Llegim 19/04/2021

17 llibres recomanats per escriptors, artistes, actors i periodistes

Quin és el millor llibre que has llegit en l’últim any? Quin llibre tha salvat la pandèmia?

8 min
La lectura és una activitat cognitiva jove: només té 5.300 anys.

BarcelonaEn l’últim any, hem llegit més que mai. El 83% de lectors diuen que la lectura els va ajudar a passar el confinament, segons un estudi del Gremi de Llibreters. Hem recopilat alguns dels llibres que han salvat l’any a escriptors, artistes i gent de cultura. 

“Una denúncia del racisme en una història d’amor preciosa”

David Selvas recomana ‘El blues de Beale Street’, de James Baldwin

“Aquest any de merda no hi ha res que l’arregli, la veritat. Però hi ha un llibre que m’ha commogut i que he llegit fa no gaire, El blues de Beale Street de James Baldwin, un llibre del 1974 [en català, a Viena]. No en sabia res, d’aquest autor, però ara que m’he interessat per ell –és afroamericà, homosexual, activista...– penso que segurament si hagués sigut blanc i heterosexual ara seria molt més conegut. I això, en el fons, és el que denuncia el llibre: l’opressió i el racisme estructural que hi ha a la societat per assegurar uns privilegis, mitjançant la repressió i l’estigmatització. I això ho desplega en una història d’amor preciosa. Et deixa exhaust per la intensitat emocional, moral i vital”. 

“Un dels títols de què es parlarà d’aquí 50 anys”

Albert Pijuan recomana ‘Cavalls salvatges’ de Jordi Cussà

“Com que encara no he llegit l’última novel·la de Jordi Cussà, El primer emperador i la reina lluna, recomano la primera, Cavalls salvatges, reeditada per L’Albí. Si m’obliguessin a fer una llista dels llibres de què es parlarà d’aquí 50 anys, aquest és dels primers títols que hi posaria. És un prodigi a molts nivells, un desplegament inesgotable de recursos, és tristíssima i divertidíssima, és seriosa i juganera, és extremament complexa i a la vegada senzilla. «Remembrances d’un ionqui» podria ser la sinopsi completa de les gairebé 400 pàgines. Aconsegueix aquell equilibri plaent entre èpica i lírica”.

“La poeta diu que es retira i ens deixa una mica més soles”

Ingrid Guardiola recomana ‘Sutura’, de Dolors Miquel

“Faig una mica de trampa, perquè n’he fet el pròleg, però el millor llibre que he llegit és Sutura de Dolors Miquel. La poeta diu que es retira, per tant, ens deixa aquesta andròmina perquè hi furguem. La seva veu poètica, juntament amb les d’Antònia Vicens o Mireia Calafell, no és cosa fàcil i, en canvi, totes tres es llegeixen sense petulància ni entrebanc egòtic. Ens deixa passar diàfanament pel misteri del llenguatge i no n’esgota la complexitat. Hi ha alguna cosa d’arcaic en elles, per tant, de profund; no és estilisme: és veu”. 

L’escriptora Sílvia Soler.

“Se la pot situar al pòdium dels millors autors vius”

Sílvia Soler recomana ‘Hamnet’, de Maggie O’Farrell

“La Maggie O’Farrell és una de les meves autores preferides. Crec que l'hi he llegit tot. Després de Hamnet crec que se la pot situar al pòdium dels millors autors vius de tot el món. És una exhibició d’habilitat narrativa, de vocabulari, de descripció de sentiments i sensacions. O’Farrell és una autora que, amb cada nova obra, es proposa superar un repte diferent. En aquest cas, va agafar una dada biogràfica fins aleshores considerada irrellevant de la vida de Shakespeare –la mort d’un fill als 11 anys– i va imaginar quin efecte va causar en el dramaturg i l’entorn. És gairebé perfecta”.

“He fet memòria d’un conflicte no tan llunyà”

Lídia Heredia recomana ‘No diguis res’, de Patrick Radden Keefe

No diguis res, de Patrick Radden Keefe, l’he devorat com una novel·la i m’ha permès fer memòria d’un conflicte no tan llunyà, ni en el temps ni en l’espai, que tenia oblidat [tracta la violència i les seves repercussions a Irlanda del Nord els últims 50 anys]. El text té rigor, té tremp, ressona una mica en l’actualitat política més pròxima i aconsegueix allò que fan els bons llibres: et porta a altres lectures, a pel·lícules, a documentals… a seguir buscant”. 

