Deu històries d'èxit de les editorials independents catalanes

BarcelonaJosep Ramoneda, president de Grup 62, assegurava recentment que, de cada deu llibres venuts en català, tres pertanyen a alguns dels quinze segells del grup, entre els quals hi ha Columna, Proa i Empúries. Pocs dies després, Periscopi, una de les editorials independents amb més repercussió entre els lectors de l'última dècada, feia públic que passava a formar part del Grup 62. "Davant de les inclemències del sector editorial, poder tenir el suport d'un gran grup dona tranquil·litat", assegurava el seu editor, Aniol Rafel. La notícia ha fet tremolar el món del llibre català, tot i que cal tenir present que durant l'última dècada algunes editorials independents –al marge de Periscopi– han tingut èxits impressionants o han estat capaces de construir catàlegs d'una gran importància cultural. En triem una desena.

Un any i mig després de publicar la primera de les sis entregues de Blackwater, de Michael McDowell, Blackie Books ha arribat a la xifra espectacular d'un milió d'exemplars venuts de tota la sèrie, dels quals "gairebé 150.000 són en català", segons Jan Martí, l'editor. Blackwater ha aconseguit seduir tant lectors exigents com tiktokers narrant les vicissituds d'una família d'un petit poble d'Alabama que acull una desconeguda que els canviarà la vida a causa, en part, de la seva monstruositat. "És un d'aquells llibres que traspassen la barrera del lector habitual i arriben a gent que no té l’hàbit de llegir habitualment i que reconnecta amb el plaer de la lectura", afegeix Martí. McDowell, autor de culte que va morir el 1999 sense tastar l'èxit que les seves novel·les tenen avui, tornarà a les llibreries catalanes aquesta tardor amb Filla de la venjança, on una noia persegueix una assassina amb poders paranormals al final del segle XIX.

Des del 2014, L'Altra pot presumir d'haver descobert el talent narratiu d'Alicia Kopf, Xavier Mas Craviotto i Irene Solà –tots tres a través del premi Documenta–, de consolidar l'obra de Toni Sala i Pep Puig i d'apostar per "veus internacionals de qualitat i per a un públic ampli", segons explica la seva editora, Eugènia Broggi, entre les quals cal destacar les de Lucia Berlin, Vivian Gornick i Nora Ephron. L'autora que, de moment, han venut més és la irlandesa Maggie O'Farrell: després de publicar-ne Aquest deu ser el lloc el 2017, van anar guanyant lectors amb cada nou llibre, fins que va arribar Hamnet el 2021 i va superar totes les previsions. "Només de Hamnet n'hem venut 25.000 exemplars, però a O'Farrell li hem publicat set llibres –diu Broggi–. Un èxit com aquest demostra que una editorial independent pot competir amb les grans a tots els nivells, contràriament al que ens volen fer creure". Aquesta tardor, L'Altra publica Escenaris, amb la qual Toni Sala tanca la trilogia que va inaugurar Els nois, primer títol de l'editorial. També aposta per Yiyun Li, amb una mirada insòlita sobre el dol (A la natura les coses només creixen), i per Frode Grytten, amb un homenatge a la vida petita a partir d'una història de comiat i retrobament (El dia que va morir en Nils Vik).

Entre els molts encerts recents d'Angle, que forma part de 9 Grup Editorial –on també hi ha Cossetània i Eumo–, hi ha hagut la destresa d'oferir en català les novel·les d'Otessa Moshfegh, Percival Everett i Julian Barnes, el bon olfacte per apostar per nous valors com Alba Dalmau, Mònica Batet i Albert Pijuan –que acaba de rebre el premi Crexells amb La Gran Substitució– i el mèrit d'haver publicat Annie Ernaux tres anys abans que guanyés el Nobel de literatura. "Publicar Ernaux ha estat una aposta molt personal, fins i tot diria que molt emocional, perquè l'havia començat a llegir fa anys i m’havia marcat molt", explicava la seva editora, Rosa Rey, poc després de l'anunci del guardó literari més prestigiós del món. Des d'Els anys han publicat set llibres més d'Ernaux i anuncien per a la tardor La vergonya, a més de novetats de Bel Olid, Leïla Slimani i Sheila Heti.

