BarcelonaEl primer còmic de ficció de Nino Bulling, La flama (Finestres; traducció de Núria Molines Galarza), comença a la primavera i acaba a l'hivern, però entremig la persona que el protagonitza no experimenta cap viatge ni cap evolució. A l'inici, Ingken es presenta com una noia amb una expressió de gènere masculina que manté una relació amb Lily, una dona transsexual. "Soc superfeliç", diu a les primeres pàgines de l'obra. Però a mesura que la seva història avança, un malestar estrany li apareix a poc a poc i cada vegada es va fent més gros. Quan acaba el còmic, Ingken ha aconseguit dir-se a ella mateixa que no se sent ni home ni dona i sap que aquesta presa de consciència li canvia la vida, però, de portes enfora, segueix mostrant-se de la mateixa manera que al principi. A través de La flama, Nino Bulling (Berlín, 1986) reflecteix que la disfòria de gènere "no és un moment de revelació, sinó tot un procés" que, quan es fa present, posa en dubte la identitat de qui l'experimenta i la solidesa del seu entorn.

"Volia explicar una història que xoqués amb l'expectativa que un personatge ha de viure una corba d'aprenentatge, amb causes i efectes clarament recognoscibles. En aquest sentit, el lector es frustra amb Ingken de la mateixa manera que s'hi frustra la seva parella, Lily", assenyala l'artista. De cara a la galeria, tot sembla que hauria de ser fàcil per a Ingken: té al costat una dona que també ha viscut en primera pell un procés de transició i que està decidida a acompanyar-la fins a abraçar la identitat de gènere que vulgui. "Lily és molt acceptant i encoratjadora cap a Ingken, però tot aquest amor gairebé l'ofega", diu Bulling. El vincle entre elles també trontolla per les seves peculiaritats: és una relació oberta –més per part de Lily que no pas d'Ingken– que contraposa la llibertat d'una amb les inseguretats de l'altra.

Els cossos són un dels eixos vertebradors de la història, tant pel que fa a l'aproximació visual de Bulling com també per la manera com els tracten els personatges. L'artista dibuixa Ingken i el seu entorn des de la indefinició, deixant espais per a la imaginació del lector però també precisant certs elements, com la feminitat de Lily o els pits d'Ingken (que, en un moment de la història, són fonamentals perquè es planteja fer-se una doble mastectomia). Un dels dilemes de la història és el fet que la societat no en té prou quan una persona anuncia verbalment la seva disfòria de gènere: també li exigeix que modifiqui la seva aparença. "Hi ha una relació dialèctica entre com et presentes i com et sents. Malauradament, no vivim en un món on no s'assumeix el gènere. Mentre sigui així, la teva aparença és clau per a la teva experiència", reflexiona Bulling.

La presència de les drogues

Abans de plantejar-se una cirurgia estètica, Ingken canalitza el malestar de la disfòria de gènere a través de les drogues. La flama il·lustra amb profusió les raves i l'escena queer de Berlín, on Ingken busca una sortida per a la seva situació. "En el moment de fer el llibre consumia moltes drogues, i per això hi són presents. Ja és gairebé un clixé que l'experiència trans està molt vinculada a la ketamina, perquè hi ha un vincle entre la dissociació que experimentes quan la prens i la dissociació que sents amb el teu propi cos", assenyala l'artista, que afegeix que ara n'ha pres distància i veu que "no tothom viu així l'experiència".

El malestar d'Ingken és individual, però estableix un diàleg amb l'entorn. Bulling dibuixa un món en extinció, que agonitza pels incendis i el canvi climàtic i on cada vegada fa més calor. "Vaig posar-hi aquest teló de fons per contraposar-lo amb la idea preestablerta que el cos és natural. Les persones podem interferir en el planeta, en la natura, però, en canvi, hi ha aquesta consigna que amb el propi cos no ens hi hem de posar. Per què el cos humà és l'únic lloc exempt del nostre intervencionisme?", es pregunta l'artista. Abans de La flama, Bulling havia treballat sobretot en l'àmbit de la no-ficció amb títols com Cutes: Collected queer and trans comics, una novel·la gràfica publicada amb el col·lectiu de còmics libanès Samandal. Ara vol seguir explorant les temàtiques queer a través de la seva obra. Una de les idees que li volten pel cap és la història de l'esterilització forçada de les persones trans a Alemanya, la justícia reproductiva i el fet d'experimentar la maternitat o paternitat dins del col·lectiu.