De llibres infantils que acompanyen el moment d’anar a dormir, en trobareu un munt, si recorreu llibreries i biblioteques; però ja sabeu que, enmig d’aquesta multitud, tan sols alguns (pocs) destaquen per damunt de la resta: sens dubte és el cas d’Els contes de la Mare Ossa, escrit i il·lustrat per Kitty Crowther, que acaba de publicar en català i en castellà l’editorial Libros del Zorro Rojo. Amb el bagatge d’una quarantena d’obres, aquesta autora nascuda a Bèlgica té un treball d’un estil personal inconfusible i una originalitat sense límits, cosa que la va portar a guanyar el premi Astrid Lindgren del 2010, el reconeixement internacional de més prestigi en el camp de la literatura per a infants.

S’ha fet fosc i per al petit de casa és l’hora d’anar a dormir. “Mare, explica’m tres contes”, diu l’osset. I la Mare Ossa els hi explica fil per randa, mentre el fill, ficat al llit i amb els ulls encara oberts, l’escolta atent. En aquest ritual les rondalles, que semblen d’ahir, el fan viatjar a les profunditats del bosc tenebrós que tenen a prop, habitat per bèsties, animals i criatures fantàstiques, fins que tanca els ulls i s’adorm.

La Mare Ossa parla, com si xiuxiuegés, de la guardiana de la son, que cada vespre fa sonar el gong i els diu als animalons que troba que és hora d’anar a dormir; també narra el conte de la nena que vol collir un fruit blau fosc, s’endinsa al bosc fins a la riba del llac, però perd el camí per tornar a casa, i la rondalla de Galderic, un senyor amb abric que viu al forat d’un arbre i que no aconsegueix agafar el son. Sabem que a Kitty Crowther li agrada aquest moment del dia, quan es fa de nit: il·lustrats per ella, podeu llegir la història del gnom que no dorm -aquí el text és d’Astrid Lindgren-, o l’àlbum I doncs?, que acaba amb un “I ara tots a fer nones!”

Entre la realitat i el somni

A Els contes de la Mare Ossa, l’autora transmet a la perfecció aquesta atmosfera nocturna en què tot esdevé silenciós, tranquil, ple de misteri, i t’aventures cap al desconegut. Ens meravella i hipnotitza el color fúcsia, present en totes les escenes, que ens transporta a un món a cavall entre la realitat i el somni, on una infinitat de flors de formes i colors diferents i de textures vives omplen els voltants del sender que van traçant els personatges. Si d’una banda en la quietud dels interiors de les cases del bosc hi ha poc més que un llit i una finestra, de l’altra, a fora, en plena vegetació (onírica), tot va cobrant vida. Es percep la fascinació que sent la il·lustradora per la bellesa de la naturalesa: va créixer envoltada d’un jardí, en el qual devia observar aquest món tan inspirador de flors, ocells i insectes; a més, havia passat estones admirant la riquesa natural dels dibuixos de la cèlebre Beatrix Potter. Però també llegia altres autors -referents imprescindibles- com Maurice Sendak, Arnold Lobel o Kenneth Grahame. De fet, la petita Kitty tenia problemes d’oïda i no hi sentia gaire bé; havia de fer teràpia per aprendre a parlar i li van recomanar que la lectura l’ajudaria en aquest sentit. I ho va fer.

Es pot tenir la sensació que tot aquest univers tan ric no càpiga en un format petit -els seus llibres solen tenir una mida reduïda-; però sí, en una joia literària com Els contes de la mare ossa tot hi encaixa molt bé. Per això estem segurs que els més menuts -i els que no ho són tant- faran les delícies d’aquestes tres narracions que tenen regust de les rondalles explicades a la vora del foc -o al costat del llit-. A qui no li agrada que l’acompanyi un conte de ritme pausat, ideal per al moment de deixar-se vèncer per la son…? Perquè, com diu la guardiana: “I a mi qui em dirà que ja és hora de dormir?”