Editorial
JORDI NOPCA

Adesiara, deu anys de bon gust literari

Adesiara, deu anys  De bon gust literari Zoom

Adesiara va publicar els tres primers títols el desembre del 2007. Eren Carta a la posteritat i Carta a Boccaccio de Francesco Petrarca, Història del Diable de Daniel Defoe i El retrat de W.H. d’Oscar Wilde, inèdits fins llavors en català. La traducció de clàssics -antics i contemporanis- ha estat un dels eixos de l’editorial, dirigida per Jordi Raventós. “Hem treballat amb traductors de prestigi però també amb traductors joves, amb la voluntat d’ajudar-los a obrir-se camí -comenta-. Fa uns anys teníem encarregada Emma, de Jane Austen, però l’Alba Dedeu em va escriure per dir-me que el volia fer ella perquè era el llibre de la seva vida”. Després d’ Emma, Dedeu -que es va donar a conèixer com a escriptora de contes- ha traduït novel·les de Carson McCullers, Natalia Ginzburg i Gabriele d’Annunzio.

Entre la nòmina de traductors que han treballat amb Adesiara hi ha Cristián Carandell, Joan Casas, Feliu Formosa, Manuel Forcano, Joaquim Mallafrè, Carolina Moreno, Albert Nolla, Xavier Pàmies i Alfred Sargatal. “Sempre hem volgut tenir cura del procés d’edició de tots els llibres que publiquem”, assegura Raventós. Adesiara llança entre 10 i 12 títols l’any, i té tota la programació plena fins al 2022. Combina les traduccions d’autors com Apollinaire, Alexandre Dumas, Omar Khayyam, Georg Trakl, T.S. Eliot i Fiódor Dostoievski amb la recuperació de llibres d’autors catalans introbables, com ara Sempre han tingut bec les oques, de Joaquim Miret, Primera part, de Cèlia Suñol, i El pont de la mar blava, de Lluís Nicolau d’Olwer. Les dues últimes novetats són L’última temptació de Crist, de Nikos Kazantzakis (1883-1957) i Els dimonis de Loudun, d’Aldous Huxley (1894-1964). Són dos autors que ja formaven part d’Adesiara. El primer, gràcies a Ascesi, tot i que ara arriba una de les seves novel·les emblemàtiques, juntament amb Alexis Zorbàs. “ L’última temptació de Crist és un llibre excepcional perquè proposa una biografia psicològica de Jesús -explica Ernest Marcos, professor del departament de filologia grega de la Universitat de Barcelona-. Kazantzakis aborda la problemàtica d’una persona en qui conviu la part humana i la divina. Amb L’última temptació..., l’escriptor va convertir Jesús en un personatge modern”. Marcos qualifica de “proesa” la traducció del jove Pau Sabaté, professor en un institut de Cerdanyola que es va estrenar amb L’enemic de la barba, de Julià l’Apòstata (Adesiara, 2016). “El joc que estableix amb els llibres de l’Antic i el Nou Testament és molt interessant -comenta-. Un dels personatges que sorprendrà els lectors és el de la verge Maria, que està desesperada i un punt amargada després d’haver experimentat la intromissió de Déu a l’hora de tenir descendència. També cridarà l’atenció Judes, el deixeble més fidel de Jesús i l’escollit per trair-lo”. La novel·la de Kazantzakis es va publicar a Grècia el 1955 i va causar una gran polèmica pel final alternatiu que preveia per a la vida de Jesús. “Si no el van prohibir va ser perquè era el candidat etern al premi Nobel de Literatura”, diu Marcos. No el va aconseguir.

Huxley i la novel·la de no-ficció

Els dimonis de Loudun, d’Aldous Huxley, se suma a Carretera enllà (Adesiara, 2014) i presenta, en una traducció “fastuosa” de Dolors Udina, un dels llibres “més importants de l’autor, que s’ha llegit malament des de la forma i des del contingut”, segons diu D. Sam Abrams. “Huxley va fer una novel·la de no-ficció abans que Truman Capote i Norman Mailer”, assegura. Publicat en anglès el 1952, narra el pas d’un capellà jove i atractiu per un convent d’ursulines francès al segle XVII on, de sobte, comencen a donar-se casos de possessió diabòlica. “A través de les contingències de l’època barroca, estableix paral·lelismes entre aquell moment i l’Amèrica que tot just acabava de sortir de la Segona Guerra Mundial”. Entre l’allau de temes que Huxley aborda al llibre hi ha “la psicologia de masses”, que poc després seria analitzada per Elias Canetti a l’assaig Massa i poder (1960).