BarcelonaMisterio en el Barrio Gótico, la nova novel·la de Sergio Vila-Sanjuán (Barcelona, 1957), comença amb l'aparició d'un fantasma al protagonista de la història, Víctor Balmoral, veterà periodista, solter i de "pròstata molt disciplinada". La trobada sobrenatural té lloc la mateixa matinada en què es descobreix un cadàver al palau Sallerich, que després d'haver pertangut durant segles a una família noble barcelonina ha estat traspassat a un promotor per explotar-lo "turísticament i cultural".

"La novel·la combina dues trames d'investigació –diu l'autor des de l'exclusiu Cercle del Liceu, club privat fundat el 1847 que és un dels escenaris del llibre–. La primera té a veure amb el present del Barri Gòtic i en com hi ressona el passat. La segona gira al voltant d'una jove mare hippy que va desaparèixer als anys 80 i que em permet connectar amb les aspiracions, èxits i fracassos de la seva generació, que també és la meva". Des de finals dels 70, Vila-Sanjuán ha estat un dels periodistes culturals catalans més influents, primer des d'El Correo Catalán i El Noticiero Universal, però sobretot al capdavant del suplement Cultura/s de La Vanguardia, que dirigeix des de fa gairebé tres dècades. "N'hi ha que encara conservem les ganes de fer coses: d'altres han tingut biografies més aviat estranyes", comenta.

Amb Misterio en el Barrio Gótico, que arriba vuit anys després de la novel·la predecessora, El informe Casabona (Destino, 2017), Vila-Sanjuán ha rebut el premi Fernando Lara, dotat amb 120.000 euros i publicat per Planeta. "Em va fer molta il·lusió guanyar-lo, no només pels motius obvis, sinó perquè el primer que el va rebre va ser Terenci Moix, el 1996, amb El amargo don de la belleza –recorda–. Des que vaig llegir El dia que va morir Marilyn, Moix em va marcar per entendre la narrativa sobre Barcelona. En aquells moments li vaig arribar a escriure una carta que mai no em va contestar, tot i que el primer cop que el vaig entrevistar em va assegurar que encara la conservava". Vila-Sanjuán i Moix van ser amics fins al final de la vida de l'autor de No digas que fue un sueño. "Dues setmanes abans que morís el vaig anar a veure i em va demanar que li comprés tabac. Primer li vaig dir que no, perquè el tabac l'estava matant, però em va dir que si no ho feia jo l'hi demanaria a algú altre i ho aconseguiria igual –explica–. Encara em penedeixo d'haver-li comprat tabac".

La desaparició "d'un amic de veritat"

És Misterio en el Barrio Gótico una novel·la crítica amb la Barcelona actual? "Cada vegada faig menys judicis morals. El turisme afecta totes les grans ciutats boniques. A curt termini no es resoldrà", opina. Al llibre, "uns senyors decideixen convertir el Gòtic en una zona homogènia en clau medieval, amb l'aspiració que arribi a ser una referència a tot Europa". Víctor Balmoral, el protagonista d'aquesta història d'intriga, té opinions força negatives de la reconversió digital del periodisme i es resisteix a jubilar-se. "Una de les preguntes importants que em faig a la novel·la té a veure amb l'amistat –continua l'autor–. Hi ha un moment que et demanes què et falta, quan un amic de veritat desapareix". El fantasma que manté converses amb Balmoral està inspirat en una amistat amb qui Vila-Sanjuán sempre es discutia i que va morir.

Si el periodista i novel·lista hagués de definir la Barcelona actual amb una sola paraula seria aquesta: "estimulant". "M'agradaria que en el futur la ciutat recuperés el grau d'intensitat dels anys de la Gauche Divine o de l'etapa preolímpica –comenta–. Van ser dues etapes d'una gran creativitat. La ciutat té prou força per tornar a aquella esplendor".