BarcelonaDes de fa uns anys l'oferta de còmic en català no para de créixer en quantitat, qualitat i diversitat: manga, clàssics, novel·la gràfica, còmic infantil, no-ficció... De cara a Sant Jordi, proposem una selecció de vint novetats recents que van de l'últim Mortadel·lo d'Ibáñez a la darrera sensació del còmic britànic, Zoe Thorogood, passant per obres mestres de genis del còmic com Osamu Tezuka i Alan Moore.

L’obra pòstuma de Francisco Ibáñez, que va morir mentre treballava en aquest àlbum. París 2024 recull les primeres 20 pàgines de la historieta a llapis, les últimes que va dibuixar l’autor, així com les reproduccions del guió escrit a màquina per l’autor. No és només un homenatge a l’autor i l’epíleg de la seva producció, sinó una ocasió única per observar i comprendre el procés creatiu del dibuixant més popular del nostre còmic. Un bon complement és l'assaig de Jordi Canyissà Ibáñez, el mestre de la historieta, una anàlisi reflexiva i entenedora de l'obra d'Ibáñez que reprodueix pàgines originals de l'autor.

Per la ploma atenta de Catherine Meurisse passen els filòsofs més coneguts: Aristòtil, Nietzsche, Cioran, Rousseau, Voltaire, Hegel, Deleuze, Beauvoir, Arendt, Marx… I la dibuixant troba una oportunitat perfecta per fer befa del predomini masculí dins del món de les idees. Fent servir els conceptes filosòfics amb rigor i humor, i capgirant els mites, Humana, massa humana esbossa una altra manera de pensar i de ser al món. La nova obra de l'autora de La levedad i Los grandes espacios, supervivent de l'atemptat de Charlie Hebdo i primera dibuixant a ser acceptada a l'Acadèmia de Belles Arts francesa.

Després de l’aclamada Carta blanca, premi Uderzo al millor àlbum del 2021, el dibuixant Jordi Lafebre reincideix com a autor complet i s’endinsa en el territori del noir a Soc el seu silenci, que protagonitza una excèntrica psiquiatra amb trastorn de personalitat i aficionada als misteris. Entre la Barcelona actual i les caves del Penedès, l’Eva investiga la mort de l’oncle d’una pacient, l’hereu d’una gran empresa familiar de productors de cava. Un còmic absorbent i entretingut amb regust de Nissaga de poder i aromes de principi de saga.

Monumental fresc històric sobre l’auge i la caiguda del nazisme que segueix les històries creuades de tres personatges que comparteixen el nom Adolf: un nen jueu d’origen alemany que viu al Japó; el seu amic fill de pare alemany i mare japonesa, i Adolf Hitler. Osamu Tezuka, el Déu del Manga, desplega una aventura dramàtica i apassionant a partir de l’aparició d’uns documents secrets que provarien l’origen jueu de Hitler i que la Gestapo vol destruir. Un clàssic absolut de la història del còmic que es publica per primera vegada en català.

Alfons Vila, Shum per a l’art, va ser un ninotaire habitual de la premsa satírica dels anys 20 i 30 del segle XX, així com un anarquista militant que es va ferir greument les mans en una explosió accidental en un pis en què es preparava material per a atemptats. Jaume Capdevila, Kap per al dibuix, que ja era un dels autors del llibre Shum. El dibuixant anarquista (Diminuta, 2019), aborda la biografia de Shum a través d’un còmic polifònic i audaç que mira de desfer les confusions i els malentesos que han envoltat la figura d’un autor compromès i crític, essencial per comprendre la Catalunya de l’època.

Un dels títols més influents de la història del manga, per primera vegada en català: el Mazinger Z de Go Nagai és l'origen del gènere mecha, el dels robots gegants controlats per joves pilots. Més violent i dramàtic que la popular sèrie d'animació que va inspirar als 70, el manga arriba en una edició de col·leccionista de tres volums que inclou una entrevista a Go Nagai i material extra que no apareixia en les edicions anteriors.

