Literatura
Barcelona

Tres meravelles de Charles Dickens en català

Club Editor, Proa i Univers recuperen 'Història de dues ciutats', 'Grans esperances' i el 'Pickwick'

Una de les il·lustracions de Robert Seymour per al 'Pickwick' de Dickens / UNIVERS Zoom

Els lectors catalans que vulguin endinsar-se en l'obra esponerosa, addictiva i enlluernadora de Charles Dickens estan d'enhorabona. Coincidint amb el 150è aniversari de la seva mort, tres editorials han recuperat tres exemples emblemàtics de la seva producció: Univers rellança el seu debut, Pickwick (1837), Proa reimprimeix Grans esperances (1861) –totes dues amb les traduccions de Josep Carner– i Club Editor presenta la traducció que Núria Sales ha fet d'Història de dues ciutats (1859), que amb més 200 milions d'exemplars és un dels llibres més venuts de tots els temps. 

"Dickens es posa ombrívol quan parla de la seva infantesa, trista i desgraciada. Al Pickwick trobem un heroi porós i divertit, que s'emborratxa i s'ho sap passar bé". Així descriu Jaume Coll Llinàs, filòleg i marmessor del llegat de Josep Carner, el personatge principal de la novel·la dickensiana, que, en la nova edició d'Univers, frega les 1.500 pàgines. "Que jo conegui, és la primera edició que posa cara a cara l'original anglès amb una traducció –assegura–. Ho hem decidit així perquè creiem que la llengua de Carner com a mínim iguala la de Dickens". Coll Llinàs ha dedicat un any i mig a enllestir el volum –que conté pròleg, epíleg, glossari, il·lustracions i els pertinents canvis–, amb la col·laboració amb Joan Ferrer Costa. "Cal tenir en compte que quan Dickens escriu el Pickwick ho fa en una llengua molt ben cohesionada, amb una gran tradició literària –diu el filòleg–. A Catalunya això no és així". 

L'inesgotable Carner

En un pròleg que reconstrueix les vicissituds del Carner traductor amb una gran minuciositat, Jaume Coll Llinàs explica de quina manera el poeta va treballar en els tres Dickens de Proa. "Van ser autors com Josep Pla i Cèsar August Jordana els que van divulgar el mètode que feia servir Carner des del despatx d'Editorial Catalana: ell llegia en veu alta el que anava traduint i una noia ho picava tot a màquina –explica–. Més tard, Carner corregia el text". Així es va ocupar d'una dotzena de títols entre el 1918 i el 1920, entre els quals hi havia un volum amb Una cançó nadalenca i Una novel·la de vacances. "Una dècada més tard, quan era cònsol a Le Havre, es va comprometre a traduir tres Dickens per a Proa, de la qual era director literari Joan Puig i Ferreter". La primera traducció que havia publicat Proa havia sigut Oliver Twist, de Dickens, en versió de Pau Romeva. "Carner va fer el Pickwick, David Copperfield i Grans esperances –afegeix Coll Llinàs–. Les va lliurar amb tan poca diferència, entre el setembre del 1930 i el juny del 1931, que penso que les va traduir alhora". Les vicissituds editorials van fer que el Pickwick aparegués el 1931, Grans esperances el 1934 i David Copperfield molt més tard, el 1964, "en el vuitantè natalici del poeta". 

Carner no només era un pencaire excepcional, sinó que va culminar els centenars de pàgines dedicades a Dickens "sense tenir cap diccionari de català a mà –el primer Fabra no sortiria fins al 1932– i disposant de diccionaris insignificants en anglès, probablement el Webster del 1906". En opinió de Coll Llinàs, el Pickwick és "no només la traducció més gran de Carner, sinó la novel·la que hauria volgut escriure". A Contravent en va publicar el 2012 una nova versió, també molt ben considerada, a càrrec de Miquel Casacuberta. 

Charles Dickens Zoom

Charles Dickens / ARA

Dues obres mestres de maduresa

Josep Lluch, editor de Proa, s'ha decidit a recuperar Grans esperances, una de les grans novel·les de maduresa de Dickens, perquè "probablement és la més agraïda de llegir". "Els temes recurrents de Dickens hi reapareixen: hi ha la indefensió de les persones vulnerables, especialment dels orfes, i el xoc entre la innocència individual i la societat com a medi hostil –explica–. Alhora, la llengua que fa servir l'autor, i que Carner reprodueix amb virtuosisme, es pot llegir en veu alta però alhora és sofisticada". Lluch considera que en l'operació de recuperar Dickens "cal mantenir les traduccions de Carner i alhora fer-ne de noves". A més del Pickwick de Miquel Casacuberta hi ha El casalot (1853) i Tots els contes de Nadal (1848), que Xavier Pàmies va publicar a Destino i La Magrana el 2008 i 2009, respectivament. També la nova traducció de David Copperfield de Joan Sellent, recuperada a Navona el 2018, i el singular Postals d'Itàlia, a càrrec de Josep M. Muñoz Lloret per a L'Avenç. I aquest novembre s'hi acaba d'afegir la traducció que Núria Sales ha fet d'Història de dues ciutats per a Club Editor. "La teníem a punt per al 2015, però poc abans de publicar-la vam veure que L'Avenç anunciava la sortida de la mateixa novel·la, amb la traducció que n'havia fet Jordi Arbonès –diu l'editora Maria Bohigas–. Vam decidir que deixaríem passar uns anys abans de recuperar el projecte".

Durant el confinament dels mesos de març, abril i maig, Club Editor va anar publicant al blog de l'editorial un capítol de la novel·la cada dia. "Vam anar donant a conèixer el text per entregues, igual que havia fet Dickens a l'època, i d'aquesta manera nosaltres manteníem el contacte amb els lectors durant aquell parèntesi –recorda–. Igual que es feia al segle XIX, ens vam comprometre a publicar la novel·la en un volum imprès abans no s'acabés l'any". Bohigas refresca algunes de les obsessions de l'autor presents al llibre. "Hi ha l'horror que causa l'evocació del captiveri passat d'un dels personatges –diu–. I també la necessitat de les revolucions, i també el seu caràcter necessàriament destructiu, en relació amb un dels fets importants en la novel·la, la Revolució Francesa".

L'editora assegura que la versió de Núria Sales, "a més de ser atenta al que té d'específic l'època que Dickens descriu", també "aconsegueix traslladar el dinamisme de la llengua anglesa a una llengua romànica com el català, fent-ho parant esment a la poesia i a la dimensió pictòrica de l'autor". Retrobar-se amb l'autor anglès, que Bohigas ha sovintejat des que el va descobrir durant l'adolescència, li ha permès adonar-se "de com enyorava aquesta literatura". "Hi ha pocs plaers com llegir Dickens, i encara queden novel·les seves per traduir al català –diu–. Es tracta de posar-s'hi".