“M’ha fet oblidar la pandèmia estones llargues”

Natza Farré recomana Dacia Maraini

“Aquest any he descobert Dacia Maraini, una autora que ja s’ha convertit en imprescindible en la meva biblioteca particular. La llarga vida de la Marianna Ucrìa m’ha convidat a observar un paisatge d’una duresa i d’una bellesa absolutament torbadores. No m’ha salvat de la pandèmia però m’ha regalat una lectura tan exquisida que me l’ha feta oblidar estones llargues”. 

Yolanda Sey a la pel·lícula 'La dona il·legal'.

“M’ha ajudat a entendre que totes les relacions són vàlides"

Yolanda Sey recomana ‘Ética promiscua’, d’Easton i Hardy

“El millor llibre que he llegit aquests mesos és Ética promiscua (Melusina), de Dossie Easton i Janet W. Hardy. Aquest assaig i Pensamiento monógamo, terror poliamoroso, de Brigitte Vasallo, m’han ajudat a entendre les relacions més enllà de com ens eduquen; a descobrir que hi ha milions de possibilitats de relacionar-nos i a entendre que totes són vàlides si es fan amb ètica i cura”.

“Un cop de puny sobre la taula que posa en dubte l’autoritat del pare”

Sara Mesa recomana ‘Eco’, de Carlos Frontera

“Publicada per Candaya fa uns mesos, i sense haver tingut el ressò que hauria merescut, Eco, de Carlos Frontera, és una novel·la potent i valenta tant pel que fa a l’estil –arriscat, i amb rampells onírics– com pel tema central que proposa: el dolor que ressona dins d’algú després de l’experiència d’un trauma familiar. Frontera va un pas més enllà en l’autoficció i en un exercici de catarsi honest dona un cop de puny sobre la taula que posa en dubte i ataca l’autoritat del pare. És un llibre sensible i ple d’humor. També és terrorífic”.

“Una novel·la ideal per surfejar el pànic pandèmic”

Irene Pujadas recomana ‘Lincoln al bardo’, de George Saunders

Lincoln al bardo (Ed. de 1984) va ser ideal per surfejar el pànic pandèmic. S’acosta a la tragèdia de la pèrdua d’Abraham Lincoln del seu fill a través d’una història de fantasmes, des d’una òptica hilarant i amb una forma excepcional, que combina capítols de documentació real i fictícia amb diàlegs entre fantasmes. Aborda l’acceptació de la mort i posar-se en la pell de l’altre, un art que els fantasmes, per la seva condició translúcida, dominen. És humaníssima, profunda i extremadament imaginativa, és d’aquells llibres que t’eixamplen el crani, i és una festa del llenguatge traduïda magistralment pel Yannick Garcia”.

“El llibre més poètic i visceral que he llegit en molt de temps"

Enric Montefusco recomana Wilhelm Reich

“És el llibre més poètic i visceral que he llegit en molt de temps. Resulta curiós que fos escrit per un científic. Més enllà de les importants aportacions de Wilhelm Reich a la psicologia, ¡Escucha hombrecillo! (La Linterna Sorda), en tant que testament vital, exposa amb duresa com el compromís profund amb el potencial humà xoca un cop i un altre amb un mur. La brutalitat dels «homes buits», que diria T.S. Eliot, o el perillós «home comú» de Bukowski. La petitesa humana es perpetua en cadascun de nosaltres. Ell l’aïlla, com en un laboratori, hi posa el focus, i hi dedica un inspirat llibre de revenja”.

“Un llibre que ensenya a conjugar plaer i cultura”

Gabriel Ventura recomana el diari de Derek Jarman

“Tinc predilecció pel cineasta Derek Jarman perquè, com ell, sempre ha intentat viure en l’art i entenc l’art i l’escriptura com una manera de connectar amb els altres, amb la ciutat, amb la natura... El seu diari dels anys 1989 i 1990, Naturaleza moderna (Caja Negra), és un llibre que he llegit més d’un cop en els últims mesos perquè t’ensenya a conjugar plaer i cultura, compromís i llibertat, cinema i pintura i poesia i música. En el llibre de Jarman hi he trobat la cultura com una experiència vital quotidiana, la mar de senzilla i meravellosa”.