Finestres recupera en català una de les grans novel·les gràfiques de l'última dècada: El que més m'agrada són els monstres (Eisner al millor autor 2018, millor obra internacional del Saló del Còmic 2019), una obra monumental minuciosament dibuixada a bolígraf que entrelliga memòria històrica, misteri criminal, drama familiar i les fantasies d'una nena enamorada dels monstres. I no es podia publicar en millor moment: coincidint amb el llançament de la seva esperadíssima segona part, que continua la història d'iniciació vital de la Karen i descobreix el costat fosc del seu germà, el Deeze.

El còmic francobelga sempre se les empesca per mantenir vius els seus clàssics. El dibuixant Frédéric Thebault, més conegut com a Tebo, reinterpreta a la seva manera els Barrufets en una historieta que respira amor per les criatures de Peyo i el seu univers, però introduint innovació i frescor, com ja va fer amb Mickey Mouse al magnífic La juventud de Mickey (Planeta Cómic). La intriga de Qui és aquest barrufet? gira al voltant d'un barrufet desconegut que no recorda com ha arribat al poblet, no parla la llengua dels barrufets i no entén per què té la pell blava.

La dibuixant alemanya Aisha Franz, que el 2014 va publicar la joia underground Planeta tierra (La Cúpula), canvia el dibuix a llapis i el retrat de la intimitat femenina tocat de ciència-ficció d'aquell còmic per l'estil igualment naïf i espontani però obertament còmic de Conciliació laboral. Guanyadora del premi Max und Moritz del 2022, la historieta examina la frustració laboral de tres joves que ensopeguen amb les falses promeses de les start-ups i l'elitisme del món artístic. El seu vincle en comú és una estrambòtica psicòloga de mètodes poc ortodoxos.

Deu anys després que un exèrcit format per homes i dones kurds plantés cara a l'Estat Islàmic a Kobane, arriba finalment en català Kobane calling, el reportatge en vinyetes que va fer el fenomen del còmic italià Zerocalcare –també conegut per les seves sèries animades– sobre la revolució social, cultural i política que es va produir durant els anys següents al territori kurd. El dibuixant italià relata el seu viatge per conèixer en persona l'experiment social i comparteix tant la seva admiració pel poble kurd com els dubtes per l'èxit de la seva revolució.

L'aclamada novel·la de Cormac McCarthy sobre un pare i un fill que sobreviuen com poden en les runes d'un món postapocalíptic és adaptada al còmic per Manu Larcenet. El seu dibuix en tons grisos i apagats, tan bell com terrible, captura la desesperació de la història i acompanya els personatges en el seu viatge tenebrós a través d'un territori devastat on ja no queda lloc per a l'esperança. Juntament amb el recent Terapia de grupo, és l'esperat retorn de l'autor de la magnífica Los combates cotidianos i La mazmorra. Festival.

Després de l'aventura d'alta muntanya El llop, Jean-Marc Rochette torna a desplegar la bellesa de la natura a La darrera reina, un drama històric sobre un veterà de les trinxeres de la Gran Guerra amb la cara destrossada a qui una escultora fabrica una màscara de cuir i li retorna les ganes de viure. A cavall dels ambients artístics de París i els boscos i muntanyes del Vercors, d'on és l'Édouard, Rochette dibuixa una gran història d'amor i dignitat, un cant als boscos i els animals. I ho fa amb un traç poderós i sense polir, amb la majestuositat dels cims i els colors profunds i humits del sotabosc.

Míriam Bonastre és el fenomen del còmic català d'aquesta dècada: els dos primers volums de la seva sèrie, Hooky (publicada en català per Entredos), han venut més 450.000 exemplars, la majoria als Estats Units, on el tercer volum d'aquesta sèrie d'aventures fantàstiques protagonitzada per dos germans bruixots adolescents va liderar la llista de bestsellers de llibres il·lustrats i manga del New York Times. Influenciada pel manga i Harry Potter, Bonastre triomfa sobretot entre els nens i les adolescents. Per Sant Jordi, a més, s'estrena amb el seu primer còmic original en català: La princesa i Sant Jordi .

La relació per correspondència que la dibuixant francesa Valentine Cuny-Le Callet va establir des dels 19 anys amb un pres nord-americà condemnat a mort dona forma i contingut a aquesta novel·la gràfica epistolar, gènere poc freqüentat en el còmic, que regala al lector la intimitat incandescent d'uns missatges que ho són tot per a Renaldo McGirth, jove afroamericà per a qui les cartes són l'única via per escapar de la cel·la on fa deu anys que viu. Amb un traç realista i expressiu, Perpendicular al sol retrata amb encert l'horror de les presons nord-americanes i la necessitat de comunicar-nos dels éssers humans.

