BarcelonaL'Altra va començar a arrencar el vol el juny del 2013, quan Eugènia Broggi va deixar Empúries, segell d'Edicions 62, després de treballar-hi durant una dècada. Nou mesos després arribaven a llibreries els dos primers títols de l'editorial, Els nois, de Toni Sala i L'última nit, de James Salter. "Va ser una declaració d'intencions: L'Altra volia presentar un catàleg equilibrat entre autors d'aquí i de fora, fonamentalment de narrativa contemporània", recorda Eugènia Broggi dies després d'una multitudinària festa de celebració dels deu anys del projecte a l'Heliogàbal.

Des del 2014, L'Altra pot presumir d'haver descobert el talent narratiu d'Alicia Kopf, Xavier Mas Craviotto, Irene Solà i Maria Arimany –tots quatre a través del premi Documenta–, de consolidar l'obra de Toni Sala, Pep Puig i Eduard Márquez i d'apostar per "veus internacionals de qualitat i per a un públic ampli", entre les quals cal destacar les de Lucia Berlin, Vivian Gornick, Maggie O'Farrell i Colum McCann. "Venint d'una editorial gran com Empúries, tenia clar que des de L'Altra no volia entrar en la voràgine de buscar els llibres estrella de les fires, o d'haver de participar del joc de les subhastes, en què sovint el que acaba passant és que es crea un relat extraliterari –comenta Broggi–. Cada vegada m'agrada menys prendre decisions precipitades. Abans de dir que sí o que no necessito dos dies".

El poder de la narrativa del jo

Al setembre del 2015 Vanessa Moreno va entrar a l'editorial per substituir Laia Collet al capdavant de la premsa i la comunicació. "Després d'estudiar Psicologia i Història de l'Art vaig fer un curs sobre l'ofici d'editar amb Silvia Querini, que encara estava a Lumen –recorda–. Va ser així que en una de les sessions vaig poder conèixer l'Euge". A l'entrevista de feina, es va permetre criticar dos llibres del catàleg que no li havien acabat de fer el pes. "L'Altra té una fe autèntica en cada títol que publica", comenta, i Eugènia Broggi li dóna la raó. "En una dècada no ens hem mogut gaire del que fèiem al principi –afegeix–. Potser el que ens distingeix d'altres editorials independents és que publiquem força literatura del jo i narrativa vivencial". Un cop d'efecte inicial va ser llançar-se a la piscina publicant, a partir del 2015, els sis volums de La meva lluita, de Karl Ove Knausgard, que sumen més de 3.500 pàgines. De seguida s'hi van afegir els relats autobiogràfics de Lucia Berlin (Manual per a dones de fer feines va guanyar el premi Llibreter el 2016) i el díptic de memòries de Vivian Gornick, Vincles ferotges i La dona singular i la ciutat (2017). "Si he de triar entre els escriptors que miren cap enfora i els que miren cap endins, m'interessen cada vegada més els segons", explica Broggi. "Els llibres de memòries em donen respostes a preguntes que em faig, i en alguns casos són un descobriment total", afegeix Vanessa Moreno.

Han estat molts, els encerts de L'Altra al llarg d'aquests deu anys. El 2017 van publicar Aquest deu ser el lloc, de Maggie O'Farrell, primera de les set novel·les que actualment tenen al catàleg de l'autora nord-irlandesa. "S'havia deixat de publicar en català, i tot i que després de llegir aquesta novel·la vaig pensar que era massa llarga, l'Abel Ramon, que també l'havia llegit per a nosaltres, em va acabar convencent perquè la publiqués", explica Broggi. Quatre anys després, l'èxit de Hamnet va ser tan sonat que encara ara és el llibre més venut de l'editorial, seguit dels contes de Lucia Berlin i de Gina, de Maria Climent.