Víctor García Tur a Barcelona.

“Una història d’amor entre una dona i un ós” 

Víctor García Tur recomana ‘Oso’, de Marian Engel

“Durant aquest any de pandèmia vaig tornar a llegir una novel·la que m’havia agradat molt, Oso, de Marian Engel (Impedimenta). Explica una història d’amor entre una dona i un ós, ambientada al nord del Canadà. A diferència del que pugui semblar a simple vista, és una novel·la delicadíssima, en alguns moments. En mans d’algú que no fos tan bo com Engel, un plantejament així –una relectura de la bella i la bèstia– hauria acabat fatal”.

“La crueltat i la bellesa de descobrir la identitat”

Marko Daniel recomana ‘Gent normal’, de Sally Rooney

“Durant els mesos del confinament vaig trobar temps per llegir, a les nits, quan els fills ja dormien. I em va captivar una novel·la que jo mateix havia regalat a la meva parella: Normal people, de Sally Rooney [en català a Periscopi]. La història d’amor inicial dels protagonistes, els joves Connell i Marianne, té la crueltat i la bellesa de descobrir la pròpia identitat al llarg dels anys. Una novel·la extraordinària”. 

“Llegir aquest llibre em va donar molta pau”

Rocío Quillahuaman recomana Zadie Smith

“Com a fan incondicional de la narrativa personal, Contemplaciones (Salamandra), assaigs breus, aguts i personals que Zadie Smith va escriure durant els primers mesos del confinament, em va encantar. Sobretot perquè parlen de sensacions, d’idees i de dubtes que van sorgir a l’autora durant la pandèmia i amb els quals em vaig identificar molt. Llegir aquest llibre em va donar molta pau”.

La mezzosoprano Anna Alàs.

“Una pionera que inspira noves dones músiques”

Anna Alàs i Jové recomana descobrir ‘La dama de l’orgue’ d’Albert Torrens 

Montserrat Torrent, la dama de l’orgue d’Albert Torrens (Ficta) és un llibre imprescindible per dos motius candents en la societat catalana. El primer és la visibilitat de la lluita de les dones per assolir les fites que es proposen malgrat els esculls patriarcals –encara més flagrants en la seva joventut–, fet que empodera i inspira noves generacions de músics. El segon és la urgència per reconèixer i dignificar el patrimoni musical català un cop ja més que descobert, un corpus que inclou obres però també intèrprets com ella que demostren la normalitat amb què neix el talent a casa nostra. El deixem créixer però? En la figura de Torrent reivinquem les pioneres que poden inspirar noves generacions de dones músics i el patrimoni musical català descobert i divulgat per algú que ha esdevingut part del patrimoni”.

“Hi ha tensió i misteri en tot el llibre”

Borja Cobeaga recomana ‘Un amor’, de Sara Mesa

“Com a pare primerenc i després com a pare confinat, el meu hàbit de lectura se n’havia anat a prendre pel sac. Un amor (Anagrama) és la primera novel·la que vaig llegir després de mesos de deixar novel·les a mitges i em va reenganxar a la lectura. Transcorre en una petita comunitat i els esdeveniments són molt lleus, però hi ha tensió i misteri en tot el llibre. Me’l vaig llegir d’una tirada. De Sara Mesa ja havia llegit Cicatriz i em va agradar, però aquí em sembla que ha refinat un estil dur i suggeridor”.

“Em va impressionar el dibuix dels personatges”

Daniel Torres recomana Leonardo Padura

“Tot i que en els últims temps no paro de rellegir llibres que vaig llegir quan era jove però que gairebé no recordava, recomano una novetat relativament recent de l’autor cubà Leonardo Padura, Como polvo en el viento (Tusquets). Com que jo soc creador, a més de gaudir d’una narració no puc evitar disseccionar-la i pensar en com es va construint. I aquí em va impressionar especialment el dibuix dels personatges i els ambients en què es mouen”.

stats