconegut, que és on s’enfronten amb les pors, les contradiccions, els somnis i els desitjos. La gossa s’hi troba bé, en aquest lloc inicialment desconegut. Abandonat el niu, al final no aplica la dita de “roda món i torna al born”: convertida en una actriu consolidada i feliç, escriu una carta al seu antic amo dient-li que no pensa tornar a casa.