En menys de quatre anys, La Segona Perifèria s'ha convertit en una de les noves editorials independents més intrèpides i valuoses del panorama català gràcies a una triple línia: els autors del país (Leticia Asenjo, Damià Bardera, Anna Pazos...), les traduccions (Etgar Keret, Bette Howland, Ielena Kostiutxenko) i la recuperació de clàssics. "M'agraden molts els llibres de no-ficció de Stefan Zweig i vaig veure que aquest forat estava disponible en català –diu Miquel Adam, l'editor–. Vaig començar per Maria Antonieta, una biografia de gairebé 600 pàgines. Creia que seria un longseller, que s'aniria venent a poc a poc però bé, i sorprenentment el llibre es va comportar com un bestseller a partir del segon mes a les llibreries". De Maria Antonieta, La Segona Perifèria n'ha venut més de 6.500 exemplars. "Va suposar una alegria econòmica i moral molt important", assegura Adam. De Zweig, l'editorial ha publicat aquesta primavera Castellio contra Calví i en prepara un tercer títol, Maria Estuard. Una de les novel·les més ambicioses i singulars que publicarà a la tardor és Ferrocarrils de Mèxic, de Gian Marco Griffi. "És un d'aquells llibres que en principi van contra les lleis dels mercat, però que una editorial independent es pot permetre, perquè val la pena publicar també per plaer", diu Adam.

Els primers llibres de Males Herbes van arribar la tardor del 2012, com els de Periscopi. "Els editors independents portem una temporada de visibilitzar molt el dolor, potser en excés, i per trencar aquest pessimisme crec que val la pena recordar que des d'una editorial petita com la nostra hem aconseguit consolidar les veus d'Elisenda Solsona, Ferran Garcia i Roser Cabré-Verdiell –diu Ricard Planas, que va fundar l'editorial juntament amb Ramon Mas–. Si tens fe en el que publiques, l'èxit arriba tard o d'hora. No es tracta d'una qüestió de romanticisme, les bones vendes ho demostren". Les últimes novel·les dels tres autors esmentats avalen l'afirmació. En tretze anys de periple editorial, Males Herbes també ha reivindicat referents del fantàstic i la ciència-ficció com Philip K. Dick, Kurt Vonnegut, Ievgueni Zamiatin i Karel Capek. A la tardor publicarà novetats d'Elisabet Riera, Daniel Genís i Mas, Mara Faye Lethem, Theodore Sturgeon i James M. Barrie.

Un dels projectes editorials més singulars del panorama català és el de la centenària Barcino. Fundada el 1924 per Josep Maria de Casacuberta, ha estat gestionada des del 1970 per la família Carulla, tot i que "sempre ha mantingut la independència", recorda el seu editor actual, Oriol Magrinyà. En poc més de cinc anys, Magrinyà i el seu equip –format per tres persones més– han replantejat l'editorial sense perdre'n l'essència i han impulsat la col·lecció Imprescindibles. "Ens ha permès mostrar de forma oberta i descarada que no renunciem a les dinàmiques del mercat apostant pels clàssics –admet–. És una proposta de repensar, completar i ampliar el cànon de la literatura catalana, que va des de novel·les indiscutibles com la Vida privada de Sagarra i La punyalada, de Marian Vayreda, a apostar per autores com Carme Karr i Dolors Monserdà, de la qual hem aconseguit que La fabricanta es convertís en el nostre tercer Imprescindible més venut". La col·lecció va començar amb Tirant lo Blanc al final del 2021 i n'han sortit dotze volums fins ara: "Tenim en compte l'equilibri entre els gèneres literaris, mirem de publicar tants homes com dones i tenim visió de Països Catalans". Acaben de publicar Antologia poètica de Teodor Llorente, "el Verdaguer valencià", i enllesteixen un volum sobre la mallorquina Maria Antònia Salvà.

El 2017, Maria Bohigas va rebre dues novel·les breus al correu genèric de Club Editor. "Em va cridar l'atenció el missatge que les acompanyava –recorda–: va aconseguir que comencés a llegir la primera de les novel·les de seguida. Era una veu molt especial, veritablement original i fèrtil. No s'assemblava a res del que havia llegit abans". L'autora era Eva Baltasar. Els llibres, Permagel i Boulder. "Vam publicar Permagel al principi del 2018: tot i que l'Eva no era una personalitat pública, la novel·la va arrencar bé, i per Sant Jordi ja es venia força. Quan li van donar el premi Llibreter, l'únic que tenim per una obra escrita en català, la repercussió va créixer encara més". Els gairebé 30.000 exemplars venuts de la novel·la no trigaran a ser igualats per Boulder (2020), que ja en suma més de 25.000. De les dues novel·les següents de l'autora, Mamut (2022) i Ocàs i fascinació (2024), se n'han venut més de 15.000 exemplars. "L'Eva és una de les poques autores que pot viure de l'escriptura de creació en català –comenta Bohigas–. Ara mateix està traduïda a 24 llengües i amb Boulder va ser finalista al Booker". Si tot va bé, Club Editor publicarà nou llibre d'Eva Baltasar l'any que ve.

