BarcelonaXantal Rodríguez i Irene Solà comparteixen generació i paisatge. La primera és d'Arbúcies i és la cantant de Remei de Ca la Fresca, que té cançons com Mal de muntanya, inclosa al disc L'ham de la pregunta (BankRobber), un dels millors àlbums del 2024 segons l'ARA. La segona, l'escriptora, és de Malla, i ha fet de la muntanya un personatge omnipresent en les novel·les Canto jo i la muntanya balla (2019) i Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres (2023), totes dues publicades per Anagrama. Aquest segon llibre és el que recomana Xantal Rodríguez, que viu de ben a prop els colors, les olors i la rauxa de la natura inherents a la literatura d'Irene Solà.

"Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres m’agrada molt perquè és un llibre que passa a les Guilleries, a prop de casa, que parla de tota una família de dones i que té un ritme trepidant, que no para, que fa que no t’avorreixis. No podia deixar de devorar la novel·la, perquè és un no parar de sacsejades. Et va donant tombs d’una banda a l’altra. Trobo que el ritme està molt ben parit, el vocabulari és molt ric i les descripcions són molt bones. Et fa entrar molt en el que descriu, com ara el menjar que cuinen", explica Rodríguez sobre una novel·la que aquest estiu també ha recomanat un altre músic jove, Vicenç Calafell, del grup Fades.

La cantant de Remei de Ca la Fresca recorda que va llegir Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres un estiu durant "un viatge cap al nord, cap a les muntanyes". "Plovia molt i estàvem moltes hores tancats dins la furgoneta, i me’l vaig llegir allà. Potser és més un llibre de tardor, que no pas d'estiu. En qualsevol cas, per als dies de pluja d’estiu funciona molt bé", diu Xantal Rodríguez.