BarcelonaHi ha dos llibres d’autors nord-americans que van diagnosticar amb una acuïtat insòlita el panorama intel·lectual de la població dels Estats Units: Richard Hofstadter, Anti-Intellectualism in American Life (1a edició,1963) i Alan Bloom, The closing of the american mind (1a ed., 1987; en castellà: El cierre de la mente moderna, 1a ed., 1989).

Resulta molt interessant constatar que els dos llibres són antics, però que advertien a la societat lectora del país que la societat s’estava tornant cada cop més ximple, menys informada, més indiferent a la política, més refractària al saber, a la cultura, i a les lletres en especial. De fet, el segon d’aquests llibres parlava expressament de la vida universitària, aquella que Donald Trump no pot suportar, i contra la qual ha dictat unes mesures, en part anul·lades pels tribunals, que semblen insòlites.

D’insòlites, de fet, no en tenen res. Ja fa decennis que es cova en aquell país —i, de retruc, pren cos a totes les societats dites altament “civilitzades”—, un menyspreu no exactament per la cultura de les elits —que, al cap i a la fi, no fa mal a ningú i és consumida per les elits mateixes—, sinó per qualsevol manifestació de la intel·ligència que pugui convertir els nord-americans en una societat crítica i educada políticament.

Tot venia d’encara més lluny; perquè Hofstadter citava, al seu llibre, aquest passatge de John Dewey: “Un cop comencem a pensar, ningú no sap què pot sorgir d’aquesta activitat, excepte que moltes coses, objectius i institucions acabaran probablement tocades. Tot pensador posa en perill una porció d’un món aparentment estable, i ningú no pot predir què sorgirà, llavors, en el seu lloc”.

També citava el cas de Cornelius Vanderbilt, empresari, el qual, quan li van dir que era una llàstima que un home amb la seva capacitat no tingués cap cultura, va respondre: “Si hagués adquirit una formació molt elevada, no hauria tingut temps per aprendre cap altra cosa”.

Fa molts decennis, doncs, que a molts llocs té un gran prestigi “l’altra cosa”, i cap ni un posseir una cultura de patent, almenys una intel·ligència zelosa.