BarcelonaEl mateix dia en què molts coneixien la mort de la pionera del còmic underground i autobiogràfic Aline Kominsky-Crumb, el CCCB ha inaugurat una exposició dedicada a nou autores de la nova generació del còmic d'avantguarda, que comparteix l'esperit crític, el sentit de l'humor i el menyspreu per les convencions de Kominsky-Crumb: Bàrbara Alca, Marta Cartu, Genie Espinosa, Ana Galvañ, Nadia Hafid, Conxita Herrero, María Medem, Miriampersand i Roberta Vázquez són les protagonistes de Constel·lació gràfica, la primera mostra íntegrament dedicada al còmic que produeix el CCCB des del 2005 i que es podrà visitar des d'aquest divendres fins al 14 de maig.

La mostra parteix de la necessitat de visibilitzar el que segurament és el fenomen més important que ha viscut el còmic en les últimes dècades, la incorporació de les dones –primer com a lectores, després com a autores– a un món tradicionalment molt masculí. El resultat és que, com diu la comissària de la mostra, Montserrat Terrones, també editora de Finestres i Garbuix, "la batuta creativa la porten ara les dones i calia reflectir aquest fenomen". També constatar el que les uneix, que, segons Jordi Costa, cap d'exposicions del CCCB, és "l'aposta pel llenguatge del còmic i la discussió dels models hegemònics del mercat; es mouen per camins heterodoxos i no s'ajusten a la idea de novel·la gràfica com a ideal de prestigi".

Però l'exposició no es limita a ser un aparador estàtic i prescriptiu, sinó que va molt més enllà: "Ja que parlem d'autores de còmic experimental, hem volgut experimentar una mica amb el format expositiu", explica Terrones. I així és com cada autora ha creat una instal·lació que, cadascuna a la seva manera, expandeix el llenguatge del còmic a les tres dimensions. "Com exposar el còmic ha sigut una pregunta constant que ens hem fet en aquesta mostra", reconeix Costa, que ha recordat com una exposició del MoMA del 1990 posava en relació l'art amb el còmic i la publicitat d'una manera que, segons Art Spiegelman, "semblava arriscada, però no ho era". "Nosaltres no ens hem volgut protegir i ens hem deixat envair pel talent i la imaginació de les artistes, que han trobat solucions diverses a l'interrogant de com s'exposa el còmic", defensa orgullós Costa.

Jocs, aplicacions i diorames

Així, Roberta Vázquez trasllada l'humor costumista i underground de còmics com ¡Socorro! (Apa Apa, 2020) a una historieta en forma de mapa i tauler de joc que ocupa el terra d'una sala. Per llegir-la cal també trepitjar-la i jugar-hi; com diu Vázquez, "cada lector fa el seu propi recorregut". Cringer és la instal·lació que ha creat per a la mostra Bàrbara Alca, que en una sala amb les parets encoixinades d'un psiquiàtric permet al visitant jugar amb una paròdia del Tinder amb perfils de personatges extrems i criatures fantàstiques, i si es produeix el match, interactuar amb ells. Conxita Herrero, un dels referents més combatius d'aquesta generació, ha creat un minicòmic digital, Tempesta d'estiu, que es projecta en una sala habitada pels objectes de la història.

L'habitació com a refugi de l'artista és el leitmotiv de la instal·lació de Nadia Hafid, que projecta la inquietud formal d'obres com El buen padre (Sapristi, 2020) a una mena de diorama expandit que reflexiona sobre la soledat jugant amb la llum i la repetició. La importància del suport és cabdal en el treball de Marta Cartu, que ha dibuixat còmics en suports tecnològics o en ceràmiques; per a Constel·lació gràfica ha penjat del sostre les vinyetes de l'obra Hifa de tal manera que, com apunta, "per llegir-la cal transitar per l'espai". No és un còmic en moviment, sinó un còmic que només es pot llegir en moviment i cada lectura depèn del camí seguit.

Expowapas

La capacitat de reflexió de les autores no està renyida amb el sentit de l'humor. Com a mostra, el nom del grup de WhatsApp de les nou autores: EXPOWAPAS. Aquest esperit està present en la instal·lació creada per Genie Espinosa, que expandeix el concepte de viatge de Hoops (Sapristi, 2021) amb un mural foradat per tubs i una figura inflable que serveix a l'autora "per parlar dels cossos, de com al deformar-los es neutralitza la bellesa estàndard". El viatge com a trànsit d'un estat a l'altre és la clau de Ritu de pas lleu, el còmic de Miriampersand convertit en porta –¿o la porta convertida en còmic?– que el visitant no només ha de llegir, sinó també traspassar. El recorregut culmina amb les sales dedicades a Ana Galvañ i María Medem, dues autores que treballen molt l'atmosfera en els seus còmics i també en les seves instal·lacions expandides, tant el món fantàstic que emana de l'obra de Galvañ com l'espai d'influència flamenca amb música d'Ylia que Medem ha dissenyat per capturar l'esperit de la seva pròxima obra, l'esperada continuació del premiat Cenit (Apa Apa, 2018).

La mostra es completa amb dos blocs inicials que escenifiquen el context d'aquesta generació d'autores –els festivals d'autoedició com el Graf, la llibreria Fatbottom, els fanzins, la precarietat laboral, la importància de les xarxes– i una sala final que posa en relació aquest grup d'autores amb totes les altres generacions d'autores sovint invisibilitzades en la història del còmic. Constel·lació gràfica contribueix a fer que això no pugui tornar a passar.