Crítica
JOAQUIM ARMENGOL

La vida apassionant de Raymond Chandler

'La vida de Raymond Chandler' de Frank Macshane. Editorial Alrevés. Traducció de Pilar Giralt. 384 pàg. / 20 €

La vida apassionant de Raymond Chandler / GETTY Zoom

La biografia La vida de Raymond Chandler, publicada originalment per Bruguera ara fa quaranta anys, a càrrec de l’editorial Alrevés. Poc se sabia de la vida de l’escriptor fins que va aparèixer aquest magnífic estudi de Frank MacShane (Pittsburgh, 1927 - Gloucester, 1999), un estudi que brolla de l’extensa correspondència de Chandler, dels textos inèdits que va deixar i també del testimoni d’aquells que el van conèixer.

El 1932, a Raymond Thornton Chandler (Chicago, 1888 - La Jolla, Califòrnia, 1959) van nomenar-lo vicepresident del Dabney Oil Syndicate, i es va convertir així en un alt executiu del petroli molt ben remunerat. Aviat, però, van acomiadar-lo per absentisme reiterat a causa de l’alcohol i per les seves nombroses aventures amb secretàries. Tenia 44 anys i era un ésser que se sentia profundament desgraciat. Aquest cop brutal, enmig de la Gran Depressió, li va proporcionar les condicions ideals per escriure seriosament. Aficionat com era a llegir revistes literàries, es va decidir pel pulp, unes publicacions de narrativa popular fetes de polpa de fusta, molt barates. Es va fixar en Black Mask, que era considerada la millor en ficció dura detectivesca.

Chandler va trigar cinc mesos a escriure el seu primer relat, Els xantatgistes no disparen, i li van publicar i pagar a centau per paraula. Durant anys va seguir escrivint per a revistes d’aquesta mena. La seva primera novel·la, però, El son etern -una nova traducció al català a càrrec d’Albert Fuentes que RBA va presentar el 2012-, no va veure la llum fins a l’any 1939, quan l’escriptor ja tenia 51 anys. Hi feia aparèixer per primera vegada el famós detectiu Philip Marlowe. Chandler va escriure set novel·les més: la magnífica Adéu, nena (1940) -també traduïda per Albert Fuentes a RBA-, La finestra alta (1942), La dama del llac (1943) -la versió catalana va anar a càrrec de Ramon Folch i Camarasa i es va publicar a la col·lecció La Cua de Palla -, La germana petita (1949), El llarg adéu (1953) -també a La Cua de Palla, traduïda per Esther Roig-, Playback (1958) i la inacabada Poodle Springs (1959). Tampoc faltarien col·laboracions amb Hollywood, amb guions memorables com Doble indemnització (1944), La dàlia blava (1946) i Estranys en un tren (1951), basada en una novel·la d’una altra gran autora de novel·la negra, Patricia Highsmith. Cal afegir-hi també Playback (1948), que no es va rodar. A banda d’això, Chandler també va escriure relats i guions per a ràdio i televisió.

Codi ètic personal

A La vida de Raymond Chandler, de Frank MacShane, veiem qui era i com era Chandler, com va viure i va acabar convertit en escriptor, la seva infància, les relacions que va tenir, l’evolució literària, el misteri del seu geni i per què va ser una personalitat tan original, destacada i única pel que fa a la novel·la negra. No hi ha dubte que va contribuir moltíssim a la renovació literària dignificant el gènere policial, a banda de crear un estil propi i un personatge, l’heroi de les seves novel·les, l’idealista i romàntic investigador privat Philip Marlowe, que, malgrat la seva aparença cínica, lluita contra una societat corrompuda seguint un codi ètic personal. Tal com feia Chandler, encara que no sempre amb mètodes ortodoxos. Excel·lent assaig biogràfic, un llibre magnífic.