BarcelonaEl guionista de còmic José Miguel González Marcén (Madrid, 1952), conegut en el món del còmic com a Onliyú, ha mort aquest dimarts. Va ser un dels grans exponents de l'underground barceloní, amb autors com Nazario, Mariscal, Montesol, Ceesepe, Pepichek o Max, entre d'altres, amb qui va començar a col·laborar a finals dels anys 70, en publicacions com Nasti de plasti i Los tebeos del Rollo, hereu espiritual del mític fanzín El Rrollo enmascarado.

Onliyú va ser el guionista de referència d'aquella generació, sobretot durant els seus anys a El Víbora. Va entrar a la redacció de la revist l'any de la seva fundació, a finals del 1979, i durant els anys 80 en va ser redactor en cap. Va ser l'època imperial de la revista, en què es van prendre una llibertat radical: "Mai es va censurar res a El Víbora –recordava en una entrevista recent–. Ens feia ràbia el que estava passant i vam tenir els collons d'explicar-ho". Va escriure els guions d'algunes de les sèries: La edad contemporánea, de Martí; Las vidas imaginarias de Schwob, de Laura Pérez Vernetti; Un día, Nasrudín…, de Carratalá, i l'àlbum Venganza, de Juan Moreno. Amb alguns dels autors va seguir col·laborant-hi al llarg dels anys en revistes com Nosotros somos los muertos. Durant la pandèmia va participar en l'edició de l'aniversari d'El Víbora para superviventes i en la revista Lardín.

Fora del còmic, amb el seu nom real, va publicar el recull de relats Me parece que nos atacan (1979) i va col·laborar en la dramatúrgia de Penultimátum, de Tossal Teatre, grup procedent d'Els Joglars. L'experiència quedaria recollida al diari de treball Así hicimos Penultimátum (1981). I el 2005 va publicar a Glenat la seva autobiografia: Onliyú. Memorias de l'underground barcelonés. "Es va produir una explosió de creativitat i llibertat... Ningú sabia molt bé el que passaria –explicava fa uns mesos a Tiempo de Canarias–. Un dia sortien al carrer els gais, l'altre sortien les feministes... Era tot molt ràpid i molt divertit, i ens va enxampar molt jovenets".