UN TAST DE CATALÀ

Més precisions sobre termes de la pandèmia

Més precisions sobre
 Termes de la pandèmia / GETTY Zoom

En un canvi habitual en el procés de normalització d’un terme, l’ARA passarà de Covid-19 a covid-19. Igual que vam passar de SIDA a sida (i no a Sida), sembla que covid-19 és la forma més adequada. Pel que fa al gènere, ja vam explicar en l’últim tast per quines raons en la informació general -tal com fan la majoria de mitjans- utilitzem covid-19 tant per a la malaltia com per al virus, i ens decantem pel masculí quan els dos sentits són possibles. En els articles científics, en canvi, es manté el nom oficial del virus: (el) SARS-CoV-2.

Un vell dilema que ara ressorgeix afecta l’ús d’ encomanar i contagiar. D’una banda, encomanar és -o era- la forma més viva col·loquialment i la que no compartim amb el castellà. De l’altra, contagiar és més versàtil sintàcticament i més específic semànticament. Podem dir “S’ha contagiat ara”, “S’ha contagiat de sida” o “M’ha contagiat”. Tres frases que no funcionen amb encomanar. Però el fet que contagiar sigui sovint preferible en registre informatiu -millor parlar de contagiats que d’encomanats- no ens hauria d’impedir preferir i potenciar encomanar en l’ús col·loquial.

Un lector em pregunta si parlar de pandèmia global o mundial no és redundant. Els experts diuen que no. Una epidèmia passa a ser pandèmia per una decisió de l’OMS que té en compte la seva extensió i el nombre de casos. No cal que afecti tot el món. Alguns tampoc tenen clar si una quarantena pot ser de 14 dies. Sí segons el DIEC2, que la defineix com a “espai de temps” que ha d’estar aïllat el possible portador d’una malaltia contagiosa. Diu “espai de temps” i no pas, com el GDLC, “aïllament de quaranta dies”, un ús antic que ara ja només té valor etimològic.

Finalment, preciso els sentits de contenció, mitigació i traçabilitat. La contenció intenta trencar la transmissió d’un virus detectant-ne els contagiats i els seus contactes i aïllant-los. La mitigació només en pretén reduir l’impacte sanitari, social i econòmic. I es passa de l’una a l’altra quan es perd la traçabilitat: la capacitat d’identificar l’origen, l’evolució i la localització d’una infecció.