BarcelonaLa poeta i traductora Mary de Rachewiltz ha celebrat aquesta setmana el seu centenari al castell de Brunnenburg, situat al Tirol italià, on viu des de fa dècades. Autora de reculls de poemes com Whose world? (1998) i de les memòries d'infantesa Discretions (1971), Mary de Rachewiltz també ha destacat per haver traduït a l'italià l'obra del seu pare, Ezra Pound, recollida a The Cantos (1985) i Veneziane cantos (2001).

Nascuda el 9 de juliol del 1925 a Brixen amb el nom de Maria Rudge, Mary era filla d'Ezra Pound (Hailey, 1885 – Venècia, 1972) i la violinista Olga Rudge. Com que Pound estava casat amb l'actriu Dorothy Shakespear i no es podia ocupar de la criatura, la mare va deixar la nena amb una parella de grangers tirolesos. Va ser allà on la nena va créixer, tot i que de tant en tant es trobava amb la mare i Ezra Pound a l'apartament que Olga tenia a Venècia. Va ser durant aquestes visites que la nena es va sentir atreta pel món cultural i literari, i aquest amor no va deixar d'augmentar durant la seva adolescència, quan el pare va decidir ocupar-se personalment de l'educació de la noia. Durant la Segona Guerra Mundial, anys en què Pound llegia manifestos feixistes a la ràdio italiana, a casa ensenyava literatura a la filla: "És l'única cosa de profit que puc fer", li deia, segons explica De Rachewiltz a les seves memòries.

De la presó a un castell del segle XIII

No va ser fins gairebé al final de la Segona Guerra Mundial que Pound va explicar a la seva filla que estava casat amb una altra dona i que tenien un altre fill, Omar. Poc després, Pound va ser arrestat per les autoritats nord-americanes per haver donat suport a Mussolini, i després d'una temporada privat de llibertat a Pisa, va tornar als Estats Units, on no se'l va poder jutjar pels seus problemes mentals i va acabar passant dotze anys a l'hospital psiquiàtric St. Elizabeths, de Washington. Pound va tornar a Itàlia a finals de la dècada dels 50 convertit en un veterà clàssic maleït. Va viure fins gairebé al final de la seva vida al castell que la filla i el seu marit, l'egiptòleg Boris de Rachewiltz (1926 – 1997), havien comprat poc després de casar-se, el 1946.

Construït al segle XIII, el castell de Brunnenburg ha estat la residència de Boris i Mary de Rachewiltz durant dècades. Ella encara hi viu i hi ha celebrat aquesta setmana el seu centenari, després d'una llarga vida dedicada a la literatura. A més d'escriure els seus poemes i d'ocupar-se de les traduccions italianes de Pound, ha classificat i mantingut l'arxiu Ezra Pound, ha fet conferències als Estats Units, al Canadà i a Europa per parlar de l'obra del pare i de la poesia modernista i ha organitzat recitals i congressos literaris a Brunnenburg.

Fa uns quants mesos, Edicions de 1984 va publicar la primera edició catalana integral d'Els Cantos de Pound, un llibre que el poeta nord-americà va anar escrivint i reescrivint al llarg de pràcticament tota la seva trajectòria, durant gairebé cinc dècades. "Al marge d'haver estat admirador i col·laborador de Mussolini, Pound ha estat un autor influent i d'una grandíssima ambició", comentava el traductor al català, Joan Antoni Cerrato, durant la presentació del volum, que hi ha dedicat cinc anys i mig. "Hi ha dos lemes de l'autor que marquen la seva obra. El primer és make it new, que fa referència a com encara que els temes siguin sempre els mateixos, sempre hi ha noves maneres d'abordar-los: Pound va revolucionar la forma i la tècnica –continuava–. L'altre és que, en la disjuntiva d'escriure més o millor, ell es decantava per escriure millor", va explicar. Pound va meravellar poetes com Marianne Moore, T.S. Eliot, Allen Ginsberg i E.E. Cummings, però també narradors tan singulars com James Joyce.