El misteri de la bellesa (art) i el misteri de la vida (religió) no estan tan lluny. O potser són el mateix? Quin sentit té la bellesa i quin sentit té la vida? És una cosa que alguns humans es pregunten (ens preguntem), mentre que uns altres senzillament es dediquen (ens dediquem) a gaudir de les belleses de la vida. Carpe diem. I encara hi ha els que reneguen de la pregunta: la troben antimoderna. Religió? "De tant mastegar-la potser ja no ho sentim, però creació és una paraula religiosa. Si ha tingut una importància fora mida en la història del pensament i de l’art és perquè la seva arrel figura en el primer verb de la versió llatina de la Bíblia". Ho escriu Raül Garrigasait a l’assaig La roca i l’aire. Art i religió de Llull a Tàpies (Fragmenta), tan merescudament elogiat.

Avui tothom vol ser creador. Tenim creadors fabulosos a la cuina i al futbol. En la literatura i les arts plàstiques. Hi ha empresaris creadors i científics dotats d’una intuïció especial (en la prosaica política, la cosa està més magra). Tots són déus quotidians que ens meravellen, ens estimulen, obren camins incerts i meravellosos. Inventen formes, idees, accions, relats. Divins o fàustics (sempre en volen més), ens donen perspectives úniques, noves. Tenen, com diria el romàntic Friedrich, "una naturalesa espiritual pura". No se cenyeixen a la raó, no són del tot raonables: alguna força misteriosa s’amaga dins seu, reflex secularitzat d’una llibertat sagrada. Són religiosos malgrat ells mateixos? Garrigasait cita Francesc Pujols: "Si a l’època de la creença religiosa hi havia els que fingien creença, ara, a l’època de la descreença religiosa, hi ha els que fingeixen descreença".

Sense saber-ho, hi ha molts menjacapellans dotats d’una gran força creadora. Per fugir del desencantament del món, creen una religió pròpia sense fe ni Déu. Això passa en un món on la raó científica ens ha fet obedients i crèduls i on les religions codificades, tan dogmàtiques, han foragitat la màgia i ens han fet incrèduls. "Però cada cosa és un do que no sabem d’on ve. Si n’escrutem l’origen, es desfà. Déu és la font oculta i la fallada de tot". Garrigasait creu que Déu és avui una incomoditat que fa fallar l’autosatisfacció de les conviccions modernes.

El seu recorregut de la Càbala i Llull fins a Tàpies és un viatge erudit i creatiu per la història catalana de la comprensió del món: aire (imaginació) i roca (matèria). Tot connectat: anhelosa espiritualitat humana i natura inabastable. La Mare Natura com a força oculta, múltiple i unitària, tal com la concebia Schelling. Llull, el foll assenyat, hi busca el sagrat. Ausiàs March, interiorment torturat, desclou una carn que vol volar i una ànima que s’aterra. De la donassa Isabel de Villena saltem al món encantat, a "la palpitació rítmica de l’univers" de Maragall. Al Nabí de Carner, l’autor hi troba "una forma hospitalària amb la follia de la vida" i a Mompou, la "música callada", oxímoron inspirat en sant Joan de la Creu.

I així arribem a Tàpies i l’avantguarda com un retorn a l’art tradicional, "una operació —diu Garrigasait— amb finalitats màgiques i utilitàries, més imaginativa que imitativa, més col·lectiva que individual, amb una veneració tremolosa per la presència de la matèria". Un Tàpies que troba Llull a la biblioteca del pare i que als 18 anys trenca amb l’Església per esdevenir lliurement espiritual, matèric, simbòlic i polític, mirant cap Orient i anant a les arrels properes, dels franciscans als místics i els alquimistes. I crea el seu museu: els museus com a temples i guardians de la creació profana, de la religió sense fe. "L’autèntica revelació només pot ser la destrucció de la religió", diu Garrigasait de la mà del teòleg suís Karl Barth. I què passa amb la literatura? "Escriure és fer dues feines alhora: la de guardià de la tradició i la d’artífex de la diferència. La tensió del Museu és dins de cada llibre, també dins d’aquest". Acabem amb Tàpies: "Els catalans tenim aquesta sort. Podem ser progressistes i a la vegada ben tradicionals [...] La nostra tradició veritable ha estat sempre el sentit de llibertat".