Aquests dies ha estat a Barcelona Andreas Malm, un dels teòrics importants sobre ecologia política: és professor a la Universitat de Lund, a Suècia, però també és un home d’acció, perquè està convençut que només la via revolucionària serà capaç de capgirar les coses si volem frenar les conseqüències nefastes de l’emergència climàtica. És algú que ha escrit un llibre que es titula How to blow up a pipeline, per entendre’ns, al costat de volums més seriosos com Qui apagarà aquest incendi? / Capital fósil (Tigre de paper / Capitán Swing), sobre els veritables motius de l’ús dels combustibles fòssils com a font d’energia, o El murciélago y el capital (Errata Naturae) sobre les claus de l’inici de la pandèmia de coronavirus com el revers de la crisi climàtica i un conjunt de receptes de "leninisme ecològic" per mirar de pal·liar-la.

Malm avisa que la crisi causada pel coronavirus només serà la primera de moltes més que vindran a partir d’ara i que, si no es fa un esforç col·lectiu per contrarestar tota l’estructura econòmica dels països més avançats, no cal ni que somiem amb salvar el planeta: senzillament, se n’anirà tot en orris en qüestió d’unes quantes dècades, i no tantes com podríem pensar. Les propostes que suggereix (posar totes les grans companyies petrolieres del món sota control públic, per exemple) poden ser titllades d’utòpiques, però "no més que la nostra supervivència", com diu ell amb una calma envejable.

Mentre l’escoltava, llegia el programa de la Fira del Llibre Únic que organitza l’editorial Comanegra al pati de la Fàbrica Lehmann, a l’Eixample de Barcelona, aquest mateix dissabte. Onze editorials han seleccionat un llibre del seu catàleg, un d’aquells títols que, per motius diversos, no ha tingut sort: la fira ha de servir per donar-hi una altra oportunitat. Una gran iniciativa, a la qual s’han adherit més de cent llibreries, i que va en la línia de fer les coses d’una altra manera, d’aturar-nos i pensar. Fins ara, córrer i inventar-se llibres que caducaven al cap de pocs mesos només ha servit per gastar pasta de paper i cremar autors i temes. O arbres: la pèrdua de massa forestal és la que va permetre que un virus saltés dels animals als humans, cosa que ja sabem quines conseqüències ha tingut. Cal afrontar les emergències amb tota la calma, però també amb tota la gosadia, del món: només així sobreviurem.