BarcelonaLa col·laboració entre el dibuixant Oriol Malet (Martorell, 1975) i el periodista i escriptor John Carlin (Londres, 1956) va començar amb el còmic Mandela i el general (Comanegra) i ara té continuïtat amb la historieta L'art de la guerra, un reportatge gràfic sobre l'ús dels mitjans i la propaganda en els conflictes bèl·lics que ha sigut finalista del Premi ARA de Còmic en Català. Malet, que aquests dies presenta el seu nou còmic Un món d'art brut (Comanegra en català, Norma en castellà), parla del procés creatiu de la historieta.

Per què us vau decidir, John Carlin i tu, a explicar la història de Radio Venceremos?

— El John i jo ens veiem sovint i de vegades m'explica històries que ha conegut fent de periodista. Xerrant sobre el Salvador em va interessar molt que la guerrilla salvadorenya utilitzés una ràdio clandestina contra la dictadura, conscients del poder de la informació. I el que em va atrapar va ser una anècdota molt bèstia sobre un dels coronels de la dictadura militar, que estava obsessionat amb la ràdio i havia arrasat pobles cercant l'emissora però no la trobava mai perquè l'estació era mòbil i l'anaven movent de lloc. Al final, els guerrillers van decidir matar el militar i van tendir-li una trampa amb la mateixa emissora com a ganxo.

Quin va ser el procés per crear la historieta?

— Primer vaig documentar-me fins a convertir-me en un petit especialista en el tema. Vaig llegir un llibre sobre Radio Venceremos, vaig accedir a registres d'àudio i vídeos de l'emissora i vaig contactar amb els responsables del Museu de la Paraula i la Imatge del Salvador, que va fundar un dels líders de Radio Venceremos. I un cop vam decidir presentar-nos al Premi de l'ARA ens vam començar a reunir per donar forma a la història i a les pàgines.

Quin mètode de treball tens amb Carlin? Ell no ve del món del còmic ni del guió.

— Tenim una manera molt nostra de treballar, que no és l'habitual. El John segueix sense ser ben bé un guionista típic, així que el que fem és tenir sessions maratonianes en què ell xerra que xerra i jo vaig prenent notes. Després ho passo a net i a partir d'aquí decidim què volem explicar i, en una fase posterior, com expliquem cada cosa. I abans de tenir els diàlegs finals jo em llenço a dibuixar les pàgines.

—

La historieta relaciona Radio Venceremos amb les tècniques de propaganda dels talibans.

— Em vaig inventar una introducció en què s'esmentava això, i el John va decidir desenvolupar-ho més. Ell està escrivint sobre l'Afganistan i té la teoria que la propaganda i les xarxes socials van jugar un paper clau perquè els talibans recuperessin tan de pressa el poder. I se li va ocórrer relacionar-ho tot amb el llibre L'art de la guerra de Sun Tzu, que vam fer servir per vehicular tota la història.

El còmic té un punt metaperiodístic i autoreflexiu, ja que parla del poder de la informació.

— Hem intentat traslladar al còmic el format d'assaig periodístic. En el fons, la historieta és molt semblant a les columnes del John, en les quals lliga un concepte amb diferents realitats històriques i socials. L'art de la guerra és un article de John Carlin, però narrat en el llenguatge del còmic.