Quan, el 2007, Adesiara va publicar els seus primers llibres, l'editor Jordi Raventós no va deixar de sentir que durarien un any. "S'equivocaven. Estem a punt d'arribar al nostre títol número 250, sense haver canviat gaire el nostre plantejament inicial: publicar clàssics, obres mestres de la literatura de tots els temps que no passen mai de moda", explica. Entre les proeses que ha aconseguit Adesiara hi ha haver venut gairebé 3.000 exemplars del Poema de Gilgameix, una de les obres literàries més antigues que es conserven, datada fa uns 4.000 anys. "També hem venut molt bé Converses de meuques, de Llucià de Samòsata, i Tal qual, de Paul Valéry", afegeix l'editor, conegut per emprendre projectes arriscats que sovint, contra pronòstic, acaben sent rendibles. "Una de les primeres bogeries que vam editar va ser Saviesa grega arcaica –recorda–. El llibre va per la tercera edició i hem superat els 2.500 exemplars venuts". L'última temeritat ha estat reunir tots els contes de Hans Christian Andersen en dos volums. "La inversió ha estat molt grossa, però en pocs mesos ens acostem al miler d'exemplars venuts", assegura Raventós. Pròximament, Adesiara publicarà la primera traducció catalana del Finnegans Wake de Joyce i les 2.000 pàgines de Vida de Samuel Johnson, escrita per James Boswell.

"L'èxit és poder fer possible coses que no t'ho semblaven: en el nostre cas hem aconseguit crear-nos una identitat fugint de qualsevol idea de nínxol. Som una de les editorials més eclèctiques del sector", defensa Jordi Puig, director editorial de Comanegra. Entre les desenes de títols del seu catàleg destaca la sèrie sobre l'imaginari fantàstic català, amb títols com El gran llibre de les bruixes catalanes (2023), La capsa vermella (2019) –que recollia el descobriment de més de 5.000 fotografies fetes per Antoni Campañà durant la Guerra Civil– i la novel·la El primer emperador i la reina Lluna, de Jordi Cussà, primer dels sis llibres de l'autor disponibles al catàleg. "Una de les coses que més il·lusió m'han fet a títol personal ha estat aconseguir que Julià de Jòdar tornés a escriure", comenta Puig. Primer van arribar Els Vulnerables (2018) i més endavant La casa tapiada (2024). "No serà l'última novetat de Jòdar que publiquem", avança. Entre els projectes de futur més ambiciosos de l'editorial hi ha els quatre volums de Josep i els seus germans, de Thomas Mann, obra fins ara inèdita en català.

"Els editors de LaBreu vivim d'altres coses per no haver de preocupar-nos del múscul editorial, però no devem ni un duro a ningú", afirma Ester Andorrà, que va fundar LaBreu amb Marc Romera el 2004. L'any que ve celebraran el vintè aniversari d'una de les col·leccions més emblemàtiques de l'editorial, Alabatre, on han publicat gairebé 150 llibres de poemes d'autors com Josep Pedrals, Susanna Rafart, Katherine Mansfield i Francesc Garriga. "Els quatre llibres de Paul Celan ens han anat molt bé i és un projecte que difícilment hauria publicat ningú més –recorda Andorrà–. El seu traductor, Arnau Pons, va rebre el Premio Nacional a la traducció de Cristall d'alè (2015)". L'editora remarca que LaBreu també publica narrativa i que és en aquest gènere que han tingut "més fortuna comercial", amb llibres com Els irredempts, de Cristina Garcia Molina, i les diverses novel·les que han publicat de Serguei Dovlàtov. "Quan parlem d'èxit sempre es mira cap a l'economia, però a nosaltres ens omple més vendre 600 exemplars de Veure i saber, de Paul Klee, que no vendre'n 3.000 d'un manual d'autoajuda", comenta l'editora. Aquesta tardor, LaBreu posarà en circulació Agafa la teva creu, el nou poemari d'Antònia Vicens, i la novel·la El que la Maisie sabia, de Henry James. L'any que ve arribarà la poesia completa de Feliu Formosa.