BarcelonaEls contes Els desperfectes, d'Irene Pujadas, i la novel·la Les closques, de Laia Viñas, han guanyat 'ex aequo' el premi Documenta 2020. El jurat del guardó, que atorguen la llibreria Documenta i L'Altra Editorial, format per Pau Vidal, Marina Espasa, Albert Forns, Èric del Arco i Eugènia Broggi, ha pres aquesta decisió "en la que fins ara ha estat la convocatòria més disputada i insòlita dels últims anys". Els dos llibres guanyadors es publicaran a L’Altra Editorial el 10 de març del 2021.

Irene Pujadas i Farré (Sant Just Desvern, 1990) és crítica de l'ARA Llegim i treballa a Angle Editorial. "Tot i que Els desperfectes no sigui un recull que busca la coherència interna, un dels punts en comú entre els relats són les crisis o tragèdies que passen als personatges i que reben de maneres poc habituals -explica l'autora-. La textura dels relats és entre tranquil·la i apocalíptica". Pujadas diu que, "més que sentit de l'humor, Els desperfectes té mala llet", i reconeix que algunes de les narracions "poden ofendre perquè s'hi dóna una visió poc respectuosa de la mort".

El jurat vol destacar-ne "un estil net i vibrant, una llengua polida i alhora vivíssima, i un punt de negror i escabrositat molt saludables". "Hi abunden les situacions absurdes -afegeix Pujadas-. Molts dels personatges comparteixen que, per algun motiu, estan lisiats o tarats". A més de la presència recurrent de la mort, a Els desperfectes també hi abunda el menjar. "Els aliments o els banquets -matisa l'autora-, els tiberis col·lectius per celebrar la vida o la mort". Entre els referents literaris de Pujadas, que no necessàriament han d'haver influït el volum, hi ha Lydia Davis, per "l'alegria de provar i experimentar", Rachel Ingalls, "capacitada per explicar coses estranyes amb normalitat" i George Saunders, sobretot Lincoln al Bardo, "una novel·la impressionant i emocionant".

El futur d'escriure

Laia Viñas Abadie (Xerta, Baix Ebre, 1997) és periodista de ràdio. De la novel·la Les closques el jurat n'ha destacat "la maduresa literària i la complexitat narrativa, sorprenents en una escriptora tan jove, l'elaboració estilística i la boníssima construcció dels personatges, així com l’ambició i la qualitat de la llengua".

"A l'institut em deien que escrivia bé, però alhora em van deixar clar que escriure no tenia futur" -explica Viñas-. Suposo que per això vaig estudiar Periodisme. Durant la carrera, per fugir de la rutina de les classes, que no em deien gran cosa, vaig tornar a escriure, i d'aquí va néixer aquesta novel·la". A Les closques, l'Arnau es retroba amb la seva filla de vuit anys, i en paral·lel a "l'exploració de la relació que es va forjant entre tots dos hi ha una mirada a la infància, adolescència i primera joventut del personatge al Delta de l'Ebre".

Viñas es declara una lectora incansable, sobretot de literatura catalana -"Mercè Rodoreda i Montserrat Roig m'agraden molt", reconeix-, tot i que una autora que li va permetre créixer com a narradora va ser Elizabeth Strout, amb Em dic Lucy Barton. "Ella em va ajudar a veure que es poden escriure bones històries amb personatges quotidians i coses petites", diu.