El bon moment del còmic d’ambició literària no hauria d’eclipsar l’efervescència d’una nova narrativa gràfica de vocació més lliure i experimental que està sorgint a recer de festivals d’autoedició com el Graf, punts de trobada com la llibreria Fatbottom i editorials com la barcelonina Apa Apa, que acaba de publicar una obra enlluernadora de la jove Conxita Herreros (Barcelona, 1993). Les 17 històries curtes de Gran bola de helado exploren les possibilitats gràfiques del llenguatge del còmic amb la curiositat d’una nouvinguda que trepitja les regles bàsiques del mitjà amb la impunitat de qui no les necessita. Els jocs de perspectiva, la desconstrucció de la vinyeta i, sobretot, l’ús increïble del color, sempre a partir de tons purs i brillants, obren una finestra a un univers de línies clares i melancolia refulgent. És l’escenari perfecte per a unes històries que són petits esbossos d’intimitat femenina per on desfilen fantasmes, gats, amigues i nòvios, antics i futuribles. Un retrat sense fil conductor del món personal de l’autora que, més enllà del seu fascinant desplegament formal, respira veritat i una estranya poesia onírica que remet tant als temps morts de Ghost world com als deliris més al·lucinats d’Oliver Schrauwen i Jim Woodring.