BarcelonaNo us refieu, amics lectors, de les llistes de llibres per a l’estiu que proposen els diaris, amb l’excepció d’aquest: estan al servei de les editorials i de les llibreries, llocs en què —això pot passar perfectament— un podria no trobar cap edició del Convit, de Plató —lectura que agradaria molt als adolescents— o de La princesa de Clèves —ideal per a tota dama que vulgui i dolgui els amors adúlters a l’estiu. Les llibreries en són plenes, de clàssics; moltes editorials del país publiquen traduccions magnífiques de llibres escrits en llengües estrangeres, més o menys antics, que podrien fer les delícies dels lectors qualsevol temps de l’any. Però aquests llibres són rarament aconsellats.

Vegeu, per exemple, quins ens podrien haver recomanat els diaris, que trobareu o podeu demanar al llibreter: la Ilíada, en traducció de Pau Sabaté; L’Ase d’or, d'Apuleu; Dafnis i Cloe, de Longus; l’últim Catul editat a Adesiara; La filla del capità, de Puixkin; Frankenstein, de Mary Shelley; Una habitació pròpia, de Virginia Woolf; Confessions de Felix Krull o Mario i el màgic, de Thomas Mann —la recent traducció de Josep i els seus germans és una gran notícia, però és més aviat un llibre per als vespres d’hivern, com Proust—; els Cants, de Giacomo Leopardi; Orgull i prejudici, de Jane Austen; El gran Gatsby, de F. Scott Fitzgerald; Crim i càstig —sempre disponible—, de Dostoievski, a qui Josep Pla anomenava “degenerat”; El món d’ahir o Vint-i-quatre hores de la vida d’una dona, de Stefan Zweig; qualsevol Tolstoi, que n’hi ha molts en la nostra llengua; Nicholas Nickleby, de Dickens; La Història, d’Elsa Morante; Eugénie Grandet, de Balzac; Històries, de Robert Walser; A sang freda o Esmorzar a Tiffany’s, de Truman Capote; Baumgartner, de Paul Auster; Bartleby, l’escrivent, de Herman Melville; El procés, de Kafka; La casa Tellier, de Maupassant; La perla, de John Steinbeck; L’agent secret, de Joseph Conrad; L’estrany, d’Albert Camus; tots els relats i contes que es trobin de Txékhov; La marxa Radetzky, de Joseph Roth; els Contes, de Faulkner; El roig i el negre o La cartoixa de Parma, de Stendhal; el formidable Pickwick de Dickens-Carner, i el gros de la col·lecció Bernat Metge, font de quasi tota la literatura i saviesa d’Occident. N’hi ha milers, no us els acabareu. Però quasi cap no es veu a les parades el dia de Sant Jordi i de molt pocs en parla la premsa extensament.

Tot això, i moltes més coses, es troba en llengua catalana; i les traduccions cada vegada presenten una llengua de més qualitat que molts llibres escrits “originalment” en català. Encara un esforç, catalans, si volem ser republicans!