BarcelonaEl còmic en català continua en fase expansiva. Cada vegada es publica més obra original i es tradueixen més autors d’altres llengües, i es va normalitzant un sector vibrant que representa una quota en augment del negoci editorial. Posem sobre la taula vint novetats dels últims mesos que inclouen manga, humor, no-ficció, novel·la gràfica, terror i ciència-ficció.

Des del plató on s’està rodant l’adaptació al cinema d’A sang freda, Truman Capote rememora el llarg i tortuós procés d’escriptura –en part, en una casa a Palamós– del seu llibre sobre la massacre de la família Clutter, la mare de tots els true crime. El sòlid guió de Bétaucourt aplana el camí perquè Nadar (àlies del valencià Pep Domingo) desplegui el seu impressionant talent com a narrador, clavant el precís retrat psicològic de l'autor nord-americà i la seva relació malaltissa amb un dels assassins.

La millor manera de copsar el talent que bull en el còmic català actual és llegir aquesta antologia anual de les millors historietes presentades al Premi ARA de Còmic de no-ficció. La quarta entrega inclou l’obra guanyadora de Susanna Martin amb el testimoni del seu viatge cap al no-binarisme, la lúcida i divertida reflexió de Maribel Carod sobre la mobilitat en cotxe i altres obres de Sergi Moreso, Rosa Codina, Feliciano García, Toni Benages i Ramon Pereira, Anna-Lina Mattar, Alba Domingo, Anna Ferrer i Aina Riu.

Forjat com a autor en l’escola d’El Víbora i Cairo i enfocat durant molts anys al gènere infantil, Röd i snön és el retorn al còmic adult de Linhart, i quin retorn! Amb el ritme gèlid del thriller escandinau, el dibuixant mallorquí narra una trama absorbent de secrets i mentides amb epicentre en un poblet suec on s’ha produït un assassinat inexplicable. El peculiar protagonista –investigador d'una companyia d'assegurances–, l’estranyament humorístic i l’elegància del dibuix fan del còmic una de les sorpreses de l’any.

La història recent de Nicaragua, una saga familiar marcada per la traïció, l’incest, l’assassinat i l’ambició desfermada dels copresidents Daniel Ortega i Rosario Murillo, pren forma d’al·legoria orwelliana amb tocs shakespearians en mans del periodista John Carlin i el dibuixant Oriol Malet, el tàndem de Mandela i el general i de la historieta finalista del Premi ARA 2021. El to fabulador del guió i l’expressivitat del traç de Malet cristal·litzen en una tragèdia política que riu-te’n de Macbeth.

Quan dos anys després de morir es van subhastar les possessions de Vivian Maier, una mainadera de Nova York sense fills, el comprador del lot va obrir una caixa amb rodets de pel·lícula i el món va descobrir una de les grans fotògrafes del segle XX. Des d’un minimalisme gràfic molt personal, el còmic aborda l’enigma de Maier a través del relat incomplet dels seus orígens familiars i la reconstrucció de la quotidianitat com a mainadera i fotògrafa de carrer d’una artista d’insòlita puresa.

El número 2 de la llista de l’ARA dels millors còmics del 2024 no està disponible en català a les llibreries, però sí en la seva edició digital a Panel Syndicate, en la qual el lector paga el preu que considera just. Les tres historietes d’Univers 2, que corresponen als episodis 6, 7 i 8 de l'edició digital, contenen una allau d’idees que renoven la fe en la ciència-ficció com a territori per a l’exploració de conceptes nous i excitants, un autèntic regal per als fans del gènere amb un Albert Monteys en estat de gràcia.

La modernitat llampant del dibuix de Jérémie Moreau –quins colors!– dialoga amb la contemporaneïtat dels temes que tracta aquesta història sobre un jove conductor d’Uber que, de la nit al dia, agafa els seus germans petits i marxa d’un París que l’ofega per viure plegats al bell mig d'Alaska amb una dona gran que acaba de conèixer. Els pizzlys reflexiona sobre la relació entre l’home i la natura sense por de fer volar el simbolisme i regala al lector una experiència similar a la dels protagonistes: fugir de nosaltres mateixos.

Inio Asano és un autor essencial per explicar el manga modern. En la seva nova sèrie s’allunya del realisme melancòlic d’obres anteriors per explorar una societat distòpica basada en l’hipercontrol de l’estat en què molts joves renuncien als seus drets humans i, al marge de la llei, es converteixen en assassins a sou celebrats a les xarxes socials. Narrat amb el pols accelerat d’una novel·la cyberpunk, la primera entrega de Mujina into the deep enlluerna sobretot pel virtuosisme amb què Asano dibuixa les escenes d’acció.

L’esperat desenllaç de la història amb què Ed Brubaker, Marcos Martín i Muntsa Vicente van guanyar l’Eisner al millor còmic digital de 2021. Els innocents misteris juvenils de Friday i Lancelot Jones han deixat pas a una trama vibrant de terror sobrenatural amb un regustet lovecraftià. Monstres, sectes, viatges en el temps i una amistat que l’adolescència posa a prova són els ingredients d’un còmic extraordinari que es pot comprar en paper o descarregar en versió digital a Panel Syndicate al preu que es consideri just.

