BarcelonaMartí Riera Ferrer, que firmava com a Martí i va ser un dels pares del còmic underground en la seva època de més esplendor, ha mort segons informa la seva editorial de tota la vida, La Cúpula. "Martí, vas ser llegenda ja en vida perquè eres un geni inclassificable, un esperit lliure. Et trobarem a faltar terriblement, amic. Descansa en pau", diu el comunicat que ha compartit aquest dilluns l'editorial. El dibuixant, nascut el 1955 a Barcelona, va ser un dels fundadors d'El Víbora, la revista de referència del còmic underground, on va publicar les seves dues obres més conegudes, Taxista i Doctor Vértigo.

El dibuix en blanc i negre de Martí partia dels clàssics (sobretot del Dick Tracy de Chester Gould), però hi afegia una sensibilitat més moderna i brutal. A Taxista, que es va començar a publicar el 1982 i fa uns mesos va reeditar La Cúpula en una edició definitiva, segueix les peripècies del Taxista Cuatroplazas pels baixos fons d'una ciutat sòrdida i decadent i el seu enfrontament amb el món criminal. El seu protagonista era un antiheroi violent embarcat en una croada moral per netejar els carrers de delinqüents, quasi un cosí germà del Travis Bickle de Taxi driver, però impregnat d'un imaginari ibèric filtrat per la ironia més bèstia i negra. Tot i la seva visió deformada i estrident, el retrat que fa Martí de la lletjor moral de l'Espanya postfranquista segueix impactant avui dia.

Taxista era una de les sèries estrella d'El Víbora i, per tant, es va recopilar en forma d'àlbums; a més, es va publicar a Itàlia, França i els Estats Units, on Art Spiegelman el va incloure en la mítica revista Raw com a The cabbie. Allà el van descobrir els autors de la generació del còmic alternatiu nord-americà, com explicava Daniel Clowes a l'ARA fa només unes setmanes: "Soc un gran fan de Martí. El vaig descobrir a la revista Raw. En aquell moment, tots els dibuixants dels 80 vam pensar: «Hòstia puta, on podem aconseguir més coses seves?»"

Però l'obra de Martí va més enllà de Taxista. A la mateixa revista El Víbora va publicar moltes altres historietes, abans i després: Contra los N.A.D.A., Monstruos modernos, La edad contemporánea... També la seva altra gran sèrie, Doctor Vértigo, que arrenca el 1985 per oferir una panoràmica morbosa i fascinant per l'inconscient d'una mestressa de casa deprimida. Recopilada en forma d'àlbum, la sèrie va guanyar el 1988 el premi a millor obra del Saló del Còmic de Barcelona. A principis dels anys 90, coincidint amb el crac de les revistes sorgides en la dècada anterior, Martí va prendre distància del món del còmic. Convertit en autor de culte i reivindicat per les noves generacions, en les últimes dècades la seva producció nova s'ha limitat a col·laboracions puntuals en publicacions independents com Nosotros Somos Los Muertos o Lardín.