Fill d’un malparit és una de les novel·les més contundents de l’escriptor i periodista francès Sorj Chalandon. L'autor hi fa una radiografia de les estratègies del mal, la traïció, la bogeria i la veritat. 

Mentre com a periodista el maig de l’any 1987 cobria el judici de Klaus Barbie, el carnisser de Lió —un criminal nazi, exoficial de les SS i cap de la Gestapo—, el narrador també va descobrir la veritat sobre el rol del seu pare durant la Segona Guerra Mundial. La referència autobiogràfica no s’amaga: Klaus Barbie va ser acusat de crims contra la humanitat i Sorj Chalandon va cobrir les audiències per al diari Libération, on va treballar des del 1987 fins al 2007. La petita i la gran història s’alternen d’un capítol a l’altre i atorguen al relat una amplitud que va més enllà de la història personal de l’autor. El que podria haver estat una història familiar sòrdida es converteix en una novel·la honesta sobre l'horror de l’ocupació i el nazisme. Abans d’abordar la banda familiar de la seva història, Chalandon recorda, amb delicadesa, el drama dels nens d'Izieu, deportats per Barbie.

L’única referència al passat del seu progenitor psicòtic és el que li deia el seu avi, que ell era fill d’un traïdor, d’un bastard, d’un malparit. Quan aprofundeix en la investigació, el narrador detecta que el seu pare, violent i fantasiós, va acabar vestint quatre uniformes, des del de la Resistència fins al de nazi. Quatre vegades desertor de quatre exèrcits. Traïdor un dia, lluint el braçalet amb l’esvàstica; i l’endemà, patriota exhibint amb orgull la creu de Lorena. Va passar per les forces petainistes a les tropes auxiliars alemanyes, després al maquis i fins i tot va intentar unir-se a l’exèrcit dels Estats Units. El desembre del 1944, buscat per tots els bàndols, va continuar enganyant el món sencer. Aquest fet confirma al narrador la bogeria d’un home que sempre va ser un mitòman i un manipulador com ja l’havia descrit a la novel·la anterior Professió del pare. 

La necessitat de saber la veritat

Quan Klaus Barbie entra a la sala, el narrador és assegut a les fileres de la premsa i el seu pare es troba enmig del públic. Tenim dos judicis oberts: Barbie haurà de respondre pels seus crims i el pare per les seves mentides. La lectura de l’expedient fa que el protagonista decideixi portar-lo al límit i fer-lo parlar, perquè se sent enganyat i no vol ser l’únic que carregui el pes del passat. Necessita que, encara que sigui una vegada, el vell digui la veritat i es deixi d’excuses, estratagemes i impostures. Entre una immensa sinceritat i una escriptura incisiva, durant les set setmanes que dura el judici —les escenes dels intersticis judicials són representades amb mestria—, el narrador espera que el seu pare es desplomi i es gira per espiar-lo, i vacil·la quan el veu burlar-se, badallar o rebufar mentre els supervivents expliquen les seves històries. 

Fill d’un malparit és una història que deixa clara la humanitat de l’home que l’escriu. Chalandon no condemna, tan sols explica. Evita fer mal i gaudeix d’una indulgència i d’una bondat il·limitades. Fins i tot mostra tendresa pel seu pare desconcertant i se sent culpable per haver profanat el passat. És una novel·la notable en els aspectes literari, històric i documental que, de tant en tant, reclama una pausa en la lectura per poder digerir certs passatges abruptes, com el testimoni commovedor i digne de Lise Lesèvre, una dona torturada durant mesos i que no va parlar-ne mai.