BarcelonaGlàfira Smith (Andrea Ferrando, Barcelona, 1973) treballava de realitzadora a Mediapro, dirigint sèries com Veterinaris, documentals com Las cloacas de Interior i projectes museístics internacionals quan va veure l’anunci del concurs de còmic de l’ARA el 2020, i va decidir provar-ho. L’any següent va rebre una menció d’honor i en la tercera edició en va ser la flamant guanyadora. L’impuls va ser tan fort que va decidir penjar els cables i llançar-se a l'aventura de ser il·lustradora. Ara acaba de publicar la seva primera novel·la gràfica, un relat emocionant sobre la relació entre un home i la seva gossa, la Trufa (Pagès Editors), un dels 15 millors còmics del 2024. "He passat de portar un equip de més de 100 persones a dirigir sola la meva petita obra. He sentit un terror a l’abisme molt gran de fer el pas, però al mateix temps era una necessitat vital, perquè ara sí que s’acaba el temps, és ara o mai", explica Smith.

"Tinc 50 anys, però també tinc molt clar el que vull i tinc molta experiència defensant projectes", afirma Smith. I ho demostra com ha aconseguit la primera traducció de Trufa al coreà. "Havia d’anar a la Meca del còmic –va pensar l'any passat–. Quan agafo el llibre i l’explico, sé que triomfo, i jo tenia la dèria que Trufa es podia traduir". Va fer la maleta i se’n va anar al Festival Internacional de Còmic d’Angulema a finals de gener. “La primera nit a l’hotel em vaig posar a plorar. Qui em manava anar allà, tota sola, amb aquell fred?”, recorda. Però l’endemà va treure la seva capacitat executiva, va anar al mercat de drets professional i es va trobar que a l’estand català de l’ICEC tenien exposat el seu còmic. "És l’avantatge de ser rara i petita, perquè hi ha molt poca gent que faci còmic en català directament", reflexiona. Va anar estand per estand venent el llibre, sobretot a editorials franceses, i de seguida va veure que a una agent coreana li encantava perquè se li va posar a plorar d’emoció. Ni dos mesos després, i ja té el contracte signat. "M’encanta pensar que una cosa tan personal i tan petita pot ser tan universal", admet.

L'amor incondicional

Si a la seva primera historieta editada dins el Vinyetari de l’ARA s’acomiadava de la mare a través de les seves receptes, Trufa és un retrat del pare al llarg dels anys que comparteixen amb el gos de la família. En el fons retrata una generació de pares que van progressar socialment, van tenir una carrera exitosa, però es van implicar poc en els problemes domèstics. "El meu pare és un charmant, un seductor, és tot vitalitat, potser també perquè es protegeix i intenta banyar-se de coses meravelloses i el que és dolent ho fa fora. Per a mi representa aquesta generació que fuig de les coses que fan mal perquè venen d’un món terrible i dur, d’una postguerra heavy", diu l’autora. El llibre segueix dues històries d'amor, però no amaga les decepcions professionals i les angoixes vitals, de parella i de salut. "Mai és just quan jutges una cosa del passat amb el prisma actual. Per això he volgut explicar aquesta complexitat, els matisos i les ombres, però sense jutjar el meu pare", diu l’autora.

El còmic juga amb el blanc i negre quan parla des de la mirada dels humans i, en canvi, utilitza un esclat de colors primaris quan qui mira és la gossa, "perquè és l’essència pura". Trufa és un homenatge als animals que ens acompanyen i al lligam que s’estableix de lleialtat i devoció. "Volia explicar aquesta relació desigual que tenim amb els animals. Aquest amor incondicional. Una gossa que viu divuit anys ha estat al teu costat sempre, aquest gos ho ha vist tot de tu", diu Smith, mentre la seva gossa Sushi dona voltes pels seus peus. "Ho veu tot i no jutja", admira. Només quan la Trufa es posa molt malalta, el pare accepta viure’n el final al seu costat. “El gos li va permetre fer una evolució que no havia fet amb la malaltia de la meva mare. Davant l’evidència, accepta que la pena forma part de la vida i que, de vegades, per riure també has de plorar", explica Smith.

A més de la versió coreana de Trufa i de la feina com a il·lustradora –amb un peu aquí i un altre al Regne Unit, país on va estudiar i hi té vincles personals–, Glàfira Smith està treballant en el seu primer curtmetratge d’animació, Secrets de mare, basat en la primera historieta que va presentar al Premi ARA de Còmic, inclosa a Vinyetari (Norma, 2021). "La vida no deixa de sorprendre’m, estic apoustouflé. És antiintuïtiu, perquè als 50 anys no vols haver de patir pels diners, perquè la nena és artista. És absolutament salvatge i no té cap mena d’explicació racional, però ho havia de fer. I es pot fer, de fet ja ho estic fent".