BarcelonaEl dibuixant Enrique Ventura, autor fonamental del còmic humorístic de les últimes dècades, ha mort aquest dilluns a la matinada. Nascut el 1947 a Madrid, va dibuixar durant més de quaranta anys la sèrie Grouñidos en el desierto a la revista El Jueves, durant els primers quinze anys amb guions del seu cosí i col·laborador estret, Miguel Ángel Nieto, que va morir el 1995. Junts formaven el duet Ventura & Nieto, un dels tàndems més importants de la historieta humorística dels anys 70 i 80. Ventura, que el 1997 va rebre el Gran Premi d'Honor del Saló del Còmic de Barcelona, també va treballar en animació i cinema i va escriure novel·la juvenil.

Ventura va començar els estudis d'arquitectura, però, seduït pels nous aires de llibertat que arribaven de l'estranger, tant ell com el seu cosí, que cursava medicina, van abandonar la universitat per començar una carrera en el còmic. Influenciats, d'una banda, per l'escola de Bruguera i el TBO i, de l'altra, per l'humor de revistes internacionals com Pilote i Mad, van debutar a la revista infantil Molinete. Però l'ambició era treballar a les revistes més capdavanteres de l'època i van posar els ulls en la innovadora Trinca i en l'emblemàtica Pilote, que dirigia René Goscinny, amb qui Ventura i el seu cosí es van entrevistar a París per ensenyar-li un material preparat expressament per a la revista. El creador d'Astèrix va rebutjar amablement la proposta dels autors i el mateix va passar a la redacció de Trinca. Però el destí tenia un cop amagat, com recordava Ventura en una magnífica entrevista al portal Humoristán: "Un cop a casa, quan ens consolàvem del fracàs a còpia de cubates, vam rebre la visita del dibuixant Vicente Alcázar, que ens va dir: «Per què no envieu les historietes al revés?» Oli en un llum. A Trinca ens van publicar el que havia llegit Goscinny i a Pilote van acabar publicant el que havíem fet per a Trinca".

De 'Trinca' a Groucho

¡Es que van como locos!, del 1972, és el debut de Ventura & Nieto aTrinca, on poc després va aparèixer Maremagnum, el primer còmic llarg del duet, que de seguida es fa un nom en el panorama del còmic humorístic gràcies al gust per l'absurditat dels guions de Nieto i al dibuix refinat i detallista de Ventura, que contrasta amb l'estil més estripat i directe de molts dibuixants de l'època. Arran del tancament de Trinca, les sèries de Ventura & Nieto passen a publicar-se en un dels grans setmanaris satírics dels 70, El Papus, d'on el 1979 salten a El Jueves, on creen la seva sèrie més llarga i emblemàtica: Grouñidos en el desierto, que protagonitza Julius, una versió lliure de Groucho Marx que protagonitza historietes on la inventiva dels guions de Nieto assoleix quotes molt importants, acompanyada per l'excel·lent dibuix de Ventura, sempre elegant i murri.

Feia anys (des de l'època de Maremagnum) que Groucho apareixia a les historietes del duet, però Ventura atribuïa la idea de la sèrie al fundador d'El Jueves, José Luis Martin, que els va suggerir que, ja que els agradava tant el personatge, li dediquessin una sèrie. "Quan ens ho va proposar, el Miguel Ángel va respondre: «Primer li hauríem de consultar a ell». Així que ho vam fer i la resposta del Julius va ser: «Sí, si em deixeu fer de dolent»", explicava el 2021 Ventura. A Grouñidos en el desierto, Ventura & Nieto van desenvolupar un estil alhora hereu de l'humor refinat de La Codorniz i de l'esperit transgressor de la revista Mad, jugant amb la cultura pop i els jocs de paraules, però també amb la comicitat slapstick de l'humor mut. I durant un temps la sèrie va mutar i Julius va ser substituït per un alter ego de Harpo Marx, canviant el nom de la sèrie a Harponazos.

Surrealisme al poder

En el context habitualment més destraler i satíric d'El Jueves, la sèrie es va convertir en un oasi de surrealisme i enginy molt estimat pels lectors. La sèrie fins i tot va sobreviure a la mort sobtada de Nieto el 1995: Ventura va assumir la realització de la sèrie en solitari, amb l'ajuda ocasional (no acreditada) als guions de Josep Maria Beà, i a partir del 2013 de Ion Arretxe, que firmava amb el pseudònim de Bisnieto. Però la producció de Ventura & Nieto va més enllà de Grouñidos, i junts també van firmar les paròdies Histerias indecentes de la tele, còmics educatius com La fantasía viaja en Metro i obres personals com Sonrisas (a la revista Rambla) i 10 Go to Magic (a Rumbo Sur). I fins i tot van participar en la creació del videojoc Freddy Hardest i la pel·lícula fantàstica de Fernando Colomo El caballero del dragón (1985): Nieto va coescriure el guió i Ventura el disseny de producció. "Vaig dissenyar una nau espacial a l'estil Giger als Estudis Buñuel i el vestit de Miguel Bosé [...], però crec que aquella experiència va ser millor per a mi que per als espectadors", recordava el 2021.

Des de mitjans dels anys 80, Ventura va col·laborar com a animador en projectes de Jordi Amorós com la sèrie Mofli, el último koala (1987) i la pel·lícula Despertaferro! (1990), i el 1997 va començar a dibuixar una vinyeta diària a La Vanguardia, primer amb guions de Jaume Cullell, Toni Corominas i Kap, responsables de la secció El Burladero, i després únicament amb Corominas. Un dels seus últims projectes de còmic va ser la recuperació el 2013 de la sèrie d'aventures clàssica Diego Valor, amb guions d'Andreu Martín. En paral·lel a tota la producció com a dibuixant, també va desenvolupar una carrera literària com a novel·lista juvenil que arrenca el 1993 amb Cuatro gatos i que inclou títols com ¡Qué me vas a contar de los marcianos! (1994) i Estricnina con yogur (1997).