REPORTATGE
ANTONI RIBAS TUR

Els poemes “falsament senzills” de John Berger

'Poemes escollits' de John Berger. Edicions de 1984. Traducció de Montse Basté i Martí Sales. 320 pàg. / 21,50 €

Els poemes “falsament senzills” de John Berger / SALVATORE DI NOLFI / EFE Zoom

Martí Sales i la traductora Montse Basté col·laboren des que el primer va traduir Fut, de Jim Doge (Edicions de 1984). Fut va aparèixer fa deu anys i es pot ben dir que celebren l’aniversari de la "joint venture", com diu Martí Sales, en gran: la mateixa editorial acaba de publicar a la seva col·lecció de poesia la traducció a quatre mans dels Poemes escollits de John Berger (Londres, 1926 - París, 2017). El llibre reuneix els poemes que estaven esparsos en diferents obres i inclou diverses il·lustracions del fill de Berger, Yves. “És una poesia molt difícil de traduir”, reconeix Sales. “John Berger feia servir un anglès que és comprensible i planer -afegeix-, no feia servir unes estructures ni un vocabulari gens complexos, però les estructures de sentit no són tan senzilles. Quan et poses a treballar els versos, veus que hi ha polisèmies de sentit del vers que no són fàcils de mantenir en un altre idioma, i com a traductor has de prendre unes decisions que deunidó”.

Precisament un dels primers poemes del recull és un Autoretrat 1914-1918 que en català apareix així: “Ara em sembla que vaig ser molt a prop d’aquella guerra. / Vaig néixer vuit anys després que s’acabés / quan la vaga general va fracassar. / Però vaig néixer entre bengales i metralla / sobre taulons de fusta / entre extremitats sense cos. / Vaig néixer de la mirada dels morts / embolcallats amb gas mostassa / i alletat en una trinxera”. “Els poemes són falsament senzills a primer cop d’ull, però per resoldre’ls d’una manera satisfactòria hi has de donar moltes voltes. Ens hi hem passat molt temps perquè les traduccions siguin el màxim d’acurades possible”, subratlla Sales.

Com altres autors que tenen una obra tan polièdrica, les novel·les i els assajos de John Berger han tingut més ressò que la seva obra poètica. Sí que ja estava traduïda al castellà des de fa dècades, a l’editorial Visor i la del Círculo de Bellas Artes. Ha trigat a arribar en català, tot i que John Berger va tenir una relació fluida amb Catalunya: va ser un dels col·laboradors més estimats de Maria Muñoz i Pep Ramis, l’ànima de la companyia de dansa Mal Pelo, i l’Arts Santa Mònica va organitzar una exposició a partir del seu llibre D’A a X concebuda per la cineasta Isabel Coixet i l’arquitecta Benedetta Tagliabue.

Poemes de lluita i memòria

Al marge d’ D’A a X, Edicions de 1984 ha publicat el seu llibre d’art més conegut, Maneres de mirar, un clàssic de la teoria de les imatges, i Amb l’esperança entre les dents (Temps maleïts), un clam a la resistència contra la manipulació. John Berger també està traduït al català a l’editorial Viena, que va publicar Sobre el dibuix, un conjunt d’assajos que arrenca amb les pintures rupestres de la cova de Chauvet.

La temàtica artística també apareix esporàdicament dins Poemes escollits, tot i que en seccions dedicades a la història i l’emigració, on es pot llegir aquest altre poema, titulat Terra : “la closca porpra de la terra / pentinada a la tardor / i en temps de fam / els ossos metàl·lics de la terra / arrencats a mà / l’església damunt la terra / braços del nostre rellotge crucificat / no queda res”. Precisament la duresa dels temes ha sigut un altre dels afegits a la feina de traducció: “El procés de submergir-me en la seva obra ha sigut dur i dolorós”, diu Sales. “Els temes de la poesia de Berger són bèsties, es veu a primer cop d’ull -afegeix-. Els seus grans temes són les lluites per la memòria i la identitat, la guerra i la pèrdua”.

Per a Berger, com va explicar ell mateix en un text inclòs en el llibre Y nuestros rostros, mi vida, breves como fotos (Nórdica), la poesia era “més a prop de les oracions que dels contes”. Malgrat que la poesia fa servir les mateixes paraules i la mateixa sintaxi que “l’informe anual d’una empresa multinacional”, l’autor creia que “el poeta situa el llenguatge fora de l’abast del temps”. “O, més exactament, el poeta s’aproxima al llenguatge com si fos un lloc, un punt de trobada on el temps no té cap finalitat, on el temps queda absorbit i dominat”.

John Berger també pensava que la poesia superava el seu autor i la fama que podia adquirir: “La poesia parla sovint de la seva pròpia immortalitat, i aquesta reivindicació és molt més transcendent que la del geni d’un poeta determinat pertanyent a una història cultural determinada”. Per a ell mai no es podia parlar d’una “promesa de la poesia”, perquè “una promesa es projecta en el futur, i és precisament la coexistència del futur, el present i el passat el que proposa la poesia”. En aquell text, Berger també va apuntar quins efectes pot produir la lectura de poesia: “Indiferents al desenllaç, els poemes travessen els camps de batalla socorrent el ferit, escoltant els monòlegs delirants del triomf i de l’espant. Procuren una mena de pau. No per la hipnosi o la confiança fàcil sinó pel reconeixement i la promesa que el que s’ha experimentat no pot desaparèixer com si mai no hagués existit [...] La promesa és que el llenguatge ha reconegut, ha donat aixopluc, a l’experiència que ho necessitava, que ho demanava a crits”.

Una poesia “molt fractal”

Un altre dels temes dels Poemes escollits de John Berger és el dels indrets: “Una papallona pertorba un gra / el gra un altre / fins que hi ha tanta fricció en la pols / que el cel vessa la seva llet blava / damunt les pedres que han concebut / Ha nascut un dia / Per la mirada escarpada dels seus ulls oberts / els arbres fan camí”, es pot llegir al poema titulat A Remaurian.

John Berger va començar a escriure poesia a mitjans dels anys 50 però no la va aplegar en un recull fins gairebé 40 anys després, Pages of the Wound, traduït al castellà com a Páginas de la herida: antología poética (Visor). Per a Martí Sales la poesia de Berger és “molt fractal” perquè “es conté tota en cada vers”. “Hi batega un mateix món -explica-, una mateixa sensibilitat, una mateixa germanor en el patiment i una mateixa voluntat de supervivència. Crec que no és un poeta que tingui unes etapes molt marcades i que hagi variat la seva manera d’aproximar-s’hi al llarg de la seva vida”.

Poemes escollits finalitza amb la secció El meu amor : “El vespre lleuger / com de nit els teus dits / no s’atura mai / Des del semàfor apagat / les nostres rialles creuen el carrer / Sota els teus braços / l’abril / Més tard a l’hamaca / vermella pinyol de préssec / ens estirarem en la fruita partida / el ganivet els nostres dos noms”, diu el poema Escena de carrer.