BarcelonaL'escriptor nord-americà Paul Auster ha mort als 77 anys a la seva casa de Brooklyn. La seva producció literària és nombrosa i recorre tots els gèneres, des de la poesia fins a l'assaig, passant per la novel·la i les memòries. Triem sis de les obres més importants d'una carrera extraordinària interrompuda per un càncer quan no feia ni dos mesos que havia publicat el seu últim llibre, Baumgartner.

'Trilogia de Nova York' (1985-1987)

La novel·la que el va convertir en una icona literària i que va impulsar la seva carrera. Està formada per tres relats extensos: Ciutat de vidre, que ja havia publicat abans independentment, Fantasmes i L'habitació tancada. Jugant amb el gènere policíac, l'autor explora el poder de l'atzar i la casualitat a l'hora de donar forma al destí dels seus personatges. El llibre també inclou jocs estilístics que el van situar en la línia del postmodernisme literari, com l'aparició d'un personatge anomenat Paul Auster o, en l'últim relat, el trencament de la quarta paret en què el narrador es refereix als dos relats anteriors del llibre.

'El palau de la lluna' (1989)

La mort del seu oncle i únic protector empeny un noi a la indigència i a deambular perdut per Central Park fins que és rescatat per una noia xinesa i acaba atrapat en la teranyina de records d'un pintor paralític que l’obsessiona. Amb ell, descobrirà les llavors d'una complexa història familiar i acabarà viatjant a l'altra punt del país. El palau de la lluna és el llibre que va consagrar Auster a Europa, una novel·la absorbent i desbordant, un dels llibres més estimats dels seus lectors.

'Leviatan' (1992)

El Paul Auster més polític és el d'aquesta novel·la en què un miseriós narrador, Benjamin Sachs, explica la vida del seu millor amic, Peter Aaron, una mena d'alter ego que es dedica a fer petits actes terroristes. Entre la ficció i l'assaig, Leviatan reflexiona sobre els somnis trencats de la generació que va patir la Guerra del Vietnam –el mateix Auster se'n va escapar per poc– i planteja un joc apassionant de miralls entre el biògraf i el subjecte biogràfic, i entre la realitat i la ficció.

'El llibre de les il·lusions' (2002)

Un escriptor i professor universitari perd la dona i la filla en un accident d'avió. Sense esma per viure, cau en l'abisme de l'apatia i la desesperació fins que descobreix l'oblidada figura d'un còmic del cinema mut, Hector Mann, que és capaç de provocar-li una rialla. El protagonista s'aferra a l'escriptura d'un llibre sobre Mann com a taula de salvació en una novel·la metamòrfica i plena de canvis de rumb que explora l'estreta línia que separa l'obsessió de la bogeria.

'Diari d'hivern' (2012)

En Auster hi ha l'impuls autobiogràfic des de la primera novel·la, La invenció de la solitud (1982), on parla de la relació amb el seu pare, i l'autobiografia més clàssica des de Viure al dia (1997). Amb Diari d’hivern, inici d'un díptic autobiogràfic que completa el 2013 Informe de l’interior, Auster escriu sobre la seva vida en segona persona i aconsegueix un volum de memòries d'una gran sensorialitat. És el llibre on la voluntat d'estudiar-se a un mateix –psicològicament i físicament– es palpa d'una manera més evident.

'4 3 2 1' (2017)

Considerada la novel·la més ambiciosa de l'última etapa de Paul Auster, 4 3 2 1 explica la infantesa i joventut d’Archie Ferguson, un home nascut el 1947 que viu quatre vides en paral·lel perquè les decisions que pren –i les dels altres– canvien el rumb del seu destí. “Sento que m'he estat preparant tota la vida per escriure aquest llibre”, afirmava l'autor. El recorregut de Ferguson configura també un viatge a través dels esdeveniments més importants de la segona meitat del segle XX als Estats Units.