Les històries en primera persona de vuit adolescents que van passar pel centre d’acollida Oikia són adaptades al còmic per una selecció impecable d’autors: Pep Brocal, Nadia Hafid, Marc Torices, Susanna Martin, Raquel Ródenas, Cristina Bueno, Agustín Comotto i Martín Tognola. El resultat va més enllà de l’exercici benintencionat i captura la bellesa i el dolor dels testimonis amb un esplèndid ventall d’estratègies creatives, des de la poesia geomètrica de Hafid al costumisme pictòric de Martin.

“Dues-centes vint-i-dues brometes psicodislèptiques”, promet aquest recull d’acudits gràfics de Roger Pelàez, que se’n fot del mort i de qui el vetlla amb un humor grotesc i punk que no veuràs mai a TV3. Seguint la tradició escatològica i gamberra de franctiradors com Álvarez Rabo o Johnny Ryan, Pelàez observa la catalana terra i tot el que l’envolta amb una mala bava que no discrimina entre l’acudit de merda i el merdós, entre l’ocurrència absurda i la genialitat.

El basc Javier de Isusi, Premio Nacional de còmic 2020, retrata el dia a dia de les famílies d’acolliment de nois i noies amb dificultats especials del programa pilot Xarxes. Cada matí, que pren el punt de vista de dues dones que han acollit, desprèn solidesa narrativa i empatia pels personatges. L’economia expressiva del traç, completada per les aquarel·les d’Isusi, captura la generositat, el desgast i la frustració d’aquells que capgiren la seva vida per oferir amor incondicional a qui més ho necessita.

Dibuixada des de les entranyes i el cor per Glàfira Smith, Trufa no és només la història d’un gos fidel i un amo esmunyedís, sinó de les intermitències afectives d’un matrimoni i de l’amor sense retrets d’una filla cap al seu pare imperfecte. La primera novel·la gràfica de la guanyadora del 3er Premi ARA de Còmic –amb la historieta curta Els homes són llops– és un dels debuts de l’any, una obra emotiva plena de solucions gràfiques atrevides i un fabulós ús del color.

La fotografia del nen Alan ofegat en una platja el 2015 va empènyer el fotògraf Marc Sanyé a viatjar als punts calents de les rutes migratòries per denunciar amb la seva càmera la gran tragèdia europea moderna. Amb El fotògraf de Guibert com a referent, Xevidom relata els periples de Sanyé amb un dibuix que transmet immediatesa i veracitat, pura eficiència narrativa al servei de les paraules del protagonista. L’aparició d’una fotografia real en cada viatge és el cop emocional que t’acaba de desmuntar.

El Premi Finestres es confirma com un dels millors planters del còmic català. Després del magnífic Aiguagim de Marina Sáez, menció especial 2022, la nova descoberta és Adrià Turina, que el 2023 va guanyar la menció especial amb Canícula. Ambientat en un Masnou de perfil fosc i criminal, barreja adolescents cinèfils, canibalisme i assassins en sèrie en un thriller delirant i tarantinesc en què Turina exhibeix una maduresa sorprenent com a dibuixant, tirant de solucions gràfiques molt imaginatives.

Completada la trilogia de la memòria familiar i personal formada per Las guerras silenciosas, Jamás tendremos 20 años i Siempre tendremos 20 años, Jaime Martín recorre els camins pedregosos de muntanya a la recerca de les trementinaires que venien remeis de masia en masia durant el segle XIX. Més conte gòtic que drama històric, Un fosc mantell dibuixa la transmissió en paral·lel del saber i dels prejudicis i és el primer còmic en català del dibuixant de l’Hospitalet.

Durant la Guerra de Corea, més de 130.000 persones van ser separades de les seves famílies, una tragèdia nacional que Keum Suk Gendry-Kim reconstrueix a través d’una punyent ficció inspirada en casos reals com el de la seva pròpia mare. L’autora d’Herba entrelliga amb sensibilitat la història dels seus personatges i la del país, gestionant la duresa dels moments més dramàtics mitjançant un dibuix esplèndid de tinta molt viva i recursos poètics de gran maduresa.

El segell Mamut és sempre garantia de còmic infantil trempat i modern. Superninja Kuroro, la seva nova sèrie, és el debut al nostre país del xilè Marko Torres, referent del còmic infantil llatinoamericà que imprimeix dinamisme i un ritme trepidant de gags a les aventures d’un maldestre aprenent de ninja. I no és l’única sorpresa recent del segell: el mallorquí Álex Fito destapa el seu humor més absurd i delirant a L’invasor per imaginar l’accidentada arribada d’un alienígena al nostre món.

Els viatges del Corto Maltès de Diaz Canales i Pellejero fan parada al Mèxic de finals dels anys vint, on el mariner s’enreda en una trama de tràfic d'antiguitats emmarcada en la revolta clerical dels Cristeros contra el govern. El famós aviador Charles Lindbergh i vells coneguts com Rasputín es deixen caure en una entrega marcada pel focus sobre aquest episodi oblidat de la història de Mèxic i el traç cada vegada més lliure i volàtil d’un Pellejero que troba el seu propi lloc sota l’ombra d'Hugo Pratt.

Coincidint amb l’estrena de l’adaptació en forma de sèrie animada a Netflix, Planeta ha editat en català l’emblemàtica obra de Junji Ito, mestre del terror japonès modern. Uzumaki s’ambienta en un poblet de costa que sembla víctima d’una maledicció en forma d’espiral geomètrica. La influència de H. P. Lovecraft és patent en unes pàgines que despleguen un catàleg de malsons dibuixats amb un detallisme que esgarrifa. Qui en vulgui més té una altra referència en català de l'autor, Gyo, publicat per ECC.