Grosso modo, l’evolució del còmic en les últimes dècades es podria resumir en dos grans corrents: el que incorpora temàtiques i tècniques narratives d’origen literari i el que s’allunya del territori novel·lesc a la recerca de recursos visuals per construir un llenguatge artístic propi. En aquesta segona línia ha sigut clau l’arribada al còmic d’autors forjats en les belles arts i el disseny gràfic com Ana Galvañ (Múrcia, 1980), que, a més de dibuixants com Chris Ware o Daniel Clowes, té com a referents principals la Bauhaus i les avantguardes artístiques de principis del segle XX. Els seus còmics, doncs, no són traduccions visuals d’un relat literari però tampoc historieta clàssica, perquè engeguen a dida els codis tradicionals de representació del còmic -no hi ha expressivitat facial, línies cinètiques, etc.- i prefereixen confiar en altres recursos visuals com la composició de pàgina i el tractament del color. El resultat és que Galvañ ha desenvolupat una veu pròpia molt potent i singular; i ella n’és conscient, perquè cada nou treball que publica reforça aquestes característiques del seu estil.

Gràfica Radiant (12): 'Efecte Fujiwhara'

La seva última obra -i també la més llarga que ha publicat fins ara-, Tarde en McBurger’s, manté intacta l’ambició gràfica de Galvañ, que troba un perfecte aliat en les primoroses edicions de l’editorial barcelonina Apa Apa. Ambientat en un futur pròxim i vagament inquietant, el còmic explica la visita de tres noies preadolescents a un restaurant de menjar ràpid que en una de les seves promocions regala un viatge al futur de cinc minuts. En altres mans la premissa donaria per a una historieta d’aventures fantàstiques, però el que a Galvañ li interessa és teixir un intricat joc de paradoxes temporals a través d’una estructura narrativa no lineal que demana un petit esforç al lector per completar les peces del trencaclosques. Tarde en McBurger’s hauria encaixat a la perfecció en l’anterior recopilació d’historietes de l’autora, Pulse enter para continuar (Apa Apa, 2018), que també barrejava ciència-ficció al·lucinada i un cert costumisme pop amb tocs àcids de crítica social, un còctel guanyador pel qual van nominar-la com a autora revelació del Comic Barcelona i als premis Ignatz, els més prestigiosos del còmic independent als Estats Units, on la mítica Fantagraphics publica les obres de Galvañ. No hi ha dubte que ja és un nom important del còmic espanyol i una de les seves autores amb més futur, sobretot perquè tot apunta que la seva millor obra encara ha d’arribar.