Barcelona"Ser editor potser no és la millor feina del món, però sí que és la millor feina del món per a mi". Ho deia en aquest mateix diari l'Aniol Rafel, el fundador i creador de Periscopi, l'any 2016. Llavors només feia quatre anys que publicava amb el seu propi segell, però ja havia aconseguit una connexió amb els lectors que no ha parat de créixer. Una de les proves d'això és el rebombori que ha causat l'adquisició de Periscopi per part del Grup 62 i, per tant, de Planeta: és una notícia que podria haver estat només "de sector", però que he vist comentada per molta gent que no hi té cap vinculació, més enllà de ser lectors fidels de l'editorial (que, ara que hi penso, Déu n'hi do la vinculació).

A tots ells, a tots aquests lectors, m'agradaria felicitar-los. Sembla que tindrem Periscopi per estona, i això és una notícia excel·lent. Ara ho veig molt clar, però, no me n'amago, la meva reacció inicial no m'ha portat de seguida a aquesta conclusió. Igual que tanta gent amb qui he parlat, he passat per un xoc inicial. Periscopi em semblava una de les editorials independents més sòlides del panorama català, i he necessitat llegir el comunicat i les entrevistes que s'han fet a l'Aniol Rafel aquestes últimes hores per entendre els seus motius. A la nota de Periscopi que ho anunciava ja s'hi podien llegir termes com "soci estratègic", "estructura", "garanties" o "recursos", i Rafel ho ha explicat molt bé als periodistes que hi han parlat: la passió per editar no disminueix, però la gestió econòmica i la tresoreria, en els moments que vivim, es fan feixucs i difícils de portar. M'ha recordat el que em diuen alguns amics llibreters: el contacte amb els clients, la part prescriptora, les lectures per saber què recomanen, una delícia de feina. En canvi, les devolucions, els albarans o les vendes que no responen a les expectatives poden convertir-se en un malson.

Les explicacions de l'Aniol Rafel respiren cansament, i les seves paraules parlen de precarietat. A l'entrevista que citava a l'inici, Rafel deia que se sentia sol treballant, el 2016 no podia permetre's mantenir un equip. Actualment, són sis persones, cosa que sens dubte representa un èxit i és un reflex del seu creixement, però, alhora, també deu haver pesat a l'hora de prendre la decisió de vendre. Un equip és una responsabilitat molt gran, i el mercat editorial és inestable. És evident que cal fer una lectura del sector a partir d'aquesta venda, que malauradament és un reflex del poc que es llegeix, i del poc que es llegeix en català. Si ni tan sols Periscopi pot aguantar com a independent, les coses van mal dades. Avui, però, permeteu-me que feliciti l'Aniol i el seu equip per una decisió que els permetrà continuar i que, segurament, els estalviarà moltes nits sense dormir. No és poca cosa, viure més tranquil. M'ha sabut greu veure algunes frases que deien que "Periscopi s'ha venut", entre la decepció i el retret. Crec que no s'ho mereixen. Ens han donat molt, i ara estan intentant aguantar de la manera que els sembla millor. Si l'Aniol Rafel diu que mantindran la seva identitat, és que sap que podrà ser així. Confiem-hi, i desitgem-los tota la sort del món. No perdem mai de vista que la feina d'editor és la millor del món per a ell.