BarcelonaA Irene Pujadas (Sant Just Desvern, 1990) li agrada molt el format d'assajos breus amb què l'editorial Fragmenta reinterpreta episodis de la Bíblia, es mira amb ulls d'ara els set pecats capitals o els deu manaments. D'aquesta última sèrie n'ha llegit, "durant un cap de setmana de piscina municipal", No desitjaràs els béns del proïsme, de Maria Sevilla Paris (Badalona, 1990). Envoltada d'una munió de cossos heterogenis, Pujadas, que recentment ha vist com es publicava un conte d'Els desperfectes (L'Altra, 2021) a la revista The New Yorker –primera vegada que un autor català aconsegueix aquesta fita–, ha devorat la "defensa dels límits autoimposats i dels cossos abonyegats" que fa Sevilla Paris.

Al seu primer assaig, l'autora "raona sobre el capitalisme, que considera com un deliri d'il·limitació i de desmaterialització" i reivindica justament el contrari, la "capacitat de posar-se límits, que pot fer créixer el teu potencial creatiu". "A l'inici del llibre, que és molt bo, Maria Sevilla t'explica com comprava drogues a la deep web amb bitcoins en un moment en què la seva cotització estava disparada –explica Pujadas–: una cosa tan irreal com són els bitcoins li permetia aconseguir una gran quantitat de substàncies que l'afectaven físicament". L'autora d'Els desperfectes afegeix que una de les preguntes que planteja l'assaig té a veure amb el concepte de llibertat que tenim: "L'absència de límits no et fa necessàriament més lliure". Ha estat llegint sobre límits que Pujadas n'ha trencat un d'important: el de veure com signava un conte a la New Yorker. "Quan vaig saber que la revista havia acceptat publicar la traducció de Julia Sanches, vaig passar unes quantes setmanes en un núvol, sense acabar-ho d'entendre", recorda. A l'escriptora li agradaria que aquest tast del llibre en anglès animés alguna editorial nord-americana a traduir-lo sencer.