BarcelonaEn la biografia de Genie Espinosa (Barcelona, 1984) que inclou el seu primer còmic llarg, Hoops (Sapristi, 2021), es diu, entre altres coses, que era la més alta de la classe, que beu massa cafè, que té ansietat i que només té un consell per donar a la vida: “¡Perrea fins al terra, autoestima fins al cel!” Les tres adolescents protagonistes de Hoops no ballen reggaeton, però el lema encaixaria perfectament en el discurs d'una obra que fa bandera de l'empoderament femení i d'acceptar-se a un mateix per arribar el més lluny possible. És el que fan els personatges d'Espinosa, que ha abocat en el còmic les burles que rebia de petita per la seva altura i ha convertit aquest tret en un superpoder que permet al seu alter ego enfrontar-se a un gegant en el clímax de la història. “Al final es tracta de celebrar el que et fa diferent, perquè també és el que et fa ser especial –diu–. Jo era igual d'alta als 10 anys que ara i d'adolescent em sentia acomplexada. Però mira, com que era alta sempre em tocava seure al fons de la classe i així em vaig fer amiga dels repetidors i vaig descobrir Nirvana”.

Les protagonistes de Hoops viuen en un món on els homes han desaparegut i no se'ls troba a faltar, una premissa que remet al clàssic de la ciència-ficció feminista Herland, de Charlotte Perkins Gilman, però que Espinosa utilitza sobretot per posar el focus en la sororitat femenina i les relacions entre unes amigues que cauen en un forat i apareixen en un altre món transformades en versions empoderades d'elles mateixes. “Una de les noies va en cadira de rodes perquè el meu germà és discapacitat i crec que han d'estar més representats, però no des de la compassió, sinó atorgant-los veu i força –defensa–. Per això en l'altre món no camina, sinó que segueix amb les rodes, però ja no són d'una cadira sinó d'un cotxe”. A Hoops hi conflueixen l'interès d'Espinosa per la ciència-ficció, pel manga i l'anime japonès i per la fantasia desbordant d'Alícia en el país de les meravelles, tot barrejat amb un univers de classe obrera i una estètica choni de la qual l'autora va renegar de jove i amb la qual ha fet "les paus" amb els anys. “Sentia la necessitat de reconciliar-me amb aquest món de barri –confessa–. Jo vaig marxar de Badalona sentint que la ciutat se'm quedava petita i que Barcelona era la panacea, però després m'he adonat que el meu entorn choni és també el que m'ha fet com soc”.

De la Seat al còmic

En certa manera, Hoops és el còmic que a l'autora li agradaria que es llegís la Genie Espinosa de 14 anys, la que encara no sabia que es podia viure de dibuixar. Espinosa va treballar 10 anys com a “dissenyadora gràfica de batalla”, però també a Telepizza, a McDonalds i fins i tot al torn de nit de la línia de muntatge de Seat (“volia anar al Japó i el meu pare, que treballava a les oficines, em va ajudar a entrar-hi”, explica). Finalment, va saltar a la il·lustració infantil i es va fer un tip de dibuixar per a editorials britàniques, fins que va “rebentar” de pur esgotament. "Volia deixar el dibuix i vaig estar a punt de treballar en un Starbucks, però el dia que començava la formació em vaig dir: «què faig aquí?» i vaig començar a dibuixar còmic per descarregar la tensió del llibre infantil, que és més dur del que sembla". Des de llavors, Espinosa ha fet els seus “fanzins i mogudes” i clients com Nike, Spotify, Dreamworks o WhatsApp li han fet encàrrecs atrets pel seu estil, un dibuix que és una celebració de la corba, de les perspectives exagerades i les anatomies desbordants. “És que jo també treballo la no normativitat com a il·lustradora, m'agrada que els personatges siguin una mica andrògins i desproporcionar els cossos –diu–. Al final, si es veu el 90-60-90 com a estàndard és perquè tothom repeteix aquesta norma, i jo el que vull és desmitificar-la”.