BarcelonaLa col·lecció Alabatre de LaBreu Edicions es va presentar en societat un vespre al bar Horiginal del número 29 del carrer Ferlandina. Era l’any 2006 i la sala estava plena de poetes, alguns dels quals acabarien formant part del catàleg impulsat per Ester Andorrà i Marc Romera. “Si recordo els inicis ens veig com dos amics eixelebrats que, a base d’anar coincidint en recitals i sopars, vam acabar prenent la decisió de començar una col·lecció de poesia –diu Romera–. L’Ester va ser qui va llaurar el terreny: havia fet un màster d’edició, tenia una impremta i es va despenjar publicant un conte que revisitava el mite de Sant Jordi i una antologia de la revista digital Paper de Vidre”.

Encara que aquells primers llibres eren de narrativa, Andorrà i Romera no només llegien molta poesia sinó que n’escrivien (l’últim que ell havia publicat, La pau del cranc, havia guanyat el premi Gabriel Ferrater el 2002). “Des del principi no ens hem volgut casar amb cap moviment ni tendència concreta –diu Andorrà–. Excepte tres o quatre títols que els autors ens han demanat que no reimprimíssim, la resta estan tots disponibles”. Aquesta primavera publicaran el seu primer llibre a LaBreu autors com Mireia Calafell, Míriam Cano i Esteve Plantada. “Treballem a un parell o tres d’anys vista, però a vegades trenquem la programació per incloure algun autor a qui perseguíem des de fa temps”, continua Andorrà.

El número 1 d’Alabatre va ser Cartes de sotamà, de Jordi Vintró. “Des de llavors gairebé tots els números simbòlics de la col·lecció han estat per a ell –comenta Romera–. El 25 va ser La bassa de les oques i el 50, la traducció que Vintró va fer de Noves impressions d’Àfrica, de Raymond Roussel. I ara el número 100 és Obtenir l’auster albó, de Sebastià Bonet, que va acompanyat dels comentaris de Vintró. És una lliçó d’hermenèutica, subjectiva, meravellosa i molt divertida”. Un dels lectors entusiastes del llibre ha estat Josep Pedrals, que des d’El furgatori (2006) ha reincidit dues vegades a Alabatre. “La trilogia d’en Pedrals no és només una fita, sinó una meravella que m’ha donat empenta per continuar”, assegura l’editora.

Singular, lúcida i incòmoda: l'obra completa de Francesc Garriga

Una doble vida

Tenint en compte que LaBreu “no és una empresa, sinó una associació sense ànim de lucre”, gran part dels beneficis que Andorrà i Romera fan amb els llibres els han de reinvertir en futurs títols. A l’equip de l’editorial cal afegir-hi Ignasi Pàmies, que va agafar el relleu de Miquel Adam. “Tots tres tenim feines a jornada completa, i les hores que dediquem a LaBreu són a costa de sacrificar les nostres vides personals”, diu Romera. Andorrà afegeix que quan van començar pensaven que “mantenir el ritme durant gaire temps era inviable”. Ara no només celebren el centenar de títols d’Alabatre, número al qual molt poques col·leccions de poesia en català arriben, sinó que poden presumir d’haver tirat endavant dues col·leccions de narrativa, Cicuta i La Intrusa.

Al catàleg hi tenen llibres de Màrius Sampere, Francesc Garriga, Antònia Vicens, Blanca Llum Vidal, Laia Martínez i López i Eduard Escoffet, i traduccions de Paul Celan, François Villon, Friedrich Dürrenmatt i Philip Larkin. “A Alabatre publiquem entre vuit i deu llibres l’any –diuen–. El 2019 vam fer 140 presentacions, i unes 80 van ser de títols de poesia”. Romera recorda una frase que s’ha sentit dir sovint durant aquests 14 anys de feina: “Quan et diuen que jugues a una altra lliga, s’equivoquen. Nosaltres no juguem a futbol, com els grans grups, sinó a un altre esport. Potser futbol sala”.

Encara que els editors inverteixin bona part dels caps de setmana en recitals, festivals i fires, recorden que, des que s’hi van posar, amb referents al cap com Cafè Central, “l’esperit” d’El Mall i “el bon gust” de Quaderns Crema, la poesia “ha guanyat presència a les llibreries” i han nascut editorials com AdiA, Terrícola, Godall i El Buc. “LaBreu no tenim afany de lucre, però tampoc de ruïna –diu Andorrà–. L’editorial ens ho aporta tot i res. Hi ha alegria i satisfacció, però també esforç”. De moment esperen continuar publicant durant una dècada més. “No pensem en el relleu –afegeix Romera–. Em jubilaré abans de professor que d’editor”.

Cinc llibres emblemàtics del catàleg

‘El furgatori’, de Josep Pedrals

En la primera remesa de novetats d’Alabatre, juntament amb Cartes de sotamà, de Jordi Vintró, i L’ull entorn, d’Andreu Subirats, Josep Pedrals va donar a conèixer El furgatori, primer volum de la trilogia dedicada a l’inoblidable i picaresc Quim Porta.

‘Cristall d’alè’, de Paul Celan

El 2012 LaBreu va emprendre un dels projectes més ambiciosos: publicar l’obra completa de Paul Celan, amb traducció d’Arnau Pons. Després de De llindar en llindar van arribar Cristall d’alè (2015) –que va rebre el Premio Nacional de poesia– i Reixes de llengua (2019).

‘Tots els cavalls’, d'Antònia Vicens

Mentre Andorrà i Romera esperen que Antònia Vicens els lliuri un nou volum de poesia visionària, recorden el plaer d’haver-li publicat Tots els cavalls (2017). El llibre de l’autora mallorquina va néixer a partir d’un somni en què va veure els quatre cavalls de l’Apocalipsi galopant.

‘Cosmonauta’, de Francesc Garriga

El 2017 la col·lecció Alabatre va reunir els 14 llibres de Francesc Garriga publicats en vida de l’autor i un d’inèdit, Llàtzer. La veu singular, lúcida i incòmoda del poeta va ressonar per primera vegada en un sol volum de color blau elèctric de 854 pàgines.

‘Convivència d’aigües’, de Zoraida Burgos

Una de les aspiracions dels editors és “anar completant la publicació de l’escola tortosina”, que va arrencar amb Andreu Subirats, va continuar amb Convivència d’aigües, de Zoraida Burgos, i continuarà –si pot ser– amb Ricard Martínez Pinyol i Josep Ramon Roig.