L'aposta per la literatura juvenil

"El punt d'inflexió més gros va ser el 2019, quan vam prendre la decisió de començar un segell de literatura juvenil, L'Altra Tribu", continua Broggi. Aquí va ser on va entrar en joc Marina Llompart, que després de llicenciar-se en Estudis Literaris havia fet un màster en literatura infantil i juvenil i havia treballat de llibretera a la FNAC de l'Illa. "Si en l'edició per a adults diuen que es publica massa, aquest excés encara és més evident en literatura infantil i juvenil –assegura Llompart–. Des de L'Altra Tribu publiquem entre 4 i 6 novetats l'any i procurem cuidar molt cada títol". En només un lustre, L'Altra Tribu ha rebut el premi Llibreter per a Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l'univers, de Benjamin Alire Saenz (2020) i per Mary John, d'Ana Pessoa (2022).

"Encara que la premsa faci molt poc ressò de la literatura infantil i juvenil, hi ha llibres que es poden vendre sostingudament durant 3 i 4 anys", continua Llompart. Autors com Pep Puig i Eduard Márquez tenen presència als dos segells, i properament Ramon Mas s'incorporarà també a L'Altra Tribu poc després d'haver publicat Els murs invisibles. A la tardor, L'Altra publicarà la nova novel·la de Max Porter, Shy [Tímid] i juntament amb Males Herbes, en la col·lecció que tenen a mitges, Les Altres Herbes, presentaranThe Secret History [La història secreta], primera novel·la de Donna Tartt. Fins llavors, l'obra de la nord-americana haurà estat inèdita en català.

"De cara al futur, si una cosa tenim clara és que no volem créixer –diu Eugènia Broggi–. Volem quedar-nos igual que ara, publicant una quinzena de llibres l'any, els que realment ens interessin. I, si pot ser, cobrant una miqueta més".

CINC PERLES DEL CATÀLEG QUE POTSER NO CONEIXES

Yannick Garcia (Amposta, 1979) és capaç de transformar en un bon conte qualsevol idea que li vingui al cap. A La nostra vida vertical –premi Documenta publicat el 2014– pot fixar-se en els turistes que paguen diners per anar a veure zones catastròfiques, explicar una enigmàtica història protagonitzada per un eunuc i un xafarder, ficar-se en la ment de l’indi Ull Partit o narrar el viatge en cotxe d’un empresari que té un braç esguerrat.

Rere la història d’amor –eròtica, flamígera, lubricada– de Joc i distracció, la tercera novel·la de James Salter (Nova York, 1925), hi ha, soterrades, petites dosis de dramatisme que esquitxen les passejades, sopars i converses que viuen Phillip Dean i Anne-Marie Costallat, la parella protagonista que és observada pel narrador que explica la història.

L'autora de Hamnet té un llarg currículum de problemes de salut i accidents que haurien pogut acabar de la pitjor de les maneres. Com que d’aquestes topades amb la mort se n’ha sortit –setze de pròpies, una de relacionada amb la seva filla– i és una escriptora excepcional, Maggie O’Farrell converteix les situacions de perill que ha viscut en un volum de memòries impressionant, Visc, i visc, i visc, dotat d’una sensibilitat exquisida, capaç d’emocionar sense acudir en cap cas a l’exhibicionisme.

La novel·la més fosca i ambiciosa de Pep Puig està protagonitzada per un traductor que, des d'Altafulla, descobreix l'amor per una veïna, la Marie, al mateix temps que comença a sentir-se gelós d'un trompetista en hores baixes que acaba d'instal·lar-se al poble, l'Edu. El mar de cap per avall (2021) forma un díptic amb Caminant junts per la lluna (L'Altra Tribu, 2020), en què el lector recupera un estiu d'adolescència d'en Marcel.

Construïda des de l’experiència i l’activisme, Els argonautes, de Maggie Nelson, és una història d’amor transgènere que és tan inoblidable com inclassificable. La Maggie s’enamora del Harry Dodge, abans Harriet, i el “T’estimo” que se li escapa la primera vegada que practiquen sexe anal és només el tret de sortida d’un viatge fascinant per emparaular l’amor queer i, de passada, destruir moltes de les idees preconcebudes que tenim sobre la parella, el gènere, el sexe i la maternitat.