Els 15 millors còmics de 2024
Ciència-ficció, manga feminista, humor, còmic experimental i un Lucky Luke extraordinari: la tria de l'ARA
BarcelonaL’Ulisses del còmic modern. Una pionera del manga feminista. L’antologia més esperada del geni del dibuix humorístic del segle XX. Triem les 15 millors historietes del 2024, obres extraordinàries de tots els gèneres publicades l'any en què ens hem acomiadat d'Akira Toriyama, Enrique Ventura, Ed Piskor, Martí i Onliyu, entre d'altres.
Glàfira Smith (Pagès Editors)
Dibuixada des de les entranyes i el cor per Glàfira Smith, Trufa no és només la història d’un gos fidel i un amo esmunyedís, sinó de les intermitències afectives d’un matrimoni i de l’amor sense retrets d’una filla cap al seu pare imperfecte. La primera novel·la gràfica de la guanyadora del 3er Premi ARA de Còmic és un dels debuts de l’any. Edició en català
Jonathan Hickman i Marco Checchetto (Panini)
Com reviure un personatge que porta mig segle congelat en el formol de la seva pròpia mitologia? La solució de Jonathan Hickman és simple i elegant: convertir Peter Parker en un pare de família en la trentena amb dos fills i sense traumes ni superpoders. La manifestació tardana del seu destí aràcnid ens regala la versió més excitant de l’heroi i del seu univers en dècades.
Karla Palomas (Alpha Cómic)
Quin goig descobrir una nova veu del còmic underground que raja fresca i neta. Com una Julie Doucet més punk, la danesa Karla Palomas parteix de la seva vida en un Berlín precari de mercats d’artesania i dracs imaginaris per despatxar historietes on la comèdia i el deliri s’abracen amb tendresa. No hauria desentonat a les pàgines d’El Víbora de l’època daurada.
Jaime Martín (Norma Editorial)
Completada la seva trilogia de la memòria familiar i personal, Jaime Martín recorre els camins pedregosos de muntanya a la recerca de les trementinaires que venien remeis de masia en masia durant el segle XIX. Més conte gòtic que drama històric, Un fosc mantell dibuixa la transmissió en paral·lel del saber i dels prejudicis, de la vida i de la mort. Edició en català
François Schuiten (Libros del Zorro Rojo)
És l'any dels gossets. Després de la mort del seu retriever de cabells brillants, François Schuiten va sentir la necessitat de dibuixar-lo cada dia. A través del llapis, l’aclamat autor de Les ciutats fosques invoca l’animal i eixuga la pena que l’aclapara. Un emocionant tractat sobre el dol i la connexió profunda que poden establir gossos i humans.
Marina Sáez (Finestres/Garbuix)
La menció especial del Premi Finestres 2023 és un preciós homenatge a les iaies amb qui l’autora coincidia a la piscina. Sáez observa la seva quotidianitat amb un sentit de l’humor gairebé punk, sense condescendència ni carrincloneria, i amb un dibuix que sedueix per la naturalitat i la llum que irradien els colors. Edició en català
Yamada Murasaki (Salamandra)
Yamada Murasaki va ser una de les primeres mangakes a representar el món interior de les dones japoneses des d’una consciència feminista. Una mujer de espaldas, la seva primera obra publicada a l’Estat, captura la solitud i alienació d’una mestressa de casa en diverses escenes de la seva vida domèstica dibuixades amb un traç senzill i molta empatia.
Lorenzo Montatore (Ecc)
Més que llegir-se, aquesta biografia sui generis dels Talking Heads es balla. Prescindint de les paraules, els dibuixos connecten amb el ritme i la música dels de David Byrne i, de retruc, amb l’experiència d’enamorar-se d’un grup. El còmic més personal i radical de Montatore és una nova obra mestra.
Camille Vannier (Astiberri)
Camille Vannier, reina de l’autobiografia trash, recull a Imbécil un catàleg de les seves anècdotes més lamentables i hilarants, dividides en tres parts –roïna, loser i borratxa– i narrades sense pudor i amb un gran instint humorístic. El seu art és poc ortodox però extraordinàriament expressiu i lliure, i ella és una de les millors dibuixants que hi ha a Catalunya.
Josep Coll (Norma)
L’any del centenari de Josep Coll, potser el dibuixant català d’humor més fi del segle XX, no ha tingut cap ressò institucional, però almenys ha servit per veure publicada la primera antologia de pàgines de Coll que fa justícia a la seva dimensió cultural, amb una gran selecció d’originals a càrrec de l’especialista Luis Garbayo Erviti, que també firma un extens assaig sobre el dibuixant del TBO.
Blutch (Kraken)
Després de reinterpretar una trentena de clàssics del còmic a Variations i de reprendre la sèrie de Tif i Tondu, Blutch realitza la seva versió de Lucky Luke meravellosament dibuixada i a l’altura del llegat de Morris i Goscinny. Sense renunciar al seu estil, l’autor francès firma una història de ritme vibrant, gags divertidíssims i el punt just de modernitat.
Manu Larcenet (Norma)
Aquesta impressionant adaptació de la novel·la homònima de Cormac McCarthy captura la devastació silenciosa de l’endemà de l’apocalipsi, un paisatge de l’horror en què ressona la desesperança del pare i el fill que deambulen com nàufrags per un món abjecte i hostil. Magistral i aclaparador, el treball gràfic de Manu Larcenet deixa sense alè. Edició en català
Julia Wertz (Errata Naturae)
Alcohòlica funcional als 26 anys, la Julia es bevia dues ampolles de vi cada dia quan es va adonar que tenia un problema. Però més que les típiques memòries sobre el difícil camí cap a la sobrietat, Los incorregibles és una història sobre madurar i fer-te càrrec de la teva vida, narrada amb molt d’humor i honestedat per una gran del còmic nord-americà actual.
Albert Monteys (Panel Syndicate/Astiberri)
Les tres historietes recollides en el magnífic segon volum d’Univers confirmen Albert Monteys com a mestre de la ciència-ficció en vinyetes. No és només l’allau d’idees i l’espectacularitat del dibuix, sinó l’exigència amb què aporta conceptes nous i excitants que dinamiten les convencions d’un gènere sovint abocat al reciclatge infinit. Edició online en català
Olivier Schrauwen (Fulgencio Pimentel)
Si a Ulisses Leopold Bloom passejava per Dublín, el protagonista de Domingo flamenco ni tan sols abandona el seu pis durant la jornada anodina que Olivier Schrauwen dibuixa en aquesta obra monumental que va més enllà del costumisme per capturar el teixit mateix de la consciència i de la vida en la seva vulgaritat esplendorosa. Les divagacions del protagonista i les accions d’altres personatges es barregen amb records desenterrats de l’inconscient i fantasies d’una ment progressivament intoxicada en aquesta obra mestra de l’autor modern que, juntament amb Chris Ware, més ha fet per expandir el llenguatge del còmic.