Alan Moore és segurament el guionista més aclamat de la història del còmic i From hell un dels cims de la seva carrera. Amb el minuciós blanc i negre d'Eddie Campbell, Moore s'endinsa en la història i la llegenda de Jack l'Esbudellador per construir una catedral pagana en vinyetes construida a partir de fets reals, sospites i les elucubracions de Stephen Knight i altres autors, que assenyalen com a culpable dels crims el doctor William Gull, el metge de la reina. La versió del mag de Northampton és la mare de tots els true crime, una immersió absorbent en el Londres del tombant del segle XIX al XX que entrelliga màgia, secrets i conxorxes en una terrible espiral de violència.

El premi Finestres de còmic en català 2023 és un thriller fantàstic que barreja desacomplexadament els codis del gènere policíac amb rituals satànics, conspiracions màgiques i pactes amb dimonis. El Gros, el protagonista, és el típic policia en hores baixes, i el seu company, el Cheto, un capsigrany sense un bri de seny, i els seus casos són cada vegada més estranys. L'humor delirant dels guions de David Pamies i el dibuix hipnòtic de David Sánchez, molt avesat a capturar atmosferes malaltisses i criatures estranyes, encaixen de meravella en una historieta orgullosament pulp que entreté des de la primera pàgina a l'última.

Coneguda per l'humor d'esperit underground i estripat dels seus fanzins i del còmic ¡Socorro! (Apa Apa) i per la seva participació en l'exposició Constel·lació gràfica, Roberta Vázquez debuta en el còmic infantil amb Can desastre, un salt més natural del que sembla, perquè la il·lustradora gallega establerta a Barcelona conserva el seu humor delirant (rebaixat d'incorrecció) i un dibuix volgudament naïf i lluminós que connecta amb la canalla. El color artesanal –el segell de Vázquez– i una edició molt cuidada són els punts forts d'aquesta història de fantasmes porucs i amics inesperats.

L'escuragreixos, que es menja els nens grassonets i després no té amb qui jugar. El nubeiro tronante, que mulla la gent des del seu núvol. El Tardo, manipulador de somnis. Més enllà de la Santa Compaña hi ha tota una mitologia gallega rica i sorprenent que cobra vida a Mal d'ull, el fascinant bestiari de criatures màgiques que ha dibuixat Cristian Robles (Barcelona, 1990), un dels millors dibuixants de la seva generació que ha demostrat el seu prodigiós talent per a la creació de mons fantàstics (i quins colors!) en còmics com Gourmeat (Reservoir Books, 2021), Soufflé (La Cúpula, 2015) o a la revista Forn de calç.

Després de reflexionar sobre les grans extincions que s'han produït al nostre planeta –i el paper dels éssers humans en l'actual– al recomanable Extinciones. El crepúsculo de las especies (Garbuix, 2022), el biòleg Jean-Baptiste de Panafieu torna al còmic divulgatiu amb L'evolució de la vida, un amè recorregut per la història de la vida a la Terra pensat per a un públic juvenil. Amb el dibuix engrescador i colorit d'Adrienne Barman i un equilibri raonable d'informació rigorosa i comentaris humorístics, el còmic funciona com una entretinguda classe de biologia que enganxa fàcilment el lector.

Abans de fer els 25 anys, Zoe Thorogood ja és la nova sensació del còmic britànic. Si en la seva primera novel·la gràfica, La inevitable ceguera de Billie Scott (Reservoir, 2023), reflexionava sobre l'obsessió per la creació artística, al seu nou treball abordar la relació entre art i salut mental en clau autobiogràfica. S'hi està molt sola al centre de la Terra, nominada a cinc premis Eisner, arrenca amb la pulsió suïcida que envaeix Thorogood quan la seva parella l'abandona i documenta els sis mesos posteriors de lluita contra la solitud, l'aïllament i l'ansietat. Més que un exercici de teràpia, el còmic és un esforç desesperat per entendre's a ella mateixa i escapar de l'infern de la depressió.